logo cgt
Berguedà

Discursos racistes i contra l’okupació prenen força després de l’agressió sexual d’aquest cap de setmana

El barri de les Escodines ha estat a l’obertura de diversos butlletins informatius i telediaris en aquestes darreres 24 hores. Diversos mitjans s’han passejat pel barri, sent el carrer de l’Aiguader i en concret l’edifici número 17 (on va succeir la violació del passat cap de setmana) l’escenari més retratat i filmat. “La nueva manada de Manresa provocó grietas en la pared de sus vecinos durante su salvaje fiesta sexual” relata el titular de Cuatro i la piulada de Telecinco acompanyant-se d’una imatge d’una esquerda a la paret. L’espectacle està servit.

Però més enllà del fastiguejant sensacionalisme, amb la mediatització d’aquesta darrera agressió s’han reforçat els discursos racistes i classistes entorn de les persones i joves migrants. Tal com ja va passar en aquestes darreres setmanes quan va tenir lloc la vista oral a l’Audiència Provincial de Barcelona per la violació múltiple de 2016, els comentaris racistes s’han disparat lligant, altre cop, “migració amb delinqüència” o en aquest cas concret, “jove migrant com a violador”. Alguns mitjans i les posicions d’ultradreta ja han assenyalat la culpabilitat cap als joves que han estat anomenats burocràticament com a MENAS (Menors no Acompanyats) i les crides cap a la confrontació són constants. Titulars com el de NacioManresa “L’Ajuntament coneixia l’arribada de ‘joves agressius’ al pis ocupat on diumenge va haver-hi la violació”, només fan que atiar el foc. Casos com el del Masnou, poden ser habituals si no es reacciona vers els discursos de l’odi. En aquest sentit, cal posar energies a frenar els tòpics i els estereotips que envolten aquest col·lectiu migrant. És per això que recomanem la lectura de l’article “Els MENAS: nens perillosos o nens en perill?” publicat a l’últim número del Pèsol Negre.

Per altra banda, també hem pogut veure com aquesta nova agressió ha posat el focus en l’okupació i la degradació del barri. S’ha volgut diferenciar l’okupació “bona de la dolenta” i Regió 7, ACN i altres mitjans han posat en el centre de la notícia el fet que l’habitatge on s’havia perpetrat l’agressió era okupat. Cap paraula sobre l’estructura heteropatriarcal, cap idea sobre el sistema de dominació masclista. La causa fonamental que es difon en aquests missatges és la degradació del barri, la migració i l’okupació.

“Molts veïns del barri de les Escodines no s’atreveixen a passar pel carrer de l’Aiguader, on hi ha hagut l’atac sexual a una menor, i els que hi viuen com a llogaters o propietaris asseguraven ja fa dies estar atemorits. La situació és insostenible”, se sostreu d’una notícia publicada per l’ACN i NacioManresa. Aquesta narrativa de la por contribueix a crear un imaginari de terror a les Escodines causat per la degradació de barri i l’existència de pisos okupats. Però cal posar altre cop atenció per poder frenar críticament aquests arguments i posar l’accent en les causes de la degradació d’habitatges. Segons dades de NacioManresa, a les Escodines hi ha 532 pisos buits. Una gran part dels edificis són molt vells i estan en situacions molt precàries. Més del 22% dels habitatges buits estan construïts abans del 1900 i el 48% entre el 1900- 1979 segons dades de la Memòria Social de l’aprovació definitiva del POUM de 2017. Durant aquests anys, les respectives propietats (moltes d’elles immobiliàries o entitats bancàries) no han rehabilitat els edificis i aquests han anat degradant-se, precaritzant-se (lloguers molt baixos amb condicions lamentables), deshabitant-se i tapiant-se.

La invisibilització de l’arrel i context de l’agressió

Com per art de màgia, a mesura que han passat les hores, el focus mediàtic ja no es situava en l’agressió sexual, sinó que ha anat derivant-se cap a la degradació del barri, l’okupació i la migració. Hem pogut veure les demandes d’algunes veïnes exigint més control i més pressió policial al barri, com si aquesta fos la solució miraculosa. La mateixa portaveu de l’Associació de Veïns de les Escodines declarava als mitjans de comunicació que la presència policial de Mossos i Municipal és freqüent al barri, “però que no es fa res definitiu”. Admet que va anar a parlar directament amb la Policia Nacional per si així es podia “desencallar l’assumpte”, ja que fa més d’un any que al barri “estan havent-hi diversos aldarulls” segons expressava als mitjans. Els actors polítics també encoratgen la resposta en la via policial i l’alcalde Valentí Junyent ja ha reforçat el patrullatge a la zona i ha anunciat un “pla de xoc” que es materialitzarà aquest dimecres.
Altre cop, però, cap paraula sobre posar més recursos en la prevenció de les violències de gènere, en generar més estructures de formació per trencar i deconstruir els rols de gènere, en la creació de programes d’atenció a persones que han exercit violència masclista o oferir l’accés gratuït a teràpies d’enfortiment i superació per a les persones afectades per aquestes violències. La invisibilització del context heteropatriarcal per explicar una agressió sexual i la normativitat amb què se sol desviar els focus d’atenció quan es parla de violències de gènere (ja sigui per mitjà del sensacionalisme centrat en la persona agredida, com a través dels relats més classistes i racistes), ens torna a recordar la greu biaix (des)informatiu dels mitjans de comunicació generalistes.