La família Buscall dissenya una estratègia de descapitalització de l’empresa per tal de no haver de pagar res als seus extreballadors.
Ha sortit més o menys a tots els mitjans locals: Buscall SL va tancar portes el passat 20 de desembre deixant al carrer 25 treballadors i devent 9 nòmines. El que ha sigut menys explicat es la manera com se les esta empescant la família Buscall per no pagar el que deu als seus extreballadors. Empreses paral·leles, rotació de càrrecs, aixecament de béns, administradores concursals de dubtosa imparcialitat, diner negre, persecució a qui aixequi la veu, explotació laboral, especulació immobiliària i altres perles conformen un relat que té com a principals responsables a la família Buscall.
Amb l’excusa de la crisi assistim cada dia a una precarització creixent i imposada de les nostres vides. El discurs oficial no para de repetir que cal posar facilitats als empresaris i que tots ens hem d’apretar el cinturó. Però un cop aterrem a la realitat veiem com empresaris que porten tota la vida vivint de la riquesa generada pels seus treballadors ja tenen tots els recursos a la mà per burlar la mateixa llei i tancar empreses deixant al carrer a desenes de persones i a més no pagar. És el cas de la família Buscall. Exemple de fatxendaria de cacic de poble que es creuen amb la impunitat de fer i desfer per sobre de la gent i sense haver de passar comptes a ningú.
Una mica d’història
L’empresa Buscall fou fundada al 1964 tot i no ser constituïda com a societat fins el 81. En un primer moment contava amb un petit taller però de mica en mica va anar guanyant terreny dins el mercat i en l’època de més esplendor ha tingut la ferreteria del Passeig de la indústria, la nau del polígon de la Valldan així com una altra ferreteria a Puig-reig (tancada al 2009) i un magatzem de ferreteria i subministraments industrials a Sant Fruitós de Bages (tancat al 2012). Buscall és una empresa on tots els membres de la família s’hi han implicat de manera activa (llevat d’un fill díscol) com mostra la relació de socis de l’empresa i on tot ha girat entorn de l’empresa Buscall SL. En els seus moments d’esplendor l’empresa va arribar a tenir contractats més de 100 treballadors. Però tot te un principi i un fi i el 20 d’octubre de 2012 Buscall S.L presentava concurs voluntari de creditors. La nova administradora concursal de la societat serà Emma Alemany Baqué i serà la que acabarà per tancar definitivament l’empresa el 20 de desembre del 2013. Però com s’havia arribat fins aquí?
Obsolescència programada
Des de principis del 2011 els treballadors comencen a no rebre els salaris el dia que els pertocava fins que a finals de l’any ja hi ha més de 5 nòmines acumulades sense pagar. Això serà parcialment solventat quedant pendents de pagar, després de la presentació del concurs voluntari de creditors, dos nòmines i 10/12 parts de la paga extra del nadal del 2012. Es dóna el cas que pocs mesos abans de la presentació voluntària del concurs de creditors (el 21/06/12) la família Buscall crea Berguedana d’Utilitats Serralleria Construcció Automatismes i Llauners SL que per anagrama es llegeix BUSCALL SL i on fiquen com a administradora única a Josefina Buscall Coma (filla de la família) que també haurà tingut càrrecs a Patrimonial Buscall S.L. I que serà «treballadora» de Buscall S.L. Aquesta empresa tindrà la mateixa raó social al mateix lloc on hi té el taller mecànic l’enfonsada Buscall SL i començarà la seva activitat amb els estocs de l’empresa mare que durant els primers tres mesos li pagava tots els materials. BUSCALL SL facturarà feines i materials de l’empresa mare sense que hi hagi cap mena de compensació ni cobrament. El perjudici ocasionat de manera programada a Buscall S.L ajudarà a què abans del concurs el deute assoleixi els 3 milions d’euros. De la mateixa manera que BUSCALL SL, una altra empresa creada amb anterioritat també parasitarà a l’empresa mare: es tracta de Berga Energia Renovable S.L. Empresa dedicada a la col·locació de plaques solars i que utilitzà des de sempre la infraestructura de l’empresa mare sense que mai hi hagués compensació ni facturació de cap mena. Administradors d’aquesta societat en seran en diferents períodes Constantina Coma Parella, «treballadora» de Buscall SL i el seu marit Josep Buscall Curriu que és el cap de facto de l’imperi Buscall.
Però aquestes no seran les úniques empreses utilitzades per descapitalitzar Buscall. Una explotació agropecuària , situada a la finca Casanuch al cap damunt del polígon de la Valldan i propietat de Jordi Buscall Coma (fill dels Buscall) també utilitzarà la infraestructura i treballadors de l’empresa pel seu benefici sense facturar res a canvi. Així va ser des de sempre i Buscall s’encarregava gratuïtament de fer el manteniment de 3 tractors, retroexcavadores, desbrossadora, recol·lectora, remolcs, estripadora, sembradora i d’altra maquinària agrícola de l’explotació. De la mateixa manera mà d’obra de Buscall era utilitzada durant jornades completes i inclús mesos per l’explotació. El parc de vehicles de Buscall estava sempre disponible pel fill de la família i fins i tot Buscall va arribar a construir vàries naus de forma gratuïta. Tot plegat mentre Buscall SL anava acumulant deutes que pel que es veu no hi havia cap interès en abonar-los.
La caixa B i les subvencions
Menció a part i amb un pes important a l’hora d’explicar com s’ha arribat al tancament es el tema del diner negre. Diverses fonts apunten que de 2006 fins a 2011 el volum de negoci facturat en diner negre no baixava del 50 per cent. On han anat a parar aquests diners és incert. Podrien haver sigut invertits en la compra de cases o fins i tot hi ha qui apunta que podrien estar ingressats en algun banc d’Andorra. El que és clar és que per una banda això també ha estat clau en l’enfonsament de l’empresa i per l’altra que la família Buscall no ha quedat gens arruïnada amb el tancament.
Si es parla de diner negre, també, com a apunt, cal dir que Josep Buscall Curriu, jubilat des de 2008, va seguir treballant de manera il·legal a l’empresa i cobrant el seu sou en B.
Pel que fa a les subvencions, Buscall també n’ha rebut i bastantes. Segons registre mercantil des de 2007 hauria rebut més de 106,000 euros en concepte de subvencions, que no està de més recordar que paguem entre totes.
Descapitalització de l’empresa
Des de l’any de la seva creació, al 1998, Patrimonial Buscall S.L era l’encarregada de gestionar el patrimoni de les empreses. Els administradors seran diferents membres de la família depenent del període, però hi haurà en Josep Buscall Curriu, la seva dona, i la Fina Buscall, la seva filla. Aquesta empresa serà l’encarregada de gestionar el voluminós patrimoni dels Buscall que fins i tot s’introduiran al negoci de l’especulació urbanística amb la compravenda de cases rústiques. Avui en dia, però, aquesta empresa està sense cap propietat i això és degut a la maniobra mestra de la família. En ple concurs de creditors (19/07/2013) creen Instaberga Serveis SL on posaran com a administradora única a Elisabeth Buscall Coma (filla de la família) que no ostentarà ni haurà ostentat mai cap altre càrrec a cap altra societat dels Buscall. A aquesta empresa que, dit sigui de passada, té la mateixa raó social que Buscall SL (on hi havia la ferreteria), li seran transferides fins a 15 propietats que abans tenia Patrimonial Buscall, inclosos els habitatges on viuen la família i l’explotació agropecuària Casanuch. De la mateixa manera també es dotarà a l’empresa d’un capital social d’un milió i mig d’euros que lògicament ha d’haver sortit d’altres societats. Quant al patrimoni també cal destacar que avui dia els Buscall segueixen fent negocis amb la venta de finques rústiques. N’és un exemple la finca rústica situada a prop del Carrer de Sant Bartomeu, en venda per Elisabeth Buscall al mòdic preu de 375,000 €.
No hi ha més cec que el que no vol veure
Com he comentat més amunt, el 29 d’Octubre de 2012 i amb les coses més o menys lligades, Buscall SL presenta concurs de creditors. L’administradora de la societat serà a partir d’aquell moment Emma Alemany Baqué com a administradora concursal. Buscall arrossega ja un deute de més de 3 milions d’euros culpa —en part— del desfalc que s’ha fet a través d’empreses paral·leles com s’ha detallat més amunt. Durant les primeres reunions mantingudes entre els treballadors i l’administradora aquesta assenyala que el concurs pot esdevenir culpós: és a dir, que si el jutge ho estima així la família Buscall haurà de respondre subsidiàriament amb els béns de totes les empreses de la família. Però la posició de l’administradora anirà canviant amb el temps i a poc a poc es va posicionant al costat de l’empresa. Més endavant posa en dubte que el concurs sigui culpós. El que farà sospitar més sobre la seva suposada neutralitat és la seva actitud davant el robatori de material protagonitzat de manera recurrent per la família Buscall. A partir de l’estiu de 2013 i quan ja es veia que la cosa estava a punt de culminar la família Buscall va començar a emportar-se material de l’empresa cap a les seves finques. Es tracta de remolcs, grups electrògens, casetes d’obra, vehícles, etcètera. Els treballadors feien un seguiment de tot el material robat i inclús advertien a l’administradora d’on havia anat a parar amb fotografies del material a les finques de la família. Fins i tot, amb proves gràfiques, van interposar denúncia davant els mossos. Tot i així l’administradora no feia cap mena de seguiment d’aquest material. Es dóna el cas que durant una reunió on hi eren presents totes les parts i l’administradora, en Jordi Buscall (fill de la família) va reconèixer que s’estaven emportant coses. Aquesta autoinculpació tampoc va servir per fer canviar l’actitud de l’administradora que va seguir menystenint el robatori.
L’administradora. Imparcial?
A dia 29 de novembre del 2013 l’administradora informa als treballadors que hi hauria liquidació de la societat i que a partir d’aquell moment tenen permís retribuït i no cal que tornin a treballar. També explica que es procedirà a canviar els panys de les portes de l’empresa per tal que cap part pugui accedir al recinte de la societat i perquè segons ella no hi pugui haver robatori de material. Però segons fonts dels treballadors únicament es va canviar un pany i un cadenat de tots els de les empreses i per més inri els mateixos panys van ser subministrats per la família Buscall. Així no és d’estranyar que dies després i en repetides ocasions es descobrís a Josep Buscall Curriu dintre de l’empresa.
I ara?
Actualment s’està pendent que surti la peça de classificació que és la que defineix el concurs com a culpós o no. En tot cas els treballadors estan estudiant emprendre una querella criminal contra l’empresa per tal que respongui pels diners que els deu. De la mateixa manera seguiran pressionant amb la mobilització com porten fent fins ara. És interessant remarcar que a dia d’avui es deu als 25 treballadors acomiadats vora 9 nòmines que sumades a indemnitzacions resulten un total de prop de 700 mil euros. Cosa que no poden cobrar de FOGASA ja que aquest organisme estatal només paga fins a 120 dies de nòmines (4 mesos) i una indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 360 dies (18 anys) quan hi ha treballadors que porten mes de 40 anys a l’empresa.
Repressió i mobilitzacions
Des del concurs de creditors que l’ambient dins l’empresa es va convertir en irrespirable. Els amos feien la vida impossible als treballadors i més als que gosaven aixecar la veu. Un exemple n’és la utilització de les càmeres de videovigilància de la ferreteria per tal de controlar de manera excessiva tot el que feien els treballadors per escridasar-los amb qualsevol excusa. De la mateixa manera els han acusat de furt.
Els treballadors a partir de juny del 2013 comencen a fer accions per denunciar públicament el seu cas. Les seves demandes han sigut sempre de mínims: cobrar el que se’ls deu. Han fet diverses manifestacions i diversos mitjans locals se n’han fet ressò. S’esperava que la pressió i la denúncia pública d’un cas tant objectivament injust faria reconsiderar als Buscall i pagarien els diners que els deuen. La reacció va ser la contraria: la família es va tancar en banda i no només va negar-se a negociar res sinó que després de la primera acció va passejar-se per Berga arrencant les pancartes de denúncia dels treballadors. També van trucar a l’advocat dels treballadors per fer-li saber que tot el que ells deien era mentida. Les seves declaracions són inequívoques: «no us pensem pagar ni un duro».
Tot i així els treballadors han decidit seguir amb les mobilitzacions fins aconseguir el que Buscall els nega de manera voluntària.
«Explotació en el treball, això és Buscall»
Així de contundent es mostrava la portada d’EL PÈSOL NEGRE d’ara fa 12 anys. L’autor de l’article anunciat a la portada ja denunciava en aquella època l’explotació laboral a la que va ser sotmès durant el temps que va treballar per l’empresa. Era EL PÈSOL NEGRE número 9 i va portar cua: una nota amenaçadora al Regió7 i unes trucades a casa dels que suposaven eren els autors de la publicació intentaven silenciar aquest mitjà lliure. Mentrestant els que encara treballaven a Buscall s’adreçaven als locals llibertaris de Berga per aconseguir còpies de la publicació. Ha plogut molt des de llavors però el motiu que ha posat en contacte de nou als treballadors de l’empresa i la nostra revista ha estat un cop més la injustícia a que els propietaris de Buscall SL volen sotmetre als seus extreballadors.
Al web de EL PÈSOL NEGRE: www.bllibertari.org, podeu trobar tots els números de la revista, especialment interesants sobre el tema són el número 9 i el 10.
Article publicat al pèsol negre 63, signat per Barrikada a Berga durant el mes de febrer de 2014