Ahir dimarts 3 de febrer als jutjats de Berga, després de presentar una denúncia contra l’alcalde de Puig-reig i qui sigui responsable dels talls de subministrament de Cal Cases 79, la PAHC Berguedà va fer una roda de premsa on van informar de la situació de la casa ocupada i les families què hi viuen. Aquí el comunicat que ho explica:
El passat 27 de desembre iniciàvem l’Obra Social de la PAHC alliberant una vivenda de la SAREB al barri de Cal Cases de Puig-reig. La família de l’Amparo, l’Andrés i els seus quatre fills devien 7000 euros de lloguer i els hi era imposible fer-hi front. Un informe dels serveis socials del mateix ajuntament donava fe de la seva falta total d’ingressos i demostra que el consistori n’estava perfectament informat. Abans d’esperar la denúncia i el desnonament es va procedir a dotar-los d’un habitatge d’una manera immediata. El mateix alcalde ens havia dit que no hi han habitatges de protecció oficial disponibles per les persones que ho poguessin necessitar.
A partir d’aquí les demandes van ser les que hem repetit fins la sacietat: lloguers socials, negociació amb els bancs per aconseguir pisos pel poble, reallotjament de la famílies en aquests pisos… entre d’altres.
Cal afegir que a principis d’any el Josep Maria Domènech també va ser reallotjat a l’Obra Social després de ser desnonat del seu anterior habitatge. L’Ajuntament de Puig-reig mai ha volgut empadronar-lo, tot i portar més d’un any i nou mesos vivint al municipi, un procediment il·legal que li ha comportat no poder optar a cap ajuda.
La resposta del consistori ha estat canviant i si en un primer moment es van comprometre a acceptar les nostres demandes la seva actitud va canviar ràpidament. Dies després de la primera reunió entre l’ajuntament i la PAHC, l’alcalde firmava un decret pel qual es tallava l’aigua a l’Obra Social negant d’aquesta manera un dret bàsic universal a dues famílies, una de les quals amb tres menors d’edat.
Al llarg d’aquestes setmanes hem anat veient la negativa del consistori en tot moment a acceptar una sortida negociada al conflicte. Nosaltres vam rebaixar d’una manera clara les nostres demandes successivament per tal que coincidissin amb les propostes que ens feia el consistori. Tot i estar lluny de les nostres peticions ens vam arribar a comprometre a que la família tornés al seu anterior pis amb una millora de les condicions tant econòmiques com habitacionals. Paradoxalment, les propostes que havien estat del consistori i que nosaltres acceptavem amb algun petita esmena van ser també rebutjades de ple i no sols això, sinó que l’Ajuntament deixava de reconèixer a la PAHC com a interlocutor i no proposava cap altra contraproposta. Aquell mateix dia se’ns tallava també la llum: una família amb tres menors i una altra persona hauríen de patir temperatures sota zero sense aigua ni llum per fer-hi front.
Aquest sadisme i falta d’humanitat ha estat la tònica habitual en aquest conflicte. L’ajuntament ha fet servir el xantatge, la coacció, l’amenaça per tal d’aniquilar la lluita per l’habitatge. Hem constat que no hi ha hagut cap voluntat d’arribar a cap acord, només una estratègia clara de desgast per aconseguir la rendició. Cap voluntat per implementar cap canvi en la política d’habitatge del municipi, cap interès en exigir res a les entitats bancàries. Al contrari: qui ha estat l’ase del cops ha sigut la familia Cortés.
L’Ajuntament s’ha servit d’alguns veïns que amparats per l’alcalde amb les seves declaracions i actituds han portat a terme una campanya criminalitzadora brutal contra la família Cortés. Si bé minuts després de la ocupació alguns veïns ja ens van fer notar la poca empatia que tenien amb les persones necessitades no pensavem que de la insolidaritat es pogués passar a l’atac directe. Es va fer córrer una circular pel poble difamant a la família, farcida de falsedats i que contradeiatotalment l’informe elaborat per serveis socials. Amb tot, l’odi cap a la familia s’ecampava sense que cap institució hi posés fre. Ans al contrari, les declaracions de l’alcalde anaven en la mateixa direcció negant les necessitats de la família i mai ha desmentit les suposades propostes de l’ajuntament que mai han existit i són esmentades en aquella circular. Fins i tot un veí de Cal Cases es va plantar a davant de l’institut difamant a la família a viva veu perquè els nens ho escoltessin. De la mateixa manera, un cop es va produïr el tall de llum alguns veïns es van coordinar per fer guàrdies per assegurar-se que les tres nenes de la família Cortés haguesin de dormir amb temperatures sota zero. Un despropòsit i una falta d’humanitat propi d’ideologies molt perilloses.
Per a alguns veïns i l’Ajuntament el problema no ha estat mai un problema de falta d’habitatge al municipi sinó l’ocupació en sí. A l’alcalde només el preocupa que les famílies de l’Obra Social se’n vagin de Cal Cases. Sigui en les condicions que sigui i al lloc que sigui. Per a ell i per a alguns veïns Cal Cases no fa per famílies pobres i l’alcade sent l’odi de classe ben endins. Al cap i a la fi governen pels seus. El més greu, però, ha sigut aquesta xenofòbia que comentàvem i que no ha estat censurada en cap moment i que ha anat creixent exponencialment. Aquest odi cap al diferent pretén deshumanitzar a la família per fer-la inferior. Fent-la resposanble a ella de la situació en la que es troben. Deslliurant de tota responsabilitat a les institucions i al sistema econòmic actual. Un odi, doncs, que serveix molt als responsbles reals de la situació per la que estem atravessant tota la classe treballadora. Marcar, assenyalar, eliminar. Això és la xenofòbia, això és el feixisme. Diumenge vam assistir atònits a un nou capítol d’aquest aquelarre: nombroses pancartes contra la família i la PAHC i a favor de l’alcalde decoraven Puig-reig. Nosaltres responsabilitzem l’Ajuntament de tot el que ha passat, està passant i de tot el que pugui succeïr a partir d’ara.
Aquests atacs xenòfobs i classistes contra la família han acabat per afectar a les més petites de la família Cortés. Vista l’actitud intransigent, autoritària, inhumana de l’alcalde i els seus acòlits hem decidit apartar a la família d’aquesta situació i s’ha decidit reallotjar la família en un dels blocs de l’Obra Social de la PAHC Bages a Manresa. Afortunadament, davant del feixisme i la xenofòbia hi ha la xarxa potent de solidaritat de la PAH. Des de les institucions, per ara només hem rebut menyspreu, insults i persecució.
Des de la PAHC Berguedà volem donar les gràcies a l’Amparo i a l’Andrés, i a tota la seva família. Companys, amics: gràcies, gràcies i gràcies. Per la vostra força, per la vostra humanitat, per la vostra lluita. Heu obert la capsa de pandora de la lluita per l’habitatge a la nostra comarca i sabíeu que no seria fàcil. Heu posat per davant de la vostra salut i la vostra comoditat aquesta reivindicació per a millorar la situació d’habitatge al poble de Puig-reig i a la comarca. Heu estat molt valents. Des de la PAHC no tenim prou paraules per expressar tota l’admiració cap a vosaltres, i l’orgull per aquestes lluites juntes. Admiració. Respecte. Vosaltres vau posar Puigreig als mapes de la dignitat. Gràcies companys, amics. Ens seguirem trobant en les lluites per l’habitatge i contra el feixisme, al Berguedà o al Bages o on faci falta.
Amb el reallotjament de la família Cortés alguns estaran de celebració. Sí, sentiran que han guanyat. I sí, haurà guanyat una mica la vergonya. Haurà guanyat una mica la xenofòbia, el racisme. Aquells que ho celebrin són els que hauran posat ara Puigreig als mapes de la vergonya. Hauran embrutat el nom d’un poble i una comarca que han quedat, també, marcats per la taca del feixisme. No tothom al poble és així. Pocs o molts, fan molt soroll. Hi ha també la gent digna, companys de la PAHC o altra gent que s’ha acostat a nosaltres per donar-nos un cop de mà, per fer-nos sentir el seu caliu i solidaritat. A tots ells, també, moltes gràcies. Sou el Puig-reig de la dignitat, no ho dubteu.
Deixeu-nos afegir encara, que el reallotjament de la família Cortés no significa la fi de l’Obra Social de la PAHC a Cal Cases. Com molt bé sabeu, a dins hi queda encara una segona família, el Josep Maria Domènech, que ha decidit seguir ocupant l’immoble fins que des de les institucions se li trobi una solució. Des de la PAHC, doncs, mantenim l’Obra Social i seguirem reivindicant el dret a un habitatge digne per sobre de cacics, per sobre de coaccions i amenaçes. Seguirem defensant l’ocupació i portant-la a la pràctica sempre que les institucions no responguin i seguirem desafiant el feixisme sigui en la forma que sigui.
Ja per acabar, us volem fer saber que hem emprès accions legals per coaccions pel tall d’aigua i per la negativa als empadronaments. De la mateixa manera estem treballant per interposar una altra denúncia per injúries a qui hagi participat i segueixi participant en aquesta caça de bruixes contra la família.
Aquesta experiència ens ha fet més fortes i ha posat moltes coses sobre la taula, a la llum del dia. Nosaltres seguim, nosaltres seguirem.
PAHC BERGUEDÀ
3 de febrer de 2015