Ahir van passar moltes coses. Ahir diumenge moltes persones segur que es van enamorar, altres van passejar, alguns van prendre el sol i segur que moltes van fer l’amor apassionadament. Això són coses vitals i alegres de les que també ens agrada reflexionar. Podeu fer comentaris sobre l’amor, que ja estem en plena primavera.
Tornant a la realitat pública, la de l’espectacle, més grisa però més mediàtica cal dir que també ahir van haver eleccions municipals. A Berga, van recuperar el poder els antics cacics de CiU, Camps del PSC va perdre l’alcaldia i Xoy (ERC) quasi desapareix del mapa. El PP es va mantenir i la CUP va entrar a l’Ajuntament amb dos representants, sent la clau del govern. Tranquils ja parem de parlar com ho fan els altres mitjans, els mitjans del poder.
Conclusió ràpida: ens alegrem que Camps i Xoy estiguin tristos, perquè són mala gent. Ens sap greu que els convergents estiguin contents. I en conjunt, ens és totalment igual el que facin els polítics a l’Ajuntament. Per nosaltres avui com ahir, la política es fa al carrer. I al carrer ens veurem. I a l’Ajuntament, per nosaltres, ja li poden fotre foc*. Salut!
*Senyor jutge: bon dia un altre cop, aquí foc s’entén metafòricament i denota un crítica antiautoritària al sistema actual. En cap cas volem que ningú cremi l’Ajuntament, ja que seria una acció inútil, preferiríem, si es dones el cas, que es tirés a terra per tal de fer un bon aparcament.