logo cgt
Berguedà

Breus manresans

Alguns breus manresans que al final no cabíen al Pèsol Negre nº64

De murals contra les fronteres
El passat dissabte 24 de maig el col·lectiu <<Te kedas dónde kieras>> realitzà en el marc de la Primavera Llibertària un mural contra les fronteres a la Pujada dels Drets de Manresa. Aquest indret resulta significatiu perquè sol ser un dels llocs on hi ha més batudes policials racistes de la ciutat. I diem racistes perquè es realitzen en funció del color de la pell de les persones, massa sovint emmascarades en la lluita contra la droga o la delinqüència. Altres punts calents com l’estació de la Renfe o alguns trams del Passeig Pere III han estat objecte d’aquestes batudes, que en algunes ocasions realitzen policies vestits de paisà.
El mural, on s’hi pot llegir <<Contra todas las fronteras, siempre hacia la libertad>, ha generat simpatia entre moltes de les veïnes del barri, que s’han atrevit a realitzar-hi aportacions. Esperem que tan sols sigui l’inici d’una lluita que s’estengui contra el racisme, institucional o explícit, fins que caiguin totes les fronteres i barreres, mentals i físiques.

AcuditEn un món estúpid, la lucidesa ha de córrer

És precisament a l’inici d’una batuda realitzada a mitjans de mes de maig, quan un grup d’uniformats recorrien a la seva prepotència habitual tot molestant als xavals del barri, que algú per fi s’atreví a expressar allò que és obvi: que la policia té la funció de ser el gos guardià de l’ordre i de la llei. I és que el negre historial d’abusos que acompanya aquest cos no deixa indiferent a una persona amb una mica de cor. Però l’evidència exposada a crits sembla ser que no acabà d’agradar als agents, que es prengueren l’afer personalment i hagueren de deixar la <<gran operació>> que estaven realitzant per a perseguir el <<perillós fugitiu>> pels carrers de la ciutat tot amenaçant-lo de mort. Primera conclusió: els agents es deuen avorrir molt o s’ho passen bé molestant, perquè sinó no haurien deixat allò que estaven fent i destinat diverses unitats a cercar a una persona extremadament lúcida. La segona conclusió té una lògica aprestant i seqüencial: si veus agents emprenyant a veïnes, recorda’ls-hi qui són i comença a córrer. Bromes a part, estarem atentes per què les amenaces policials no es compleixin.

Ara resulta que els Mossos aturen desnonaments
El passat 20 de maig una cinquantena de persones convocades d’urgència per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme es concentraren al carrer Camp d’Urgell de Manresa per evitar el desnonament d’una família. Tenint en compte el poc temps amb què es realitzà l’avís i el fet que era un matí d’un dia qualsevol de la setmana, tot un èxit. A l’indret es desplaçaren tres agents dels Mossos d’Esquadra vestits de paisà, per a acompanyar a les agents judicials que havien d’aixecar acta del desnonament. Però la pressió social (i només la pressió social) aconseguí frenar el desnonament: un més de tots els què ha aconseguit parar. Amb tot la hipocresia de les agents del poder no té límits: quan moltes de les concentrades recriminàren la seva funció de sicàries, les agents del cos tingueren la barra d’auto-atorgar-se la medalla d’haver frenat el desnonament. <<Per què ens hem ofert voluntàries per venir a dialogar, que sinó ja estaríeu fora>>, s’atreviren a dir. S’oblidaren premeditadament que si no hi hagués hagut la mobilització, haurien desnonat una altra família. Una de tantes a qui han arruïnat la vida a canvi d’un sou.