Notícia actualitzada: en Nikos Romanos ha vençut. Després de 31 dies de vaga de fam i l’inici d’una vaga de sed, el govern grec ha cedit a les seves reivindicacions i ha arribat a un acord per a permetre-li sortir a estudiar, tal i com en Nikos reclamava. Conservem l’article realitzat per a fer difusió del seu cas on exposava la situació en la què es trobava fins fa relativament poc, i deixem un enllaç amb informació més actualitzada: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/492352/index.php
En Nikos Romanos s’ha declarat en vaga de fam i el seu estat de salut empitjora.
En Nikos és un company anarquista que fou empresonat a inicis del 2013 per realitzar una expropiació bancària a Velvento Kozani (Grècia) juntament amb altres companys. El passat 1 d’Octubre se sabé la sentència que el condemnà a 15 anys i 10 mesos de presó pels delictes de robatori amb la cara tapada, possessió agreujada d’armes de foc i robatori de vehicle.
Des del primer moment en Nikos es declarà anarquista i afirmà la seva lluita per un món sense autoritat, explotació, ni amos. Les conductes polítiques i militants de Romanos formen un continuum amb l’aixecament social del desembre de 2008, ja que en Nikos fou company de clase i amic íntim d’Alexandros Grigoropoulos i estigué present en el seu assassinat el 6 de desembre del 2008 a mans de la policia. Els mitjans de comunicació convencionals el presentaren com un jove desviat de la legalitat, guiat solament pel trauma psicològic que li provocà l’assassinat, mentre ell mateix declara que es tracta d’una decisió política i conscient. De fet, reivindica i assumeix políticament l’expropiació bancària i altres accions combatives.
La primavera passada en Nikos es presentà a les proves de selectivitat des de dins de la presó i entrà a una facultat universitària d’Atenes. Segons la llei, des del setembre del 2014, en Romanos tindria dret a permís de sortida per assistir a les classes. Tot i que l’estat reconegué el seu dret a presentar-se a la selectivitat, li negà el permís d’assistir físicament a les classes.
Així, el company Romanos entrà en vaga de fam el 10 de novembre. Segons les seves pròpies paraules per aconseguir els permisos de sortida educatius, utilitza el seu cos com a barricada i aclara: “Per això, la decisió que prenc bull que sigui el més clara possible, no estic defensant la seva legitimitat: al contrari, els hi faig un xantatge polític per aconseguir un alè de llibertat de la condició demolidora de l’aïllament”. El dia 24 de Novembre, Romanos ingressà a l’hospital. Tot i que després de més de 20 dies de vaga de fam el seu metge declarà que Romanos es troba en un estat crític, l’estat es mostra indiferent i renúncia a les seves peticions. Per si fos poc, el dia 28 de novembre, el fiscal emeté una ordre d’alimentació forçosa – que segons la Unió Mèdica Mundial és una forma de tortura i un acte immoral- que els seus metges es negaren a realitzar.
En aquesta vaga de fam dos móns s’enfronten: D’una banda hi ha tots els que defensen, accepten o permeten els espolis quotidians a les nostres vides (mesures d’austeritat, retallades, acomiadaments, explotació laboral, assassinats, tortures i empresonaments de proletaris “sense papers , etc.) i ens donen lliçons de moral: cal respectar la llei, la violència és legitima només quan s’exerceix per ells, Romanos s’ha de sotmetre o morir…
D’altra banda, estem nosaltres, la gent que ha pres partit sobre aquest crim institucionalitzat i li ha declarat la guerra. És una guerra en la qual sempre estarem al costat de l’oprimit i oprimida. Donem suport l’immigrant contra la frontera, el treballador contra la patronal, ens posicionem al costat del pres que lluita per la seva llibertat contra la presó. Al costat de Nikos Romans, al costat de qualsevol N. Romans.
Tant a nivell de l’estat grec com internacionalment, dia rere dia augmenten les manifestacions de solidaritat a la lluita del vaguista de fam. El dimarts, 2 de desembre, els carrers del centre d’Atenes s’ompliren en solidaritat amb en Nikos Romanos. També el dia 6 de desembre, el dia que quedà en la memòria col·lectiva de les lluitadores gregues per l’assassinat de l’Alexandros, s’escoltà fortament la solidaritat amb el company empresonat. A Barcelona, el passat 5 de desembre hi hagué una concentració en solidaritat amb en Nikos. El 6 de desembre una manifestació espontània recorregué el barri madrileny de Vallecas per tots els companys anarquistes empresonats. I és que si no volem més víctimes, si no volem ser víctimes, no hi ha altre camí que sortir al carrer i organitzar-se col·lectivament per demolir el poder dels botxins.
Des de Manresa, hem aportat el nostre humil granet de sorra realitzant una pancarta -que posa “Solidaritat i lluita amb en Nikos Romanos”- en suport amb el company empresonat.
Solidaritat amb el pres en vaga de fam N. Romanos. Solidaritat amb el pres en vaga de fam I. Michailidis. Solidaritat amb els presos D. Politis y A. D. Bourzoukos, que entraren en vaga de fam en solidaritat amb en N. Romanos. Solidaritat amb en Gabriel, la Mónica i en Francisco. Solidaritat amb les anarquistes empresonades.
Per a més informació sobre el cas:
– http://es.contrainfo.espiv.net
– http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/492289/index.php