El passat dissabte 14 de maig tingué lloc la III edició de la Ruta Històrica Anarquista de Manresa que recorregué diversos punts de la ciutat tot rememorant alguns dels indrets més significatius del moviment anarquista manresà.
1.- Com es va salvar la Seu. 1936-37
-
El 1936 la ira popular es va cebar contra l’església catòlica que era vista com responsable del patiment de les classes humils durant segles. Algunes esglésies es van cremar. Però a nivell més general el Comitè Antifeixista de la ciutat va enderrocar 7 esglésies. També la Seu va estar a punt de ser enderrocada. Es deia que constituïa un insult per als milicians que anaven a donar la vida al front. A finals de setembre del 36 l’enderroc estava a punt de començar.
-
Després de diverses peticions al Comitè Antifeixista, que van endarrerir les obres, es va salvar definitivament per obra d’en Josep Gudiol, arquitecte de Barcelona i afiliat a CNT, enviat pel conseller de cultura de la Generalitat, que va convèncer a la FL de Manresa del valor artístic de l’edifici. Aleshores l’enderroc es va limitar a la demolició de l’agulla neogòtica del campanar de l’edifici. La Seu va ser utilitzada al llarg del 1938 com a refugi pels refugiats que arribaven a la ciutat i com a garatge d’ambulàncies.
2.- J. Pinyol a la presó de l’Ajuntament.
Pinyol va ser un destacat militant de les Joventuts Llibertàries de Manresa, organització que va formar la militància llibertària més destacada de la comarca. Pinyol va tenir una vida comuna a l’època: militant juvenil, sindicalista, va participar a la Guerra Civil amb la Columna Terra i Llibertària (la milícia de l’Alt Llobregat i Cardoner), l’exili i la presó, i a més a més, la guerrilla llibertària anti-franquista.
Pinyol va participar en activitats guerrilleres i en la gran caiguda de 1949, va ser detingut al carrer Sant Bartomeu de les Escodines.
Va passar uns dies tancat a la presó que hi havia a l’Ajuntament de Manresa abans de ser enviat a Barcelona on compliria una pena de presó
3.- Caserna del Batalló de Manresa. 1934
A l’octubre de 1934 es va produir una revolta quan va entrar en el Govern central la CEDA, considerat un partit filofeixista. Es va convocar una vaga general. A Catalunya la vaga va estar dirigida per l’Aliança Obrera.
Els anarquistes locals es van desvincular de la revolta que veien com una acció partidista d’ERC poc beneficiosa per la classe obrera, tot i que es van sumar a la vaga. Els Sindicats d’Oposició, però, recolzaven el moviment ja que participaven de l’Aliança Obrera. La manifestació va aplegar unes 500 persones a Manresa, que era poc per l’època. L’Ajuntament de la ciutat, d’ERC, es va adherir també a la vaga.
La CNT-FAI no va ser convidada a participar de la vaga revolucionària. Tot i així, la CNT-FAI va alertar els seus comitès de defensa. Quan la vaga fou derrotada els anarquistes contacten amb l’Aliança Obrera per revitalitzar el moviment revolucionari per solidaritzar-se amb la insurrecció d’Astúries. Anarquistes que estaven al batalló van intentar sublevar-se el 9 d’octubre, sense èxit.
La revolta va ser derrotada de seguida pel batalló de l’exèrcit que hi havia a la capital del Bages sense disparar ni un tret. A Manresa es van produir un centenar de detencions, entre els quals es trobava el propi alcalde, Francesc Marcet. Durant sis mesos l’Ajuntament quedà dissolt, en mans del comandant de la caserna militar de Manresa. A tot el Bages començaria una onada repressiva amb més de 300 detencions per diversos motius polítics, de les que no es va lliurar el moviment llibertari.
4.- Ateneu de Divulgació Social. 1932-34
Un ateneu llibertari de Manresa va ser l’Ateneu Cultural de Divulgació Social que tenia seu en uns baixos del carrer del Pedregar. Creat a finals de 1932, va aplegar a la joventut anarquista. No s’ha de confondre amb l’Ateneu Sindicalista de Divulgació Social que va estar vinculat al “trentisme”. L’Ateneu del carrer Pedregar va ser tancat després dels fets de l’Octubre de 1934.
Després del tancament, el grup impulsor de l’ateneu donaria vida a les Joventuts Llibertàries de Manresa, que van ser determinants a la ciutat.
5.- Pl. Valldaura. Seu de les JJLL i FAI. 1936
A la plaça Valldaura durant els anys 30 es trobava el local compartit per les joventuts llibertaries i la FAI. On avui dia hi ha la discoteca “El Sielu”.
Les JJLL tenien un centenar de membres repartits entre Manresa, Sallent i Berga. Normalment es reunien a Sallent. Per altre banda la FAI tenia un nombre molt reduit de militants que treballava dins la CNT, tot i ser pocs sembla que tenien una actitut mes enfocada a l’acció. Les JJLL de Manresa van impulsar el Grup Excursionista “Germinal”. A més una bona part de la militància juvenil estava en relació amb l’Agrupació Naturista de Manresa.A la plaça Valldaura durant els anys 30 es trobava el local compartit per les joventuts llibertaries i la FAI. On avui dia hi ha la discoteca “El Sielu”.
A l’any 1936 tenien grups a moltes fàbriques i a totes les barriades de Manresa. Serà aquesta joventut la que encapçali la reconstrucció de la CNT i la FAI a la comarca després d’haver patit la escissió amb el trentisme. Les JJLL durant 1936 van ser l’ànima de la CNT i durant la Guerra Civil van contribuir força a l’organització de les mílicies, com ara el Grup Paso a la Idea o la Columna Terra i Llibertat.
6.- Passeig Pere III. Manuel Ruíz Cintas. 1936-37
Durant els anys de la Guerra Civil el primer tram del Passeig Pere III (Bonavista – pl.11 de setembre) va dir-se Passeig Manuel Ruiz Cintas en referencia al militant cenetista mort al front d’Aragó, el qual es considerà el primer manresà mort al front.
Manuel Ruiz Cintas, nascut a Almeria, va créixer a els mines de Fígols on va tenir contacte amb el moviment llibertari. El 1934 es despatxat de la mina i continuà la seva militància a Sallent i Manresa o pertany a les JJLL.
El 1936 s’enrolà a la Columna Durruti, on es fa carrec d’una companyia de metralladores de Manresa al front d’Arago mor a causa d’una confusió per part de companys de la CNT i de Izquierda Republicana els quals creuen que es un sabotejador i l’acaben afusellant a la rereguarda.
7.- Cooperativa Obrera Manresana. 1931-39
El cooperativisme obrer va existir a Manresa des del segle XIX. No obstant això l’anomenada Cooperativa Obrera Manresana va néixer als anys 20 i es va desenvolupar fins el final de la guerra.
Formava part d’un gran moviment cooperativista que tenia locals a tots els pobles del Bages i que constituïa una força comercial i de distribució molt important. També tenia un teatre situat a on estaria durant dècades el Teatre Apolo, al Carrer Bonsuccés. Allà es van fer actes sindicals tant de la CNT com de l’UGT de Manresa.
El El moviment cooperativista va intentar revifar entre 1978 i 1983 quan va operar breument una nova Cooperativa Obrera Manresana. No va prosperar.
Podeu trobar el contingut de les dues rutes històriques anarquistes anteriors a:
Ruta històrica anarquista 2014: https://bllibertari.org/ruta-historica-anarquista-de-manresa.html
Ruta històrica anarquista 2013: https://bllibertari.org/recuperant-la-memoria-anarquista-de-manresa.html