logo cgt
Berguedà

Berguedà Actual: el gerent que no paga i denúncia les seves extreballdores

j.simon.perayre
Jordi Simon Perayre director del Berguedà Actual i gerent i administrador únic d’Iniciatives Berguedans de Comunicació SL, empresa editora de la revista.

A febrer d’aquest 2014, l’empresa administrada per Jordi Simon, no només no ha pagat el seu deute tal i com ordena la sentència sinó que Simon ha denunciat als jutjats de Berga a la companya que no va guanyar el judici sobre l’acomiadament, al·legant danys contra el seu honor per uns cartells que van aparèixer penjats en diferents zones de Berga dels quals se’n desconeix l’autoria i que juntament amb la seva imatge afirmaven que l’empresari no pagava les seves extreballadores. La sentència del jutge resulta inversemblant, ja que tot i no poder-se demostrar l’autoria dels cartells i que la declaració dels testimonis de les dues bandes no coincidís, s’ha condemnat a l’extreballadora a pagar 3.000 euros, en concepte d’indemnització a l’exempresari, obligant a l’Esther A. a interposar un recurs, ja que la sentència no es ferma.

Crònica d’una mort anunciada

Berguedà Actual va ser un mitjà de comunicació gratuït de la comarca del Berguedà, que va començar a editar-se en format paper setmanalment i més endavant quinzenalment. L’edició d’aquesta publicació sobrevivia gràcies a la publicitat d’empreses, d’institucions berguedanes i de les subvencions de la Generalitat de Catalunya. Fins aquí, aparentment tot sembla normal, el que no és normal, és que una empresa que rep ajudes públiques tingués una part del personal amb contractes en frau de llei, com ha quedat demostrat més tard via judicial amb el contracte de la seva redactora principal Lídia C i el que encara és més greu: part del personal que hi va treballar ho feia sense contracte, és a dir treballant en negre, al mateix temps que hi havia joves becaris per fer la feina bruta cobrant sous ridículs —això els que cobraven—. A més, com a publicació de proximitat entitats i persones físiques van col·laborar gratuïtament amb articles i fotografies, tot plegat diners que s’estalviava l’empresa al cost de que altres fessin la feina per no haver de pagar millor als que ja hi treballaven i estalviar-se de contractar més personal. Tot i així la publicació va aconseguir sobreviure cinc anys, passant moments força complicats, explotant a les seves treballadores amb contracte i sense.

«Recordo que vaig començar a treballar en l’edició número 4 del Berguedà Actual, vaig entrar en substitució d’una noia que per motius que desconec va voler plegar, molt contenta no se la veia, ja que en principi segons el gerent, ella m’havia de posar al dia però l’únic intercanvi que vam tenir va ser el de les claus de la redacció» explica la extreballadora Lídia C. «Al principi m’havia d’encarregar de redactar notícies per algunes seccions del setmanari, i poc a poc vaig acabar editant pràcticament totes les pàgines, coordinant, redactant, fotografiant i maquetant, cobrant un sou que no arribava als 1.000 euros nets, tot i que el gerent Jordi Simon em va dir que seria provisional i que al cap d’uns mesos em regularia el contracte i el sou, mai va arribar a ser així. També vull destacar que durant dos anys l’empresa editora també va voler fer-se un lloc a la tele comarcal, en aquell moment n’hi havia dos, així que vam passar a fer la competència a la televisió de Berga gestionant i produint continguts pel Canal Català de Berga —que actualment no existeix— així que Jordi Simon tenia pel mateix preu a una treballadora al diari i a la tele, realitzant entrevistes, redactant i posant veu a les notícies, coordinant i corealitzant un programa de debat en directe del qual ell era el moderador». Afirma l’extreballadora, que en la nòmina de la tele només hi tenia a dues persones, «les quals van trigar a cobrar tot i que no estic segura de que els acabés pagant el que les hi corresponia per desenvolupar la seva tasca. A part d’això, vull deixar clar que durant els anys que vaig estar treballant per Jordi Simon, no vaig cobrar per cap dels actes que havia de cobrir durant el cap de setmana, ja que se suposava que amb al meu miserable sou ja havia d’estar contenta i agraïda, una mostra més de l’explotació laboral de la qual vaig ser sotmesa durant aquell temps».

Per si el testimoni d’aquesta treballadora no fos prou clar, cal puntualitzar que en una reunió amb les treballadores poc abans de que Berguedà Actual fes aigües, el mateix gerent va confessar-los que s’estava assegurant les seves propietats realitzant canvis de nom, per tal que, com va sortir dels seus llavis: «que sapigueu que si em denuncieu no en traureu res» poc després ell va agafar la baixa laboral deixant certa incertesa i tot el pes de les tasques a les seves treballadores» no podíem amb l’ansietat que això suposava, així que vam acabar caient totes en depressió i en agafar la baixa ens va acomiadar, no sense que abans ens intentes enganyar per firmar un ERO que en cas de que l’empresa fes fallida no haguéssim pogut percebre la totalitat de l’atur que ens corresponia».

Sobre  la denúncia a la seva companya, la Lídia explica «ha estat una venjança personal, a mi no m’ha denunciat perquè vaig guanyar el judici i existeix una sentència ferma que em dona la raó, dissortadament va veure que podia perjudicar a la meva companya perquè ella havia perdut el primer judici, trobo que es aberrant l’actuació d’aquest home i trobo increïble que el jutge li hagi donat la raó en una primera instància, això demostra quin tipus de justícia tenim als jutjats de Berga, quan en comptes de castigar a l’explotador i morós castiga una treballadora exemplar fent-li  pagar per un honor que no té ni es mereix».

Des de la CGT anuncien que interposaran un recurs malgrat les elevades taxes judicials alhora que reprenen la campanya de denúncia pública contra Iniciatives Berguedanes de Comunicació SL, empresa editora del Berguedà Actual.

Article publicat al pèsol negre 63, signat per I. a Berga durant el mes de febrer de 2014