Breu història de l’empresa
Marta Marrugat i Blai Escoda són actualment els amos d’aquesta empresa, que ha evolucionat des de la simple carnisseria que l’àvia de la Marta obrí a Terrassa fins arribar a ser la “gran empresa familiar” que és avui en dia. Però no ha sigut una evolució esglaonada. El canvi transcendental en aquesta empresa ve de la mà de la marca Caprabo, que l’any 1998 va encarregar la producció en massa de plats precuinats a Bo de Debò.
No sabem si Caprabo es va fixar en aquesta “petita” empresa familiar per la qualitat dels seus productes, reflex del bon fer de les treballadores, o per una relació prèviament establerta entre les cúpules d’ambdues empreses. El que sí que sabem és que la inversió que va realitzar l’empresa el setembre de 2011 per deixar la seva localitat nativa i traslladar-se a Sant Vicenç de Castellet, de sis milions d’euros, no es fa sense tenir lligada una evolució del negoci.
El sector de la distribució alimentària
L’empresa Bo de Debò està emmarcada dins de les empreses distribuïdores majoristes d’aliments de la província de Barcelona, i a les condicions d’aquest conveni s’acullen les plantilles del sector. Es tracta d’un sector en expansió, segons les mateixes empreses plantegen, pel canvi en les costums alimentàries de la població, que no té temps per cuinar.
Es tracta d’un nínxol de mercat imposat a base de rebentar les condicions laborals i de vida de la classe obrera. Igual que la majoria de productes que existeixen en els establiments a dia d’avui, no són més que productes pensats per l’enriquiment de la classe dirigent. S’ha imposat un ritme de vida i un treball frenètic, com necessita el model de vida consumista, i aquest ritme s’ha traslladat a la producció, afectant directament les condicions de les plantilles de les fàbriques d’aliments precuinats.
Les condicions del sector i Bo de Debò SL
És matemàtic. Les condicions laborals d’un sector en expansió són inversament proporcionals a l’augment dels beneficis de les empreses del sector. Com és possible? Molt senzill. Les empreses que vulguin créixer, augmentar la producció i les vendes, han de contractar més persones, fer inversió a les fàbriques, gastar-se els diners en publicitat, llepar uns quants culs… Això costa molts diners. Quina és la millor manera d’estalviar calés? Moltes empreses opten per rebaixar la qualitat del producte que ofereixen; unes altres simplement trituren les condicions laborals… i la majoria de les vegades ofereixen una bona combinació d’ambdues.
Bo de Debò SL és una empresa “familiar” que no està acostumada a que la classe obrera s’organitzi i planti cara per aconseguir, com a mínim, que les condicions laborals s’estableixin en base als acords legals establerts. Bo de Debò veu en la plantilla peces de carn, cargols que pot treure i posar quan i on vulgui. Excepte les seves vaques sagrades, és clar, que com tota empresa necessita per mantenir l’ordre i disciplina.
Com estem informant durant la campanya, sabem a quina hora entrem però no a la que sortim (això ens ho diu en l’entrevista d’entrada al curro una responsable de personal), no tenim un calendari laboral i estem a mercè del que ens digui l’empresa cada dia. Lluny d’acompanyar el creixement de l’empresa amb millores en la seguretat i salut de la plantilla, l’empresa es nega a realitzar un Pla de Prevenció de Riscos Laborals, comptant amb les treballadores i treballadors. En una empresa formada majoritàriament per dones, no tenim un protocol contra l’assetjament; l’única informació que se’ns dóna és que avisem a una de les responsables si patim un cas. Tampoc cobrem plusos de nocturnitat ni hores extra. Per descomptat, qualsevol exercici de dissidència, intent d’organització obrera o simple protesta, és contestat per l’empresa amb càstigs, que poden acabar amb l’acomiadament, com en el cas de dues de les nostres companyes.
La implantació de la secció de CNT
Gràcies a l’expansió de l’empresa i a la constant entrada de personal, hem coincidit a l’empresa diverses companyes afiliades al Sindicat d’Oficis Varis de Manresa.
Comencem una feina clandestina de recopilació d’informació i cerca de suports dins de la plantilla. Per desgràcia, les converses entre companyes es van filtrar (a Bo de Debò les parets tenen orelles) i dues companyes van acabar al carrer. En aquest moment canviem d’estratègia i passem a comunicar la Secció Sindical a l’empresa, en el mateix moment que s’anunciava a l’empresa que es recorreria l’acomiadament d’una de les companyes.
A l’empresa li va agafar per sorpresa, ja que pensava que havien acabat amb la dissidència. Ràpidament vam convocar una reunió informativa per a tota la plantilla, on per casualitat van acudir diversos encarregats. També vam fer una petita predicció: l’empresa tractaria de contrarestar l’efecte CNT amb la creació d’un comitè d’empresa designat per ella mateixa.
Dit i fet: un cop comunicada oficialment la presència d’afiliades de CNT a l’empresa, aquesta va optar per arrencar la propaganda del sindicat i començar a fer por a la plantilla, intentant a més de formar una mena de comitè intern. No obstant, l’empresa es va trobar que les amenaces no feien efecte a la CNT, que no cedia en les reivindicacions. Llavors va optar per pintar-nos com a terroristes. Això va generar l’efecte contrari, ja que es van donar més afiliacions al sindicat, fet al que l’empresa va respondre amb més coaccions i amenaces directes. Com a última mesura, han acomiadat l’últim delegat sindical reconegut per l’empresa, ja que al company que el substitueix no li reconeixen la seva qualitat de representant sindical.
L’entrada de CNT a les empreses acostuma a generar desconcert a les seves direccions. La reacció de les responsables de Bo de Debò SL indicava que no estava en el seu imaginari comptar amb la presència de sindicalistes a l’empresa, i molt menys amb gent de la CNT. La Secció Sindical va plantejar una taula reivindicativa (1) fàcil d’acomplir per l’empresa, que inclou la readmissió de la companya acomiadada. No obstant, han optat per negar-se a asseure’s amb la secció i ignorar les nostres peticions, donant pas a la campanya de Boicot que la CNT de Manresa ha plantejat contra Bo de Debò SL.
La campanya de Boicot contra Bo de Debò
El sindicat manté oberta una campanya que té per objectiu el compliment de la Taula Reivindicativa de manera íntegra, amb la readmissió de les dues acomiadades com a primer punt. Està dirigida, per un costat, a informar els clients finals dels productes Bo de Debò de les condicions laborals i de vida que hi ha darrere de la marca, demanant que no es comprin els seus productes fins que el conflicte quedi solucionat. La manera de portar-la a terme està consistint a avisar de la campanya els clients primaris, (Caprabo, Carrefour, El Corte Inglés, Bon Preu, així com petites botigues i supermercats), animant-los a reflexionar sobre l’origen dels productes que compren i venen, ara que està tant de moda això de la Responsabilitat Social Corporativa.
Portem dos mesos de piquets informatius a les portes de Carrefour, Caprabo, Bon Preu… i en aquest moment de la campanya ja s’estan sumant altres sindicats de CNT, fent efectiva la solidaritat de la classe obrera. En cada acció comprovem el nerviosisme de les marques que pateixen els piquets, però també la complicitat de la classe obrera, que ens dóna suport en les reivindicacions.
Com hem fet arribar a Bo de Debò i als seus clients, la campanya no acabarà fins que el conflicte es solucioni. Un bon pas seria readmetre les dues companyes acomiadades com a represàlia per organitzar-se al curro. El conflicte no ha fet més que començar i s’estendrà tant com vulgui l’empresa. Potser es compliqui la seva expansió a altres territoris.
18/12/2016
CNT Manresa
PD: els actes de solidaritat es repeteixen arreu amb piquets als establiments on es ven Bo de Debò per tal de demanar boicot en aquests productes. A Berga, per exemple, fins ara se n’han fet tres: al Bon Preu, al Carrefour i al Caprabo.