Un 19,3% dels habitatges del Berguedà estan buits, 8 punts més que la mitjana catalana.
Barri.
Berga, gener de 2015
El passat 27 de desembre una família digna acompanyada d’un munt de solidaris es feia amb una casa per viure-hi davant la impossibilitat de pagar el lloguer. Ho van fer a cara descoberta, públicament (amb roda de premsa i tot) i sense permís. Els comentaris en contra i els rumors no es van fer esperar i des de la creme de la creme de la societat berguedana se’ls acusava de no ser prou pobres, d’aspirar a una casa massa bona pel seu origen humil, d’haver renunciat a les engrunes que serveis socials els donava etcètera. Els polítics de Puig-reig passaven en qüestió d’un mes de negar l’evidència (a Puig-reig no hi han casos!) a haver de gestionar la primera ocupació a la comarca. A partir d’aquell moment calien reunions a corre-cuita, interlocució amb veïns, taules a moltes bandes amb Càritas, serveis socials, polítics de tots els colors i un munt de tràmits per tal que la família desocupi la casa. Fins llavors el problema no existia, no hi havia solució possible i no calia cap preocupació per la gent a punt de ser desnonada a la vila. Ara la solució era imperiosa, calia treure a la família de la casa del banc de manera immediata! No fos cas que els senyors del banc s’enfadessin o que alguns dels veïns miserables (jo pago, tu també) deixessin de votar a l’alcalde. Mentrestant, el que no és cap problema ni per alguns veïns ni per les autoritats, és que a Puig-reig 639 pisos estiguin buits mentre hi ha gent que no té on viure. Cap menció, cap reunió d’última hora, cap urgència a l’agenda de les autoritats locals. La sacrosanta propietat privada, pilar de la nostra societat (i de l’explotació de l’home per l’home, tot sigui dit) és intocable.
Cases sense gent
Fa relativament poc coneixíem les dades de l’Institut Català d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre habitatges buits a Catalunya. Si bé les dades són de l’any 2011, ens serveixen per fer-nos una idea de com està el pati, també al Berguedà. A Catalunya hi ha 3.863.381 d’habitatges familiars, dels quals un 76,2% són habitatges principals, un 12,2% són segones residències i un 11,6% estan buits. En total doncs, uns 450.000 habitatges estan buits, dels quals uns 80.000 serien de nova construcció i 100.000 serien d’entitats bancàries.
Pel que fa al Berguedà, de 25.379 habitatges que es comptabilitzen, un 66% són primeres residències i el 14% serien segones residències. El nombre d’habitatges buits se situa pràcticament 8 punts sobre la mitjana catalana, amb 4.905 habitatges (19,3%) sense inquilins. Interessant també comprovar com al Berguedà només el 23,4% dels habitatges principals són en règim de lloguer.
Si desgranem per municipis, Berga té un 16% d’edificis desocupats i que sumen 1.531 habitatges. Un 77% són primeres habitatges i el 13% són segones residències. De les 7.038 vivendes que són residències habituals, un 64% ho són en règim de propietat. Gironella té un percentatge més elevant de pisos buits: amb 527 s’eleva al 18,5% del total del municipi. Un 74% són primeres residències, de les quals un 62% ho són en règim de propietat. Puig-reig, amb 639 habitatges desocupats, té un 26% del seu parc d’habitatges en desús. És, doncs, un dels municipis amb un percentatge més elevat d’habitatges que no compleixen una funció social, situant-se 15 punts per sobre de la mitjana catalana i 7 punts per sobre de la mitjana comarcal. Això, tal com apuntava a l’inici de l’article, sembla que fins després d’una ocupació no ha preocupat massa a polítics locals. Segons dades de l’Ajuntament, hi hauria al municipi 99 pisos buits en mans dels bancs. Bagà s’acosta més a la mitjana catalana amb un 12,5% d’habitatge en desús, percentatge que representa 222 habitatges. Cercs, amb un 28% del parc d’habitatge buit tampoc es queda curt; i Avià, amb 247 habitatges desocupats, té un 21% d’habitatges en desús. Borredà, amb els seus 540 habitants, té la xifra més alta de la comarca: quasi un 49% dels habitatges del poble estan en desús: en són 223 d’un total de 456.
Gent sense casa
Per entendre les dades acabades d’exposar és necessari posar-les al costat del nombre d’execucions hipotecàries que estan tenint lloc actualment. Les dades són alarmants: segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPG), des del 2007 i fins al setembre del 2013 a Espanya ja s’havia arribat a 500.000 execucions hipotecàries, 96.927 a Catalunya, que encapçala tots els rànquings, tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del CGPG de 2013, s’executaven 45 llançaments al dia de mitjana. En les dades actualitzades, també publicades pel CGPG, referents al segon trimestre de l’any passat, els llançaments practicats pels tribunals superiors de justícia van augmentar un 3,5% entre l’abril i el juny, fins a arribar als 18.749 processos. D’aquesta xifra, els llançaments per impagament de la hipoteca en aquest període van ser 7.907, un 17,2% més que durant el segon trimestre del 2013. No existeixen dades per municipi així que no és possible veure quants desnonaments tenen lloc al Berguedà a dia d’avui, però en la línia del que afirma la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca al Berguedà, una visita a la cartellera dels jutjats de Berga deixa molt clar que aquest drama social no passa de llarg a casa nostra.
Diners a la banca
Aquest article no seria complet sense fer menció a les desenes de milers de milions que l’estat ha injectat a les entitats bancàries per sanejar-les. El volum de diners injectats a la banca varien molt segons la font però segons l’últim informe de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), publicat el novembre passat, la banca va rebre 141.395 milions d’euros el 2012. Segons el Tribunal de Cuentas, els recursos públics destinats o compromisos en la reestructuració d’entitats financeres, com a conseqüència de les actuacions realitzades entre 2009 i 2012, seria de 107.914 milions d’euros. D’altra banda, l’FMI xifra el rescat en prop de 250.000 milions, una quarta part del PIB espanyol. Ho divideixen entre els 63.000 milions injectats en capital, avals per 134.000 milions i 50.000 milions que ha costat la SAREB. Segons el mateix FMI aquestes ajudes en molts casos esdevindran pèrdues, de manera que l’estat perdria quasi 190.000 milions. Això representaria que el rescat ens hauria costat als 47,27 milions d’habitants de l’estat espanyol un total de 4019 euros per barba.
Així, l’estat salva als bancs amb els diners de tots, i aquests segueixen desnonant famílies i acaparant habitatges amb finalitats especulatives. Davant d’aquest panorama només queda el camí de la lluita. Entre totes les iguals, sense delegar i sense demanar permís perquè és de justícia no obeir lleis que ens condemnen a una vida de misèria.