El passat 19 de març el ple de l’Ajuntament de Manresa va acordar l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Es tracta d’un pla que canvia molts aspectes del vigent, sobretot per la conjuntura de crisi econòmica i de creixement demogràfic, però també per marcar com a objectiu la capitalitat d’una hipotètica vegueria i amb la vista posada en la Manresa del 2022.
En l’anterior Pla d’Ordenació, la previsió de 17creixement demogràfic situava la població manresana entre 150.000 i 200.000 habitants. Amb la previsió actual dins el context de crisi, aturada l’expansió econòmica i amb un baix flux migratori, el POUM es redacta per a una població d’entre 73.270 i 92.042 habitants.
Enrere queden doncs les pretensions d’ampliar la zona urbanitzable al sud del riu, ja que un dels objectius principals és el de potenciar l’anella verda (regadius, explotacions agrícoles, i zones de transició fins als boscos) que envolta Manresa i concentrar el seu creixement dins el territori urbanitzable consolidat. Però cal fixar-se bé en aquests objectius que en primera instància semblen beneficiosos, tan sols prenent com a exemple la Plaça de la Reforma, regne del formigó, que està tipificada com a espai verd.
Incomprensible és també que, amb la situació d’emergència d’habitatge que viu Manresa, es pretengui enderrocar sencer el barri de la guia amb les seves vivendes, construïdes els anys quaranta i colònia obrera de les treballadores i famílies dels ferrocarrils.
I és que la necessitat de vivenda no és contemplada com un dels objectius principals del POUM, tot i que Manresa sigui percentualment la ciutat catalana amb més habitatges desocupats, tal com van constatar membres de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme en una de les sessions de presentació del POUM. En aquesta mateixa sessió van preguntar també sobre quines mesures es preveien en relació a l’habitatge social. La lògica resposta per part de l’Ajuntament i dels responsables del Pla, va ser que amb més d’un 20% d’habitatges buits no era necessari fer nou habitatge social. Així el pla tan sols preveu reduir els habitatges buits a un 17%, encara que hi hagi pisos per a totes les persones amb dificultats per accedir a l’habitatge. De fet, per les seves dimensions Manresa hauria de disposar d’un alberg per a persones sense llar. Segons fonts de treballadores socials, aquest equipament no es realitza per la por a un efecte crida a persones en la mateixa situació d’altres poblacions.
Així doncs, malgrat tenir en compte aquest escenari de crisi, la sortida que es proposa dins el nou POUM segueix les velles dinàmiques de creixement econòmic: aposta pel comerç d’aparador al centre i per les grans superfícies a les afores, preveu més xarxes de carreteres i ferrocarrils amb connexió amb altres poblacions i sobretot pensat pel turisme Ignasià. És a dir, aposta per les visions de negoci i expansió capitalista d’unes quantes adinerades i no per les necessitats de les classes populars.
Un dels objectius principals és fer de Manresa un centre administratiu, polític i econòmic de la Catalunya Central, reivindicant la capitalitat d’una vegueria encara per confirmar. Per tenir la ciutat apunt, arribat o no el canvi d’ordenació territorial, es preveu modificar nous accessos viaris i ferroviaris a la ciutat amb conseqüències d’impacte ambiental encara per estudiar.
La voluntat de millorar els accessos s’ajunta amb el desenvolupament econòmic i comercial de les grans superfícies. Carrefour i l’Ajuntament estan negociant l’ampliació del centre del polígon dels Trullols a canvi que la multinacional es responsabilitzi d’una part dels costos dels accessos. D’altra banda, els solars de la zona universitària estan sota el títol d’un “Pla especial” del POUM, a detallar però amb finalitats comercials.
Pel què fa a la Manresa cèntrica de l’aparador, el Passeig s’ampliarà fins la plana de l’Om. Als baixos del casc antic, es preveu que es puguin reformar per a ús residencial (tot i la ja esmentada quantitat d’habitatges buits a Manresa), com a comerços i com a aparcaments gràcies a una nova normativa que permet ampliar la profunditat edificable. També es preveu que es puguin reconvertir edificis amb un interès històric en hotels que també es podran construir en zones edificables no residencials.
Si hi ha un altre punt que destaca en aquest POUM és la via lliure que deixa a la Manresa Ignasiana. Una Manresa turística amb el seu propi Pla Director que s’adapta i que pretén acollir durant uns dies cent mil pelegrins, més el turisme que hi pugui haver en la commemoració dels 500 anys de l’estada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat. Especialment es contempla, a banda de la zona comercial del Passeig i del Barri Antic, reformar la zona des de la baixada dels Drets, incloent la Sala Ciutat, fins al camí al Pont Vell.
Val constatar que, mentre s’eliminen equipaments reivindicats com la Sala Ciutat o les vivendes com les del barri de La Guia, les esglésies adjacents d’ambdós espais es conservaran com a centres d’interès ignasians. Els terrenys d’aquest barri, però, pertanyen al Ministerio de Fomento, amb qui el consistori preveu arribar a algun acord de compravenda. Sorprèn, o més aviat resulta fosc que l’Ajuntament de la “Manresa especulativa” de no fa tants anys vulgui comprar ara uns terrenys per destinar-hi una zona verda!
Durant els propers tres mesos següents a l’aprovació del Pla, s’obrirà, paral·lelament a una campanya d’exposició i informació, un període d’al·legacions al POUM. Caldrà veure si tindran la mateixa validesa les aportacions de constructores, de Carrefour o de l’Església i de les impulsores i interessades en la Manresa 2022, que les opinions i necessitats de les que volen recuperar la Sala Ciutat, dels petits comerços, de les veïnes de La Guia o de les que es troben en dificultats per accedir a un habitatge.