Primer de tot volem expressar la nostra total desconfiança cap a l’anomenat «procés». Creiem que aquest és un procés exclusivament nacionalista. La motivació principal no és cap canvi social sinó la creació d’un nou estat-nació, de caire desconegut: Primer la independència i després ja veurem…; pinta doncs que Ítaca serà una república capitalista més.
No ens podem imaginar cap canvi just que no vingui motivat per les lluites socials. Creiem que han de ser aquestes els motors i les protagonistes de qualsevol canvi polític que valgui la pena. Estem vivint uns anys on les reivindicacions socials, laborals… que són ignorades o invisibilitzades, les vagues qüestionades i criminalitzades per polítics i mitjans, i el conflicte apagat o aparcat per no perjudicar «el procés»; és «l’això ara no toca» de sempre, com si amb «el nou país» la injustícia hagués de desaparèixer per art de màgia.
Desconfiem totalment dels polítics, i sobretot de la dreta catalana que intenta liderar i controlar aquest procés. Ells, qui ara demanen democràcia, són els mateixos que en nom d’aquesta ens enviaren la policia a esbotzar les portes de les cases de les nostres companyes, ells que denuncien la persecució d’idees, són qui ens perseguiren per tenir-ne de pròpies, ells qui reclamen garanties i llibertats són qui ens tancaren sense proves a les presons de l’Estat. La democràcia s’està tornant en una eina del capitalisme. Un concepte buit, una simple línia al terra per separar els bons dels dolents, gent de bé i obedient de delinqüents i terroristes. Per això no ens refiem de les crides a la calma, i de l’obediència cega a les institucions. Creiem que una societat va estrepitosament endarrere quan erigeix a la policia com a nous ídols de masses, i que la desobediència a l’autoritat no pot tenir mai límits, ni nacionals ni de cap mena.
Per això, com a anarquistes se’ns fa difícil trobar un paper actiu en aquest conflicte. Som conscients que som actors secundaris, però malgrat tot, malgrat les nostres contradiccions, en l’escenari repressiu i d’abús d’autoritat que planteja l’Estat amb la complicitat dels Mossos, creiem important sortir al carrer a recolzar a qui desobeïx. No volem sortir a defensar urnes ni cap institució, però si a defensar drets enfront l’autoritarisme, i a nosaltres mateixes dels abusos policials.
Ja no ens alimenten vots, que no ens limitin les urnes, que aquest referèndum sigui il·legal és la única cosa que el pot fer interessant, i la possibilitat de desbordar al carrer el poder d’aquí i d’allà és la única escletxa atractiva.
Davant qualsevol Estat, la solidaritat de classe la nostra millor arma.
Berga, 30 de setembre de 2017
Ateneu Columna Terra i Llibertat