Ahir dijous 3 d’abril, al barri de les Escodines de Manresa, vingué l’Isidre Fainé a traició. Invitat per la retrògrada Associació Cultural i Recreativa Divina Pastora, el funest president del grup La Caixa, rebé el premi d’Escodinaire Honorífic. Per a tal de justificar aquesta aberració el president de l’entitat Joan Antoni Pusó, destacà que Isidre Fainé té arrels familiars al barri de les Escodines, una rellevància professional, econòmica i social i que col·labora amb l’associació i el barri.
El secretisme total en què vingué Isidre Fainé, però, indica que aquest banquer no haurà dut a terme una lloable tasca ja que si fós estimat per la gent hauria anunciat la seva visita amb bombo i plataret.
De fet, per nosaltres és un insult i una provoació, que sigui capaç de venir i caminar pel barri humil de les Escodines. Un barri ple de pisos buits, on hi han hagut desnonaments i molta gent té dificultats per arribar a finals de mes. I a sobre, en un moment tan delicat com aquest.
Per què Isidre Fainé, com a màxim dirigent del grup La Caixa, és responsable del robatori i l’estafa de gairebé 5 milions d’euros a través de l’engany de les preferents de 180.000 persones. Té accions en empreses que es dediquen a saquejar els recursos naturals en països econòmicament empobrits i en empreses armamentístiques que maten i mutilen per al benefici d’uns pocs; és responsable de desnonar i endeutar a milers de famílies de per vida; de ser un perpetuador nat de l’actual sistema embogit i desigual tot finançant partits polítics i mitjans de comunicació per a què res no canviï.
Per tot això, i molt més, per nosaltres, l’Isidre Fainé no és ni serà benvingut.
La gent que de veritat s’estima el barri és la gent que hi viu, que s’organitza per a fer-lo millor, que lluita per acabar amb les injustícies que hi ha. No aquells que donen quatre xavos per reformar centres catòlics i viuen en xalets. Lluitarem per què una situació similar no es torni a repetir. Per què la pròxima visita que realitzi, no es trobi amb els somriures servils d’un seguici fet a mida, sinó que senti la ràbia i la vergonya per ser qui és i per tot el mal que ha fet.
Salut i llibertat!
El laberint