11 persones, moltes d’elles provinents de representacions de càrrecs públics, de la Catalunya Central formaven part del Consell d’Administració
L’any 2010 es van repartir entre els membres del Consell d’Administració 1,1 milions d’euros només en dietes
En mig de la polèmica sobre el poder bancari enfront del poder polític, en relació al pagament de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats en les hipoteques, se situa el judici pel cas dels sobresous de Catalunya Caixa. I en aquest sentit, el cas no deixa de ser una mostra més de com el poder polític i econòmic s’encobreixen mútuament per l’interès privat.
Ja fa més d’un mes que se celebra el judici contra 41 exdirectius de Caixa Catalunya pels sobresous cobrats en els anys 2008-2012, en plena crisis econòmica, i després que aquesta entitat fos rescatada amb 12.000 milions d’euros públics procedents del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). En aquells anys, mentre es tancaven prop de 1.600 llocs de treball dins l’entitat bancària per mitjà d’un ERO (inicialment 1.300 i després per una ampliació de 300), els directius d’aquell moment van comportar un càrrec econòmic constitutiu de delicte, segons la fiscalia. Aquests fets són els que s’estan jutjant ara a l’Audiència de Barcelona fins a finals de novembre, en una previsió de 28 sessions.
La fiscalia anticorrupció considera que dels dos acords pels quals es van aprovar els sobresous, suposen un delicte “d’administració deslleial” i demana dos anys de presó per a 24 directius que van participar en el consell d’administració de l’octubre de 2010 i quatre anys pels qui també ho van fer al consell de gener del mateix any, com Narcís Serra o Adolf Todó. La fiscalia també reclama 2,56 milions d’euros pel perjudici econòmic com a indemnització al FROB. Per altra banda, la CUP, que exerceix com a acusació particular en el cas, també demana 4 anys per Todó i Serra, i tres anys per la resta de càrrecs, a més de la nul·litat de tots els contractes de l’entitat amb els seus directius (els quals suposen 9,5 milions d’euros).
Els sobresous, les dietes i retribucions vitalícies
Sense cap mena d’escrúpol, Narcís Serra, el que fou president de Caixa Catalunya entre els anys 2005 i 2010, entrà a la primera sessió del judici dient que “no es penedia de res, perquè el que va fer és el que s’havia de fer”. I que és el que s’havia de fer segons Serra? Doncs que en el bell mig d’una crisi econòmica, amb una intervenció estatal bancària d’un rescat amb diners públics, es decidís en un consell d’administració (gener de 2010) incrementar la retribució fixa anual del llavors director general de Caixa Catalunya, el bagenc Adolf Todó, que va passar a ser de 600.000 euros més una retribució variable del 35% del total, condicionada al compliment d’objectius. En el cas del manresà Jaume Massana, director adjunt en aquells anys de l’entitat, també es va incrementar el salari amb un sou anual de 371.000 euros el primer any amb una retribució variable del 35% per la consecució d’objectius. Per si no fos prou, a la sessió del consell d’administració de l’octubre del mateix any es va aprovar la proposta de la Comissió de Retribucions consistent a apujar el salari fix (fins a 800.000 euros) i el variable anual de Todó del 35% al 50%, i el de Massana del 35% al 45%. També es va establir un augment salarial del 4,7% per tot l’equip directiu, segons fiscalia. A més a més, també es va establir una clàusula de prejubilació a partir dels 60 anys per la qual Todó cobraria fins als 67 una renda mensual del 90% del seu sou, i a partir dels 67 una renda vitalícia del 80% del rebut en 12 mesos anteriors. En el cas de mort, la seva filla podria rebre el 50% de retribució de forma vitalícia. En total, Todó va percebre més de quatre milions d’euros entre el 2008 i el 2012. En el cas de Massana, es van establir les mateixes clàusules de prejubilació que a Todó i entre 2088 i 2012, va percebre més de 2,5 milions d’euros.
Per la seva banda, Serra va rebre dietes per presidir les comissions i el consell d’administració que van oscil·lar entre 24.800 i 135.707 euros l’any, i a partir del 2007 se li va assignar un nou sou com a president no executiu de 175.000 euros anuals.
Però no només es van repartir dietes entre els alts directius. Segons informacions del mitjà El Crític (1), els membres del consell d’administració de Catalunya Caixa es van repartir més de 6,2 milions d’euros en dietes entre els anys 2004 i 2010, sent l’any 2010 el moment més àlgid (justament en la fusió de les tres caixes i que donaria lloc a Catalunya Caixa) amb la repartició d’1,1 milions d’euros. De fet, l’any 2010, es va establir remuneracions d’entre 1.300 i 1.625 euros per reunió per a tots els membres del Consell d’Administració.
El poder polític i econòmic, sempre agafats de la mà
Cal recordar, que els membres del consell d’administració eren càrrecs representatius que no podien percebre sous per la seva tasca, però sí cobrar dietes per assistència a reunions. Segons el Crític, “emprant aquesta fórmula, Catalunya Caixa va repartir 6,2 milions d’euros en dietes entre els seus consellers, que en molts casos ostentaven el seu càrrec en representació de la corporació fundadora de la caixa (la Diputació de Barcelona), d’ajuntaments i dels mateixos treballadors de l’entitat”.
Segons la querella de la fiscalia, els membres del consell d’administració denunciats van incórrer en un delicte “d’administració deslleial” en aprovar augments retributius i garantir indemnitzacions als executius “amb evident abús del càrrec”, ja que “van utilitzar els fons d’una entitat amb connotacions i transcendència públiques, en benefici propi i amb clar perjudici per a l’entitat, i això va contribuir a la seva greu crisi financera”. De fet, la fusió de Catalunya Caixa (Caixa de Catalunya, Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa) ja era una operació delicada revestida amb fons públics. En aquella ocasió, el Banc d’Espanya va autoritzar la fusió atorgant 1.250 milions d’euros del FROB.
Només 1 persona dins del consell d’administració, Sara Cardona, com a representant del sindicat CSICA, va votar en contra de l’augment salarial i les retribucions a l’equip directiu en la primera reunió del consell de gener de 2010. Els altres 6 representants sindicals (CCOO i UGT) es van abstenir, tot i que en la posterior reunió van votar en contra. De les 41 imputacions dels membres del consell d’administració que van votar a favor d’aquest desgavell econòmic, 11 són de la Catalunya Central i bona part dels càrrecs procedents de l’antiga Caixa Manresa. Dins d’aquests hi trobem l’exalcalde manresà, Josep Camprubí, l’alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno, l’exalcaldessa de Calaf, Maria Antònia Trullàs, l’expresident de la Cambra de Comerç de Manresa i Caixa Manresa, Manel Rosell, l’advocat Josep Maria Badia, el doctor Lluís Guerrero com a representant del grup d’entitat Col·legi de Metges, l’expresident de la Mútua Manresana, Ramón Llanas o Francesc Iglesias, exalcalde de Sant Joan de Vilatorrada. A més, en qualitat d’impositors hi trobem el calafí Joaquim Palà, Josep Cataot del Moianès i Laura Vives, de Sant Joan de Vilatorrada. Totes aquestes persones integraven el consell d’administració provisional de 2010 de Catalunya Caixa i són una mostra més de com el poder polític és connivent amb els interessos econòmics.
Segons declaracions de Cardona als mitjans de comunicació, dins del Consell d’Administració tots eren “uns xaiets de la direcció” sota ordres de Todó i Massana. Segons la representant de CSICA, no hi havia cap mena de discrepàncies dins del consell, ja que els representants dels dipositants no deien res i els qui més parlaven eren els representants de les diputacions i consells comarcals però només ho feien per demanar aclariments o “abonar” la proposta de direcció.
Les 11 persones imputades de les comarques centrals ja han declarat davant l’Audiència i han recorregut a la mateixa defensa: van votar a favor de l’augment salarial per “la confiança que tenien en la direcció”, per “l’alta transparència” que asseguraven que hi havia dins de la gestió de la caixa i pel seu “convenciment que actuaven en benefici de l’entitat”. Un benefici que va repercutir a l’entitat milers d’euros en una època on els beneficis de les entitats bancàries havien disminuït considerablement (en el cas de Catalunya Caixa, va passar dels 493 milions d’euros de 2007 als 77 milions del 2009), s’incrementava la bossa d’actius tòxics alarmantment (de fet, Narcís Serra està imputat en un altre procediment per haver autoritzat entre els anys 200 i 2007 fins a 28 operacions immobiliàries ruïnoses a través de la immobiliària filial PROCAM i que van suposar un forat de 720 milions a l’entitat bancària) i s’estava a les portes d’un ERO amb la destrucció inicial de 1.300 llocs de treball. En total, les ajudes públiques a Catalunya Caixa van ascendir als 12.052 milions d’euros en l’època de 2007-2012. L’entitat bancària va tancar l’any 2012 amb unes pèrdues de més 11.000 milions d’euros. El BBVA va acabar comprant l’entitat l’any 2014.
http://www.elcritic.cat/investigacio/catalunya-caixa-va-repartir-en-plena-fallida-milers-deuros-en-dietes-a-carrecs-de-psc-i-ciu-1724
L’Espurna
Manresa, novembre de 2018