És sabut que en els darrers anys la crisi ha servit per fer més precari el món del treball, amb l’amenaça de l’atur i recolzant-se legalment en la darrera reforma laboral. Els treballadors cobren menys malgrat que la vida s’hagi encarit i tenen unes condicions laborals pitjors que fa uns anys. A tot això cal sumar-hi el fet que CCOO i UGT i altres sindicats hagin abandonat definitivament el sindicalisme. En aquest escenari hi apareixen les diverses lluites sindicals —cada cop en són més— que està duent a terme la CGT berguedana.
La situació laboral al Berguedà
Al Berguedà és pitjor encara que a gran de Catalunya i aquest procés de precarització del treball ha estat encara més agut. Al Berguedà tenim una població activa de poc més de 20.000 persones i un atur superior a les 2.000 persones.
Una societat petita, conservadora i força tancada encara reforça aquest fet i frases com: «…i si no t’agrada: algú altre farà la teva feina» o comentaris com que no importen les condicions laborals sinó que només importa tenir feina «i que no en falti!» són la mostra d’aquesta mentalitat popular i d’aquest abús constant dels empresaris.
El món sindical
Les CCOO i la UGT han esdevingut una mena de gestories finançades per l’estat i que assessoren els seus afiliats i que fugen de qualsevol conflicte laboral com els gats de l’aigua. Només pretenen mantenir la representativitat obtenint delegats sindicals a través de les eleccions, en són professionals i en gran mesura a través de persones que laboralment es dediquen a aquesta tasca. Això els serveix per ser majoritaris en representativitat i poder negociar i lucrar-se al firmar convenis i ERO’s. I cobrar. Aquestes organitzacions tenen una finalitat clara: elles mateixes.
Al Berguedà hi ha uns 150 delegats sindicals repartits majoritàriament per aquestes dues organitzacions, a les que podem referir-nos potser com a empreses de serveis però en cap cas com a sindicats. A la comarca hi ha altres petits sindicats però amb poca o gens activitat.
La CGT del Berguedà
En un panorama laboral tan desolador, quan una organització fa sindicalisme de veritat: amb ètica, sense ànim de lucre, amb decisió i valentia, pensant només en els interessos dels treballadors i fent servir com a principal eina la solidaritat i l’acció directa; no és difícil entendre que creixi. Perquè els sindicats segueixen sent útils. Mentre hi hagi explotació laboral, treball assalariat o falsos autònoms, el sindicat serà molt necessari.
La CGT no és un sindicat qualsevol és un anarcosindicat, hereva en part de la històrica CNT. La gran virtut de l’anarcosindicalisme és que resol els problemes immediats de les assalariades mentre treballa per la transformació total de la societat. Aquest fet és molt important ja que és un mètode que supera la clàssica contraposició entre reformisme i revolució.
La CGT al Berguedà està organitzada en un Sindicat d’Activitats Diverses que és federat a la resta de sindicats que formen la CGT de Catalunya i la CGT estatal. El sindicat berguedà ha fet possible la creació de Seccions sindicals —el sindicat dins l’empresa— a la Creu Roja, a l’Associació Pro disminuïts Psíquics del Berguedà, a l’Ajuntament de Berga, a Montajes Rus, a Ensenyament de la Catalunya Central i ara mateix estan treballant en la creació de seccions a tres empreses més. Al mateix temps segueixen mantenint l’assessoria laboral gratuïta d’activitats diverses que ha permès en el darrer any assessorar desenes de treballadors i fer complir la llei a diverses empreses. El sindicat en un any ha triplicat la seva afiliació, ha constituit 5 seccions (aviat en seran 8) i ha multiplicat la seva activitat sindical. Algunes d’aquestes seccions ja tenen delegat de personal tot i que el sindicat afirma que aquest no és un objectiu en sí mateix, sinó que l’objectiu és tenir seccions fortes i capaces de defensar els interessos dels treballadors. Els delegats, diuen, els hi serveixen per protegir a militants de les habituals repressions —il·legals però reals— dels empresaris. Un dels reptes que assenyalen fonts del sindicat és la formació a nivell teòric i pràctic de l’afiliació, ja que són un anarcosindicat basat en la militància i el compromís de la gent afiliada.
A la Creu Roja
No fa massa anys la CGT va tenir una forta implantació a Creu Roja. Sobretot a Barcelona on la secció sindical, formada sobretot per socorristes va arrancar a l’empresa bastanta millores laborals. L’empresa però en una maniobra per desempellegar-se de la CGT va renunciar a les platges per tal de desempellegar-se de la secció. Un cop sense la CGT i amb un comité totalment messell format majoritàriament per la UGT va començar a negociar un conveni d’empresa d’abast provincial. Aquest conveni ha estat publicat aquest estiu i significa la fi de la dualitat de convenis al sí de l’institució ja que fins ara Barcelona capital anava amb el conveni de sanitat privada i les altres assemblees locals amb el d’acció social. El resultat però ha estat la consolidació de les dobles escales salarials (diferent salari per la mateixa feina), pèrdua de poder adquisitiu (increments anuals de l’1% el 2019 i el 2020) i alguna petita millora respecte als complements d’incapacitat temporal. Es dona el cas que el conveni va ser rubricat per l’empresa i treballadores malgrat que en dues votacions s’imposà el no. En aquest context comença a caminar la secció de la CGT a Creu Roja. Primer per trencar el bloqueig i falta d’informació de la UGT i en menor mesura de les CCOO en relació a la negociació del conveni. En aquest sentit es convocà a la plantilla de Barcelona a varies assemblees (als locals de CGT i a la mateixa empresa després) per intentar articular una secció que disputés el monopoli als sindicals grocs. Paralelament a nivell local al Berguedà es va forçar la dimissió de la delegada de personal de la UGT, es va convocar assemblea de treballadores i es van tornar a convocar eleccions a l’assemblea local de Creu Roja Berguedà. El resultat va donar la representativitat dels treballadors a la CGT. Des de llavors l’activitat s’ha basat en la consolidació de la secció per una banda (formacions, etc.) i per l’altre la realització d’assemblees de treballadors per identificar i lluitar col·lectivament les millores laborals. Actualment, les accions se centren en l’aplicació del nou conveni doncs des de la secció s’han detectat una sèrie d’irregularitats (sobretot en relació a complements que s’han de pagar i no es paguen).
A l’Associació Pro disminuïts Psíquics del Berguedà
Aquesta secció va ser creada fa poc més d’un any i ha hagut d’enfrontar-se a una empresa gestionada despòticament —principalment la direcció del Taller Coloma—, negant-se durant mesos a reconèixer la secció i amb les CCOO i la UGT al servei i dictat de l’empresa. L’origen de la secció és la necessitat d’organitzar-se d’algunes treballadores per millorar la situació de treballadors i usuaris a l’empresa. Així neix la secció amb ganes de fer justícia i empoderar-se. L’empresa davant l’aparició d’una secció sindical que no es ven va decidir negar-li la existència. Primer va fer-ho amb la complicitat de les CCOO, signant un document conjunt i adreçant-lo a la delegada de la secció dient-li que no podia informar ja que això només ho podia fer el comitè. L’assumpte era provocat per l’anunci de la Vaga General Feminista del 8 de març i el document era il·legal ja que tota secció pot informar els treballadors del que consideri. Escandalós per part de l’empresa i més encara per part d’un suposat sindicat. La segona bestiesa va ser quan l’empresa va negar-se a nomenar la mesa en unes eleccions sindicals convocades per les treballadores en un dels serveis de l’empresa. En aquest cas fou la UGT la que seguint el dictat de l’empresa li va esmenar la plana inútilment, ja que després de la denúncia pertinent l’empresa es va veure obligada a nomenar la mesa. D’aquesta manera han passat mesos però l’empresa s’ha vist obligada legalment a reconèixer la secció primer i la delegada de personal després. Altres denúncies i contradenúncies han estat posades per la secció i l’empresa. El sindicat preocupat per la situació de la seva secció sindical no descarta altres tipus de mesures de força davant l’empresa.
A l’Ajuntament de Berga
Abans de l’estiu la secció va ser creada, tot just comença a caminar i ja ha hagut de fer front a unes eleccions sindicals sobrevingudes que no esperaven de la que ha resultat una delegada al comitè d’empresa. La secció comença tot just a convocar assemblees i plantejar reivindicacions.
A Montajes Rus
La secció està constituïda de fa mesos i ha anat creixent. Al mes de desembre va afrontar les seves primeres eleccions sindicals sent la segona força més votada amb 4 delegats.
A Ensenyament de la Catalunya Central
A partir d’una primera trobada el mes de juny passat, aquesta secció impulsada des del sindicat de Berga i amb treballadors de tota la Catalunya central ha donat les seves primeres passes. Estan treballant en fer créixer la secció donant-la a conèixer, han posat en comú les principals problemàtiques comunes de les afiliades i es disposen a fer la seva primera publicació mural. El proper mes de març afrontaran les seves primeres eleccions sindicals.
Denúncia a la ETT que discriminava
El passat mes d’abril vam denunciar públicament i a la inspecció de treball l’empresa de treball temporal de Manresa i Berga Catalana de Treball Temporal per anunciar ofertes de treball on demanaven només homes, sense tatuatges i sense afiliació sindical: discriminació per gènere i vulneració dels drets i llibertats sindicals, entre altres. Malgrat ser una il·legalitat flagrant se senten tan forts i sense oposició que fan aquest tipus de coses.