Crònica de CNT Manresa sobre l’1 de Maig combatiu i anticapitalista a Manresa

Sota el lema «Som la clau del Treball» la Coordinadora per la Transformació Social del Bages, en la qual participa el SOV de la CNT-AIT de Manresa, unes 300 persones s’han manifestat avui pels carrers de la ciutat de Manresa. Aquest és el tercer any que es realitza una manifestació de caire anticapitalista a la ciutat.
Durant el recorregut, que ha començat a la Ben Plantada, s’han anat fent diverses accions de denúncia contra entitats com ara Telefónica, l’edifici de CCOO i UGT, l’església de Crist Rei, Mango, Tous, Zara, Catalunya Caixa, Movistar, La Caixa, Banc de Santander i la seu de Convergència i Unió. Totes aquestes empreses són culpables de la crisi econòmica, ecològica i de pèrdua de valors (com la manca de solidaritat i d’ajut mutu) que està patint la classe treballadora. En la manifestació s’han cridat nombroses consignes atenent a les diferents problemàtiques que treballen els grups i col·lectius que formen part de la la Coordinadora.
Per finalitzar els i les manifestants es van congregar a la Plaça Major on es van llegir els manifestos i des del nostre sindicat es va fer un curt míting que recordava els orígens del Primer de Maig, tant a Xicago el 1886, com a casa nostra a Manresa, l’any 1890 i que s’ha de acabar d’una vegada la pau social que ens manté sotmesos.
Dins d’aquesta celebració de l’1 de maig, el dijous per la tarda es va realitzar una xerrada davant unes 50 persones a la seu del sindicat CNT sobre els conflictes laborals que tenen presència als carrers de la ciutat com la Vaga de Totes, la vaga dels treballadors de Movistar i el conflicte sindical de Phone House, que porta el nostre sindicat. Els debats van ser força interessants i tots apuntaven diferents causes de la crisi que estem patint actualment i solucions per superar la nostra derrota.
La conclusió és que com a classe hem de deixar de fer lluites defensives, hem de passar a l’ofensiva que no és una altra cosa que aspirar a l’expropiació dels mitjans de producció que la burgesia global en té en exclusiva. No és una tasca senzilla i per això hem de tenir molt clar que som la clau del treball. Sense nosaltres els capitalistes no poden produir res. Sense nosaltres l’economia s’atura.