El passat 19 de desembre un vídeo penjat al portal web bllibertari.org mostrà com diverses persones desplegaven una pancarta des de l’andami situat a la Seu de Manresa que proferia: Que ve l’home del Sac! Aturem Manresa 2022. Amb aquesta acció es relacionaren les nombroses pintades que aparegueren per la ciutat de Manresa amb la campanya impulsada per col·lectius llibertaris contra el projecte municipal.
Tal i com s’informà en el número del Pèsol Negre número 68, aquest projecte pretén impulsar el turisme Ignasià a Manresa, amb la suposada visita de 100.000 pelegrins a la ciutat. Titllat com a Projecte Estratègic de Primera Magnitud, els efectes directes del Pla poden tenir a mig o llarg termini nefastes conseqüències per a moltes de les habitants del Barri Antic, les Escodines o el Barri de la Guia. Si l’aposta estratègica de “desenvolupament” de fa uns anys fou el boom de la construcció, sembla que ara s’aposta pel boom turístic.
Per tal d’intentar desvincular l’enderrocament del Barri de la Guia amb l’esdeveniment de Manresa 2022, l’Ajuntament decidí aplaçà la demolició 4 anys més degut, en bona part, a la pressió de les veïnes del barri, amb el suport de la PAHC Bages, la FAVM o els col·lectius llibertaris entre d’altres.
Des d’aquesta publicació pretenem desgranar, número a número, els interessos que s’amaguen i els efectes de Manresa 2022. Avui parlarem dels lobby’s que l’impulsen.
Lobby Ignasià
El personatge de Sant Ignasi de Loiola està de moda, almenys, a Manresa: rutes ignasianes, centre d’acollida de peregrins, ruta arquitectònica i patrimonial de Sant Ignasi de Loiola, la figura de Sant Ignasi a les escoles, visita guiada a la Cova de Sant Ignasi, etc. Quan més es parla d’una cosa, al final, sembla ser que es perd el valor simbòlic d’allò referenciat. I en aquest sentit, ens oblidem realment del qui i del què hi ha darrera d’aquesta figura clerical. Resumidament, per una banda, podem analitzar aquest fenomen com un intent regeneratiu del clericalisme. Una apologia constant -més o menys subtil- de l’església catòlica, impulsada tan des d’espais privats com públics i en la branca més purament jesuïta, que deixa en evidència la falsa laïcitat del sistema. Per l’altra, tot un seguit d’interessos politico-econòmics per treure rèdit –de formes diverses i amb fórmules més o menys agressives– sota l’escut del turisme i la seva “màgica” activitat econòmica.
Però que de cop i volta hi hagi aquest “boom ignasià” no és casualitat ni tampoc el resultat de cap brillant pla de màrqueting. Es tracta d’una suma d’esforços de diversos grups que conformen un veritable “lobby Ignasià”. Ens estem referint a determinats grups de pressió formats per persones o entitats amb capacitat per a condicionar o influir en una acció política o econòmica (pressió a governs i a empreses). Aquests grups estan formats per subjectes rellevants en el món polític, empresarial i eclesiàstic de Manresa.
El primer gran grup que trobem és el Fòrum Manresa 2022, format per l’Ajuntament de Manresa, la FUB, La Fundació la Cova, la UOC i la UPC. Fòrum Manresa 2022 gestiona els programes IGNÀGORA que en les seva mateixa descripció detalla: “Sota el nom d’Ignàgora es creen dos espais, un dedicat a la figura de Sant Ignasi que s’anomena Espai Ignasi i un destinat a debatre temes de ciutat amb clau de futur i amb voluntat d’aprofundiment i aprofitament.” Aquests “debats” no són més que orientacions i projeccions futures propulsades i dirigides per alts càrrecs de l’escolàstica jesuïta o orientacions econòmiques neoliberals d’ESADE en matèria urbanística, educativa o econòmica del model de ciutat que volen potenciar . Només cal fer un petit cop d’ull a la programació per poder entreveure les direccions morals, socials i econòmiques propulsades.
Per altra banda trobem també el patronat de la Fundació Cova Sant Ignasi-Manresa. Aquesta va ser constituïda l’any 2010 amb l’objectiu de “donar suport a les activitats que promou el Santuari i la Casa d’Espiritualitat de la Cova de Sant Ignasi, i promoure l’adequació i conservació dels seus edificis històrics tant pel seu “valor patrimonial” com per a promoure altres funcionalitats turístico-econòmiques. El patronat està format per diverses persones amb alt poder polític, econòmic i eclesiàstic del territori. La majoria són catedràtics i càrrecs importants dins del món jesuïta com Lluís Magriñá Veciana, Xavier Aragay Tusell o Francesc Riera. També hi ha figures polítiques rellevants com l’alcalde convergent Valentí Junyent, l’exalcalde de Manresa i ex parlamentari convergent Juli Sanclimens o Jordi López Camps, especialista en afers religiosos dins de l’administració pública (ha treballat per la Generalitat, per l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació) i que actualment està dins del Patronat de Montserrat depenent de Presidència de la Generalitat. I com no podia ser d’altra manera, també trobem personatges notoris del món empresarial com l’empresari manresà Ramón Sanllehí Soler, director del Patronat o Pere Casals Perramon, actual president de la cambra de comerç de Manresa. Com a tresorer de l’entitat es situa Josep Maria Loza Xuriach, ex director general de Caixa Catalunya i implicat en la crisi de les Caixes, per haver-se apropiat més de 6 milions que va cobrar com a indemnització i rescat del seu propi pla de pensions. Cal recordar que Caixa Catalunya amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona, va ser rescatada amb 12.000 milions d’euros de fons públics del FROB, poc temps després de la sortida de Loza.
Com a últim trobem altres entitats i grups específics clericals que formen part d’aquest “lobby Ignasià”, com són; la Compañia De Jesús, ordre religiosa que va amagar durant molts anys[1] els casos d’abusos a menors a Alemanya i que va sortir a la llum pública l’any 2010, un cop els delictes han prescrit; Instituto Ignacio de Loyola – DEUSTO, Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana o Turisme Sant Ignasi – Universitat Ramon Llull .
Finalment, cal recordar que hi ha altres empreses vinculades a Manresa 2022 que poden tenir més o menys influència. Una de molt important és l’empresa cooperativa CatEmocions (liderada per l’exconseller de Comerç i Turisme i també d’Universitats, Empresa i Innovació en les èpoques del tripartit, Josep Huguet) i la qual s’ha encarregat, amb conveni amb l’Ajuntament de Manresa, de realitzar la senyalització de la ruta ignasiana a la ciutat. Un tasca que de moment ha costat uns 60.000€ pagats per la Diputació de Barcelona. CatEmocions s’encarrega, a més a més, de difondre les “possibilitats econòmiques” de Manresa 2022 mitjançant tallers i xerrades adreçades al teixit comercial manresà com les passades sessions celebrades a finals de novembre a la Cambra de Comerç, titulades “Manresa 2022: turisme i oportunitat per al comerç”.
Així doncs, des d’aquesta publicació oferirem la contrainformació d’aquest projecte turístic, deixant en evidència l’altra cara de Manresa 2022. Una cara molt menys afable, la qual aquests gran grups, interessadament, ometen per activa i per passiva.
Manresa, gener de 2017
A saco man + L’Espurna
[1] El Pais, 28/05/2010. http://elpais.com/diario/2010/05/28/sociedad/1274997603_850215.html