El passat dissabte 30 de setembre els carrers de Berga van ser recuperats pel poble, sense permisos, al marge del poder i de la lògica del diner. Per totes i per a totes.
Es van canviar els noms de carrers, fins a onze (la majoria d’ells dedicats a sants) per noms d’obreres i obrers combatius del segle passat com són Maria Tarrés, Alfonsa Bueno, Maria Marquès, Josep Puertas, Josep Bertobillo, Marcel·lí Massana, Ramon Vila, Just Lacau, i també els del Passeig de la Revolució, la Ronda de Palestina o de Ronda Cap a la Independència.
Es van fer jocs per a la canalla tot el matí, mentre la guardia urbana de Berga de molt mala manera (per dir-ho d’alguna forma) identificava i tirava fotografies a part dels assistents. Al migdia dinar popular. Durant la tarda i fins les set del vespre hi van haver actuacions poètiques i musicals amb en Meiro i el Gemi, el Comandante Rock i l’Enric Cassasses entre d’altres.
Enhorabona a tothom que hi va participar!
Text del manifest repartit:
El carrer és de tothom! Dignifiquem els carrers!
L’Ajuntament de Berga amb la seva “Ordenança de Convivència Ciutadana i de Bon Govern” només deixa que el carrer sigui ocupat per qui ells decideixin. O per fer cales o per fer actes culturals que en cap cas siguin crítics. Amb Camps i Xoy passa igual que amb Farguell i com abans amb els alcaldes franquistes, el carrer només pot ser ocupat per ells i els seus amics. Però s’equivoquen totalment. El carrer és de tothom i la cultura popular i la lliure expressió no pot ser aturada de cap manera.
És per tot això que avui, ocupem el carrer per fer teatre, per gaudir col·lectivament de la poesia, per fer i escoltar música, per explicar coses, per jugar, per pintar, per dinar, per difondre cultura i per riure. Quina ràbia oi senyor alcalde? Doncs sí, riem i riurem a la seva cara, mentre vostè fa lleis que volen matar la cultura i la llibertat nosaltres l’exercim.
Per sort les actituds autoritàries de la gent que està a l’Ajuntament són encara a Berga minoritàries, són patrimoni dels polítics i els poderosos que poc saben de cultura i menys de llibertat perquè estan massa atrafegats acumulant bens materials.
Companys i companyes, persones que viviu, sobreviviu, passegeu o pul·luleu per Berga, esteu totes convidades a exercir i gaudir amb nosaltres de la cultura i la llibertat!
Visca la cultura! Visca la llibertat! Visca el lliurepensament! Visca el riure! Mori el mal govern! Mori l’autoritat!
Inici del cercavila que va dignificar els noms dels carrers.
Alguna placa de prohibició del joc al carrer, per sort, també va ser ajusticiada.
Cartell dels actes que no convocava cap entitat sinó persones, persones com cal.
La guardia urbana de l’Ajuntament de Berga, governat per Camps i Xoy, van identificar a part dels assistents. Les mares dels nens i nenes que jugaven i vianants es van solidaritzar amb els organitzadors i volien ser identificats malgrat la negativa dels agents els quals van ser veritablement maleducats (mots politicament correctes per descriure la seva actitud). I es què l’Ajuntament es pensa que els carrers són seus!
Músics i espectadores fent música lliurement.
Més música, ara amb el comandante…
Enric Cassasas i el comandante Rock.
