Manifest sobre els gravíssims fets ocorreguts durant la celebració del concert de Patum
Berga 28/05/2005
Davant els gravíssims fets ocorreguts la matinada de divendres 27 a dissabte 28 de maig, dins els actes lúdics de la Patum durant el transcurs de les festes alternatives, com a col·lectius organitzadors, amics/es, veïns/es, volem manifestar:
1. El nostre condol i suport als familiars i gent propera a en Josep Maria Isanta Caselles, jove d’aquesta ciutat de 22 anys, assassinat per arma blanca, així com el nostre suport cap a la resta de gent agredida durant els mateixos fets.
2. La nostra consternació i la nostra ràbia durant les agressions fatídiques que van costar la vida d’en Josep Maria, mort d’una ganivetada directa al pit, això com tres ferits més també amb arma blanca, i més de vint ferits de diversa consideració.
Per tot això, i quasi sense paraules que puguin apaivagar el que sentim per uns fets que podran haver-se evitat, tant per la gratuïtat de les agressions, així com per la passivitat mostrada pels mossos d’esquadra i la policia local que no van actuar per aturar el que podia haver estat evitable. Durant trenta minuts els autors materials de l’agressió mortal van estar passejant-se exhibint ganivets de llargues dimensions davant de més de 250 persones que no es podien creure el que veien. Ens superava a totes i a tots. Però això no ha de ser un impediment per deixar de denunciar uns fets gravíssims que han costat la vida del nostre amic, com a víctima innocent aleatòria, així com pensar els allà presents que podria haver sigut qualsevol de nosaltres el que podria haver rebut les pitjors conseqüències d’aquest fet.
Volem deixar clar que:
Les persones que van cometre les agressions eren nois que no es poden jutjar en funció del seu origen sinó en funció dels seus actes. No hem de caure en les provocacions xenòfobes que no farien més que emmascarar un problema social i col·lectiu, sabent, a més, que d’aquests extremismes tots i totes en som víctimes. Malgrat el que s’ha dit, cal aclarir que en cap cas va ser una baralla entre dos bàndols enfrontats sinó una agressió directa i gratuïta contra la gent que en aquell moment estàvem al carrer gaudint del concert. L’actuació dels mossos d’esquadra ha estat d’una incompetència considerable tenint en compte que tot plegat era evitable en un primer moment, ja que se’ls havia trucat força estona abans avisant de la imminència dels fets ocorreguts. A més, constatar que els serveis d’ambulància van arribar abans que les “forces de seguretat”. Els seus protocols d’actuació no funcionen. La manera de reprimir conflictes d’arrel diversa per part dels cossos de seguretat i institucions polítiques i judicials ens sobten. Vivim, dia a dia, uns criteris desproporcionats en el tractament de les problemàtiques i necessitats socials que ens afecten, com s’ha evidenciat en els darrers temps en aquesta vila. Tots nosaltres guardem el record d’en Pep i de la seva alegria davant la vida. Ens ha deixat amb aquest silenci on volem compartir amb vosaltres les seves paraules: un arbre, una branca creix, sola, distant, seguint el camí més planer a la llum. Lligant i deslligant. Vivint i abandonant. Milions de rametes com tu que cedeixen davant la telaranya invisible de la vida. Totes tenen el seu camí, soles!! Però totes beuen la mateixa saba. Quina saba!! L’has provat? Josep Maria Isanta Caselles, ens has ensenyat que compartir és viure.
Comunicat explicatiu de l’Assemblea espontània
Berga, 29/05/2005
A tots els mitjans de comunicació: En relació a les informacions publicades durant les darreres hores sobre l’assassinat del jove berguedà Josep Maria Isanta el passat divendres 27 de maig, les entitats juvenils de Berga, com a testimonis presencials de primera mà, volem manifestar els següents punts:
-Els fets es van iniciar cap a les 10 de la nit, quan el grup de joves que posteriorment realitzaria l’agressió mortal va començar a provocar aldarulls sense motiu aparent al Passeig de la Indústria de Berga, a uns 500 metres de la zona de barraques on se celebrava el concert de les entitats juvenils de la ciutat.
-Tot seguit, van iniciar la persecució d’un jove veí d’Avià, a qui van propinar dos cops de puny i van continuar amb l’agressió d’un altre noi, que va fugir en direcció a la Plaça Viladomat i a qui van perseguir durant uns metres. Després d’aquest atac, testimonis presencials van escoltar com els agressors cridaven: “Vamos a por más”. En aquell moment, alguns dels vianants ja van avisar per telèfon als Mossos d’Esquadra.
-Al cap de dues hores, a les 00.15, el grup, format per una quinzena de persones, es va dirigir ja cap a la zona del concert, a l’avinguda del Canal Industrial, mostrant armes blanques i cinturons. Durant uns minuts, van anar entrant i sortint de la zona en actitud amenaçadora i cada cop que tornaven ho feien amb més gent. Es van anar a reunir a la rotonda situada sota l’escenari i es van dir entre ells:
“Están allí. Vamos a pillarlos“, en referència genèrica al públic del concert.
-Tot seguit, van començar a córrer cap a la barra del centre i a agredir indiscriminadament els espectadors. Alguns d’ells es movien per darrera de l’escenari. El grup es va mostrar cada cop més exaltat i van tornar a exhibir les armes. De resultes d’aquest atac, un primer espectador ja va patir ferides d’arma blanca.
-Alguns ferits van intentar fugir en direcció al supermercat Caprabo, a la banda est del recinte, però alguns dels agressors els van perseguir.
-L’agressió es va desplaçar darrera l’escenari on van continuar les agressions amb arma blanca. A l’alçada del bar Cati, van començar a agredir quatre persones. Entre elles hi havia Josep Maria Isanta, a qui van arrossegar i van apunyalar al cor, tot i que es va poder escapar amb l’ajut d’un amic en direcció al carrer Manso Solà. Mentre fugia, va exclamar: “Atureu-los, que m’han apunyalat!”.
-Va ser en aquell moment quan van arribar dotacions dels Mossos d’Esquadra. Els espectadors assenyalaven el carrer Manso Solà per fer-los saber cap on s’havien desplaçat els agressors –tot i que alguns dels agressors van aconseguir dispersar-se entre la gent. La policia va practicar les tres primeres detencions. Mentrestant, la gent va demanar a la policia que no marxessin perquè hi havia més agressors pels voltants, per la qual cosa els agents van procedir a noves detencions. Tot i això, se’ls va insistir que encara hi havia més presumptes implicats i un dels agents va respondre: “Adreceu-vos a comissaria i feu la denúncia”. En tot cas, davant la insistència de la gent, van acordar que tornarien al cap de 15 minuts amb un altre cotxe patrulla. No obstant això, al cap d’uns instants alguns dels agressors que no havien estat detinguts van tornar a passar per la zona, en un moment que novament no hi havia presència ni dels Mossos d’Esquadra ni de la Policia Local, i els espectadors van optar per dispersar-se.
Per tot plegat, manifestem:
-Volem deixar molt clar que, en contra del que s’ha dit a molts mitjans de comunicació, no va ser una baralla entre bandes sinó una agressió unilateral i premeditada, sense motiu aparent, contra els espectadors del concert, que era organitzat de manera comuna per entitats juvenils de diferents ideologies.
-Les entitats juvenils constatem que el resultat final de l’agressió va ser de nou ferits de diversa consideració, tots ells espectadors del concert, a més a més de la víctima mortal.
-Aquest dilluns dia 30 de maig, s’ha convocat una concentració unitària davant els jutjats de Berga, de les 8 a les 14 hores. Es demana la participació de tots els veïns.
-S’ha obert un número de compte corrent per afrontar les despeses d’advocats per presentar les pertinents denúncies en relació a l’agressió.
Núm. de compte: 2041-00-3278-0040055209 Titular: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs Entitat financera: Caixa Manresa
Per qualsevol aclariment: Telèfon 687 91 36 69
Comunicat Premsa
Berga 04/06/2005
Ateneu Llibertari del Berguedà
Casal Panxo
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Ateneu Columna Terra i Llibertat
Davant dels tràgics fets del divendres de Patum els col·lectius organitzadors del concert seguim mantenint el nostre suport incondicional a la família de l’Isanta. Mantenim també el nostre suport als seus amics i propers.
Dit això i en referència al que ha passat a partir d’aquells fets:
– Constatem la manca d’escrúpols de la majoria dels mitjans de comunicació, no han respectat la intimitat de la família i han convertit l’enterrament en un xou mediàtic.
– Els mitjans de comunicació han utilitzat la nostra ideologia i una sèrie de fets que no tenen res a veure amb els tràgics successos de la nit del divendres per criminalitzar els nostres col·lectius i justificar o amagar una actuació policíaca plena d’irregularitats (demora en l’actuació, no protecció de la identitat de les víctimes, controls d’alcoholèmia a ferits en camí de l’hospital, presència de policies de paisà reconeguda pel cap dels mossos d’esquadra de Berga…).
– Rebutgem l’augment d’efectius policíaques i l’enduriment del codi penal com a solucions a uns problemes d’arrel econòmica i social que només es resoldran eradicant la marginació, el desarrelament i la precarietat. Fenòmens que precisament aquestes mesures contribueixen a provocar.
– No es pot criticar i qualificar d’intimidatòria la resposta i la mobilització de la gent de Berga, tenim tot el dret a manifestar-nos i exigir justícia sempre i en cada moment.
És tan gran el fàstic que fins aquí hem arribat
Berga, gener 2006
Ateneu Columna Terra i Llibertat
Ateneu Llibertari del Berguedà
Casal Panxo
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Assemblea de Joves
Anirem a Barcelona per dir ben alt que no oblidem en Pep, i preguntarem, fins a obtenir resposta: per què hem hagut d’arribar fins aquí? Els volem preguntar als agressors què o qui els va impulsar en la seva ràtzia assassina. Volem preguntar a la policia, que està per protegir-nos, perquè no ha parat de perseguir-nos, d’estar a sobre nostre, menys el dia que els hem necessitat, que no hi eren, han fet tard, massa tard. Per què? Potser mai ho sabrem.
Preguntarem també perquè la justícia és tan contundent i eficient amb certes actituds, persones i col·lectius i tan impune i cega amb altres. Volem saber quines estranyes circumstàncies van generar aquell cúmul de confusions, casualitats i negligències. Ens han assassinat un amic, un company. Ens han agredit i segueixen agredint-nos des de la Conselleria d’Interior, a través de mentides i difamacions, convertint víctimes en culpables.
Des de l’Ajuntament de Berga, que ha jugat tan brut per cobrir-se les esquenes. I des de els carrers de Berga, on la prepotència en grup encara es veu i es viu, així com certes intoxicacions despreciables. I ho farem davant dels jutjats i allà on calgui, perquè ens hi ha
obligat, no ens queda més remei; o potser si, però en una societat sana, lliure de tanta
podridura. Fins llavors anirem assumint amb pena i tristesa el paper que ens ha tocat jugar,
amb la dignitat que puguem i des de la impotència i l’empenta, des de tots els fronts possibles, perquè mai més una cosa així es torni a repetir. Ni oblit ni perdó.
Sobre les Noves Ordenances Municipals
Assemblea de Joves de Berga
Berga 29/3/2006
L’Assemblea de Joves de Berga vol posar en coneixement del conjunt de la ciutadania de la ciutat els impediments que el nostre Ajuntament pretén infligir a diverses entitats culturals locals per accedir als equipaments municipals i espais públics on celebrar els actes i activitats que els són propis.
Aquestes traves han estat facilitades a representants d’aquestes entitats per responsables municipals en un informe on s’explicita la normativa aplicable a un munt de supòsits, acompanyats de les lleis i decrets que els justifiquen. Aquestes ordenances indiquen la obligació, entre d’altres, de nomenar responsables de cada acte amb nom i cognoms, encara que es tracti d’associacions de caràcter col·lectiu, així com la identificació de les persones o artistes que realitzaran l’acte o espectacle; o l’exigència de contractar serveis privats de seguretat, ambulància, etc.
És conegut per tothom que, en general, els ajuntaments d’altres poblacions faciliten aquest serveis de manera gratuïta als seus conciutadans, entenent les seves activitats com a part de l’engranatge popular d’oci i cultura.
Entenem, tanmateix, que l’Ajuntament ha de tindré eines de regulació de l’espai públic, que al nostre parer han de recaure sobre les persones o empreses que utilitzen la via pública per generar beneficis econòmics privats, però la lectura restrictiva d’aquestes no pot de ser aplicada a les entitats sense afany de lucre de Berga, que són part indissociable del teixit social de la ciutat.
L’Ajuntament de Berga, tanmateix, es reserva la capacitat de d’aplicar de manera arbitrària la normativa sobre les entitats i/o actes selectivament (manifestat oralment aquest extrem per un responsable municipal en una reunió a l’Ajuntament).
Per poder celebrar el cap d’any al Pavelló d’Esports Municipals, el Consistori va demanar a l’Assemblea de Joves un seguit de requisits obligatoris (continguts en les Ordenances) que ascendien a 6.000 € aproximadament (no es va poder assumir). D’altre banda, diverses entitats van sol·licitar el mateix Pavelló Municipal d’Esports pel carnestoltes, i els va ser concedit sense requeriments de cap tipus, cosa que des de l’Assemblea de Joves celebrem, però que crea un greuge comparatiu de difícil justificació. I a propòsit d’això, val a dir que l’Ajuntament ha intentat desautoritzar la concentració que la Plataforma per la Convivència té prevista el 22 d’abril a la Plaça St. Pere en homenatge a Josep Maria Isanta, adjuntant a la resposta de petició del permís un seguit de lleis en virtut de les quals l’acte no era autoritzat, entre les quals n’hi havia una que estava derogada des dels anys ’80!
Malauradament, des de l’Assembla de Joves tenim la sensació que l’Ajuntament pretén desgastar algunes entitats locals ofegant-les econòmicament retallant la seva capacitat d’accés als espais públics a cop de normativa.
Resulta evident que les entitats que treballen per aclarir totes les responsabilitats en el cas Isanta (no només dels culpables materials) resulten incòmodes a l’Ajuntament i a la Conselleria d’Interior, que pretenen apartar del cas l’absència de Pla de Seguretat Municipal i la negligència en el desplegament de l’operatiu especial dels Mossos d’Esquadra per Patum, i per això se les castiga. Tothom vol que el cas Isanta es tanqui, però no en fals. Vàries generacions de joves, que van viure traumàticament aquells fets, no comprendran de cap manera que l’Ajuntament castigui a qui cerca la justícia mentre dilapida sumes ingents de diner públic en un advocat que treballa únicament per eximir de tota responsabilitat al consistori.
L’associacionisme és imprescindible per compensar les arbitrarietats del poder.
Animeu-vos i participeu!!
Presentació d’un escrit administratiu de reclamació patrimonial contra l’Ajuntament de Berga i la Conselleria d’Interior
Ateneu Llibertari del Berguedà
Ateneu Columna Terra i Llibertat
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Berga, 28 de maig de 2006
Les associacions organitzadores del concert de Patum del 2005 (Ateneu Llibertari del Berguedà, Casal Panxo, Ateneu Columna Terra i Llibertat i Centre d’Estudis Josep Ester Borràs) volem que s’investigui, s’esclareixin i es coneguin els motius pels quals els mossos d’esquadra i policia local van ometre la seva responsabilitat i obligació d’auxili davant d’un seguit de brutals agressions que finalment van acabar amb la vida del nostre amic i company Pep i amb múltiples persones ferides. Volem saber qui és el responsable i perquè es van donar tot el seguit de negligències institucionals que van possibilitar el tràgic final de divendres de Patum. Perquè els mossos d’esquadra presents fins i tot en excés a les barraques durant tota la Patum i tan presents en el nostre dia a dia van desaparèixer vàries hores el divendres, hores durant les quals vam patir la fatídica agressió.
Per intentar que les administracions assumeixin la seva responsabilitat vam decidir, en el seu moment, presentar-nos com a part agredida en el procés judicial. La qüestió de la responsabilitat de l’administració ha estat desviada fins ara (tant en la instrucció com en el judici de menors) gràcies en part, a la feina de l’advocat de l’acusació popular de l’Ajuntament de Berga. Es per això que el passat divendres 26 de maig, els col·lectius que signem vam presentar un escrit administratiu de reclamació patrimonial contra l’Ajuntament de Berga i la Conselleria d’Interior, de la mateixa manera que també ho van fer, el mateix dia, quatre acusacions particulars més, entre elles la de la família Isanta-Casellas. Ni oblit ni perdó!
Manifest concert patum 2006
Ara fa un any que van matar el nostre amic i company Pep Isanta. Avui fa un any perquè els berguedans i les berguedanes contem els anys de Patum en Patum. Ara fa un any que van agredir la nostra festa, la nostra alegria, els nostres somnis col·lectius, que van ferir greument les nostres entranyes. I per algunes sempre hi haurà un abans i un després.
Ara fa un any que gaudíem totes de la nit quan va irrompre la violència més absurda per atacar-nos brutalment. I després d’allò no només hem hagut de lluitar contra la tristesa. Hem hagut de lluitar contra institucions, polítics i despreciables personatges que han anat a ferir més l’ànima ja dolguda. Un record especial des de aquí pels mossos d’esquadra —tan acostumats a reprimir-nos— per negar-nos l’auxili, a la Tura, que es va recrear tan cínica en el nostre dolor, a l’Ajuntament de Berga, per la seva passivitat freda i inoperant tan lluny del sentir popular i als mitjans de comunicació: excepte comptades excepcions, ja podeu anar tots a pastar fang. Ha estat una lluita difícil, llarga, però el poble ha estat constant i no ha deixat de lluitar. Per sobre de pressions polítiques, amenaces i pors, no hem oblidat. Oblidar és trair, és abandonar, és condemnar-nos a ser víctimes una vegada més.
Del que hem viscut des de el primers moments de pànic i de dolor fins ara, potser no cal dir-ne més; potser avui no cal. El que toca avui és reafirmar-nos en nosaltres mateixes, aprenent dels cops i dels errors. I aquí estem, un any més, de nou.
Ja fa uns quants anys que diversos col·lectius polítics, culturals, socials del Berguedà fem el concert de divendres de Patum.. I el fem aquí, a les barraques, la nostra festa major.
I perquè estem avui aquí, perquè estem any rere any?
Per construir xarxa social i associacionista al marge de les iniciativa institucional, sempre tan bruta, interessada i partidista. Treballem per crear espais alternatius als dogmes d’aquest sistema, perquè el diner no ho mani tot, per crear espais de crítica social i recreació personal, espais de llibertat gestionats per les persones i per a les persones, que no es regeixin per lleis sinó per pautes, que no es relacionin per interessos econòmics sinó guiats per uns valors concrets; per la solidaritat, per la justícia social, ideals compartits que ens fan companys i companyes. I en això estem, per sobre d’imposicions i contradiccions, que no son poques. Perquè encara ara, malgrat tot, el que ens uneix, és la vida.
El dolor ens ha fet créixer. Ara mirem enrera i veiem el passat entristides i plenes de ràbia: però mirem als nostres costats, al present i veiem companyes i companys units en la lluita per una transformació radical de les relacions socials, i que així sigui.
La única lluita que es perd és la que s’abandona; poble de Berga, no deixis de lluitar!
Dos petons i una forta abraçada per la família Isanta-Casellas. Va per tu Pep.
SALUT!
L’Ateneu Columna Terra i Llibertat i el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs ens retirem com acusació particular al judici per l’assassinat del company Isanta
Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Berga, 28 de setembre de 2007
Fa ja més de dos anys de l’assassinat del company Pep Isanta i de les agressions a altres companys en el context del concert de divendres de Patum de 2005. Va ser una agressió indiscriminada, sense sentit ni motiu aparent. Nosaltres com anarquistes no confiem en l’aparell judicial i el considerem una eina de l’Estat per legitimar i beneir els seus abusos. Sabem que és molt difícil que és faci Justícia des de la judicatura, tanmateix en el seu dia també vam apostar per aquesta via —junt amb molts altres mitjans— per tal que es conegués el que va passar i intentar que s’esclarissin els fets. Ja que encara no sabem els motius pels quals no existia cap pla de seguretat —tal i com indica la llei—, ni tampoc sabem perquè els Mossos d’Esquadra van ometre la seva responsabilitat i obligació d’auxili —malgrat rebre trucades fins a prop de mitja hora abans que es produís l’assassinat, just quan començaven les agressions—.
Tal i com ja s’ha dit en repetides ocasions, vam presentar-nos en aquest procés judicial com a part agredida per tal que les administracions assumeixin la seva responsabilitat. Tanmateix aquesta qüestió ha estat eludida no sense l’ajuda de l’advocat de l’acusació popular de l’Ajuntament de Berga, que en comptes de representar la veu de la ciutat en el procés ha esdevingut l’advocat defensor de l’administració enfront les irregularitats que va cometre aquell divendres de Patum, i això és vergonyós.
Si ja fèiem servir l’aparell judicial a contracor, l’experiència en aquest procés i la relació amb l’advocat que hem tingut fins ara, ens ha convençut de la inutilitat total d’aquesta via —com a mínim en aquest cas—. Nosaltres no volem diners, ni volem més anys de presó pels assassins, nosaltres no volem formar part d’aquest circ i és per tot això —i malgrat tenir més dubtes que seguretats— que abandonem i renunciem a ser part acusadora en el procés judicial. De cap manera però, no abandonem la lluita ni renunciem a la solidaritat cap als la resta de companys afectats d’una o altra manera. La nostra lluita continuarà però sense entrar als jutjats. Hem decidit cercar la Justícia per vies que coneixem més i que considerem més d’acord amb els nostres sentiments i les nostres idees.
Des de que vam rebre les agressions i ens van assassinar a l’amic Pep hem estat criminalitzats per les nostres idees per part dels mitjans de comunicació i per la conselleria d’Interior —volent-nos fer passar de víctimes a botxins— amb la connivència de l’Ajuntament de Berga i dels sectors més feixistes de la població. Però no pensem afluixar en la nostra lluita. No ens ho podem permetre.
Rebutgem, com sempre hem fet: els abusos de poder, l’enduriment del codi penal, les presons, la injustícia social que promou l’Estat i el Capital i que genera assassins irrecuperables com els que van robar la vida del nostre amic. Malgrat tot —fins i tot de la justícia de l’Estat— esperem que aviat es faci Justícia! Què ningú en dubti: ni oblit ni perdó!