logo b llibertari
llibertari

Coll de Pal a cops de bastó

El desembre del 2017 el ple de l’ajuntament de Bagà va aprovar la concessió dels terrenys comunals de Coll de Pal a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Es tracta d’una cessió per trenta anys a canvi d’un cànon anual de 60.000 euros. Amb aquest moviment, FGC, propietària de l’estació d’esquí de La Molina, ha reactivat la vella pretensió d’ampliar l’estació d’esquí cerdana per enllaçar-la amb la vessant berguedana. La Plataforma Salvem Coll de Pal s’ha mobilitzat per denunciar l’impacte mediambiental, l’opacitat d’alguns moviments i la manca de sentit comú del projecte

Les obres a Coll de Pal encara no han començat en el sentit més estricte de l’aplicació del projecte però les màquines ja han començat a perforar la zona del Niu de l’Àliga, un espai que forma part del mateix Pla i que, per tant, obre la porta a que tant el telecadira de Coll de Pal com la bassa d’aigua i la resta d’equipaments s’enllesteixin aviat. Es posarà així el llaç a una aspiració que va néixer fa més de quaranta anys i que pretén convertir en domini esquiable Coll de Pal. Ara bé, es tracta d’una operació de risc, plena d’interrogants i dubtes, d’ombres que planen sobre l’execució del projecte i fins i tot de sospites olímpiques.

La història de l’esquí a Coll de Pal mai ha fet baixada. L’any 1975 es va projectar una mini estació, un projecte poc ambiciós llavors –tan sols un refugi i un teleesquí- que va néixer amb una predisposició relativa, ja que no es va posar en marxa fins el 1980. La viabilitat, ja en aquell moment, era més aviat dubtosa. Des d’aleshores s’han succeït alguns intents tímids i fallits per convertir Coll de Pal en un referent de l’esquí. Ara, però, arriba una última temptativa amb el moviment generat entre l’ajuntament de Bagà i la Generalitat de Catalunya a través de FGC. El desembre de l’any passat es va signar el conveni pel qual l’ajuntament cedeix a FGC els terrenys i FGC els explotarà. Es tracta, de fet, d’una ampliació de l’acord que ja existia, que vencia just en aquell moment i pel qual el consistori no en rebia cap compensació. El pacte conclou que l’ajuntament ara ingressarà 60.000 euros anuals durant els propers trenta anys i dels quals en destinarà un 15% a actuacions de millora de la muntanya en àmbits com la ramaderia, els accessos o les infraestructures. Ferrocarrils, per la seva part, disposarà de 90 hectàrees de muntanya pública per explotar-la per als seus serveis. Això es resumeix en millores a la carretera d’accés des de Bagà, la construcció d’un pàrquing limitat a 150 vehicles, la creació d’una bassa d’aigua, un telecadira que connectarà amb La Molina i la culminació de l’edifici de serveis que l’ajuntament de Bagà hi té a mig fer des de fa anys.

Es tracta doncs, d’un projecte que reactivarà Bagà i el seu entorn i que permetrà que el consistori baganès ingressi 1’8 milions d’euros els propers trenta anys. Però, quin és el preu a pagar? La Plataforma Salvem Coll de Pal ja ha denunciat l’opacitat dels moviments polítics per tirar endavant aquesta aposta i, sobretot, ha alarmat dels riscos mediambientals que suposa per a una zona declarada Parc Natural del Cadí Moixeró l’any 1983 i Zona d’Especial Protecció per a les Aus el 1987. La consolidació d’aquest nou projecte afectarà el Parc amb perill de massificació, desplaçament de fauna, generació de soroll i desaprofitament de l’aigua. Cal posar imaginació per trobar-hi sentit comú. El tercer informe del canvi climàtic de Catalunya, publicat el 2016, ja alertava que les estacions d’esquí catalanes no són viables, amb l’excepció de Baqueira Beret. Més enllà de qualsevol estudi qualificat, n’hi ha prou amb observar any rere any la Tossa i el Puigllançada, amb Coll de Pal unint-les, per deduir que no hi ha neu. Ni n’hi ha ni n’hi haurà. Neva poc en aquests indrets i menys a la cara sud. Davant la improbabilitat de tenir neu natural, per tant, caldrà recórrer a una xarxa de canons per a les pistes de Comabella, Sant Jordi i una cinta de debutants. Per crear aquesta neu, el Pla Director Urbanístic contempla la construcció d’una bassa d’aigua. Una genialitat.

Però més enllà del verd de les muntanyes, el projecte de l’estació d’esquí amenaçarà l’Alt Berguedà amb el fantasma gris de l’especulació immobiliària, la urbanització desmesurada i les falses il·lusions. Un conte conegut. I és que al llarg d’aquests últims anys s’han frenat i congelat diverses ampliacions de la hipotètica estació d’esquí. Un exemple ben gràfic és la construcció inacabada del telecadira de Coll de Pal. Les obres es van aturar l’any 2011 amb un pretext de manual: la crisi econòmica. Metàfora de tantes fotografies al llarg del territori, d’aquella ambició fora de lloc en van quedar diverses pilones i les estacions de sortida i retorn al bell mig de la muntanya. Res de telecadira. Ferros i formigó en ple Parc Natural. El mateix destí que va viure l’edifici de serveis de 700 metres quadrats impulsat per l’ajuntament de Bagà i que havia d’acollir un restaurant, una botiga de lloguer de material i oficines per a la venda de forfets. Ara, asseguren, la crisi s’ha superat mentre intenten enterrar bombolles sota la neu. Una jugada clàssica; especulació al servei del capital i a costa del territori. L’equació que mai falla. Algú hi sortirà guanyant.

Per reblar l’aposta guanyadora hi falta la il·lusió que enlluerna. O que encega. El Pla Director Urbanístic de Molina i Masella es va redactar el 2016 amb la mirada posada en els Jocs Olímpics d’Hivern, una utopia –a dia d’avui- que s’ha engreixat a base de titulars tant llaminers com dèbils. De fet, la proposta inicial ja s’ha vist descartada, modificada i reformulada. L’experiència demostra que és un recurs seductor amb més d’una vida però que fins i tot quan acaba bé, acaba malament. Mireu Rio de Janeiro o Pequín i què ha passat amb les respectives instal·lacions olímpiques. O encara pitjor, remeneu l’hemeroteca per descobrir com ha actuat l’especulació en seus hipotètiques com és el cas de Madrid. La promesa dels Jocs Olímpics tot ho maquilla però les conseqüències que deixa acostumen a ser llargues i doloroses. Res més que el pal i la pastanaga.

Entre el 2017 i el 2021 està previst que FGC destini gairebé vuit milions d’euros en les infraestructures per completar l’ampliació de La Molina-Coll de Pal. Diuen (diuen) que d’això en sortirà una estació d’esquí a l’Alt Berguedà, que donarà múscul al domini esquiable de La Molina i Masella. I que engreixa el somni olímpic. El projecte és qüestionable però ningú negarà que almenys queda bonic.

Berguedà, octubre de 2018