La filial turca de l’empresa propietària del polvorí del Bruc hauria venut armes a grups jihadistes
L’empresa MAXAM Corp. és la propietària del polvorí de dinamita més gran de Catalunya. Situada al terme municipal del Bruc, les seves instal·lacions que tindrien una capacitat d’emmagatzematge de més de 200.000 quilos d’explosius per a ús civil, es poden veure parcialment des del Coll de Can Massana a tocar de Montserrat, lloc regentat per excursionistes i escaladors. Aquest gegant multinacional amb negocis a més de 100 països de tot el món i que controla més de 140 companyies, té la seva branca armamentista (MAXAM EXPAL) que proveeix tant a l’exèrcit espanyol com a diversos països de l’OTAN. L’empresa ha mantingut també constants negocis amb l’estat d’Israel, sent importador d’armes espanyoles del desembre del 2008 al gener del 2009, dates en què es va realitzar l’operació Plom Fos a la Franja de Gaza.
Ara, la filial turca de l’empresa propietària del polvorí del Bruc està en el punt de mira per intentar vendre explosius a grups jihadistes siris. El 16 de juny de 2015, el diari turc opositor Cumhuriyet feia saltar la notícia. Recentment el portal digital ViceNews és qui se’n feia eco en llengua espanyola.
Segons s’afirma en aquests mitjans, el 10 de juny de l’any passat un camió carregat amb unes 21 tonalades i mitja de plàstic explosiu PETN i un milió d’unitats de corda detonant fabricats a l’empresa MAXAM Anadolu fou intervingut a la frontera turca de Cilvegözü per la policia fronterera.
La ruta elegida per fer arribar el carregament al seu suposat destí, la capital de Jordània, està controlada en molts punts per grups jihadistes sirians, sense masses possibilitats de que els explosius arribessin a mans d’una suposada empresa compradora sense referències a la xarxa.
Tot apunta a que es tractà d’un intent de negoci turbulent.
La hipocresia de les empreses armamentistes
Santiago Bergareche Busquet és conseller de Vocento, el grup de comunicació multimèdia en premsa de la informació propietat entre altres de l’ABC. És ben conegut el caràcter conservador de tots els mitjans que formen part d’aquest grup, partidari de les doctrines de la “mà dura contra el terrorisme” o els titulars sensacionalistes per fer front al nomadisme mal anomenat “immigració il·legal”. Al mateix temps Bergareche Busquet forma part del conseller executiu de Maxam.
Aquest fet escenifica perfectament la hipocresia dels dirigents de les empreses armamentistes i evidencia com aquestes empreses són les principals interessades en l’extensió de conflictes. Mentre a nivell públic es manté un discurs de lluita per la pau i la guerra contra el terrorisme, a nivell privat no es dubta en finançar a qualsevol actor armat. Els discursos “securitaris” no fan més que reporta’ls-hi quantiosos beneficis a costa de milers de vides humanes.
Però Maxam no és la única empresa espanyola investigada per operacions similars. Fonts pròximes als serveis d’intel·ligència europeus estarien investigant “El Corte Inglés” per subministrar els moderns uniformes utilitzats per Estat Islàmic. L’entrada de Qatar a l’accionariat de la tèxtil espanyola hauria fet saltar totes les alarmes. El cúmul del cinisme és que el director de l’empresa és Dimas Roberto Gimeno Álvarez, que constà fins a tres ocasions en les llistes del partit feixista Falange Espanyola Independent. Hem de recordar que “El Corte Inglés” confecciona des de fa anys desenes de milers d’uniformes pels exèrcits de tot el món, realitzant un suculent negoci amb la guerra.
Maxam: una empresa amb alts contactes
El consell d’administració de Maxam està infestat de persones pròximes a les elits polítiques del país evidenciant altre cop com el poder polític s’interrelaciona i supedita amb l’econòmic i explicant la impunitat de la què gaudeixen els seus membres. Un d’ells és l’aristòcrata Jaime Carvajal Urquijo, ex-president no executiu de Ford Espanya i Ericsson, que fou un dels set alumnes que estudià amb el rei Joan Carles. Un altre de qui podríem parlar es de Santiago Eguidazu, també president de N+1 i col·lega de feina del Ministre d’Economia Luis de Guindos quan ambdós eren directius de AB Asesores.
Pel que fa a nivell econòmic, Maxam és una de les principals empreses armamentistes que segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau ha rebut finançament de diversos bancs, entre els què podríem comptar el BBVA, el Banc Santander, Bankia, Barclays i HSBC. Aquestes entitats bancàries i 11 més haurien concedit un crèdit de 450 milions d’euros a Maxam al llarg del 2014.
Quan anomenen desenvolupament a la guerra
“El nostre objectiu és que la nostra aportació a la cadena de valor dels nostres clients, a qualsevol punt del món, es transformi en progrés i desenvolupament sostenible pel conjunt de la societat”. D’aquesta manera és com José Fernando Sánchez- Junco, president de Maxam, defineix l’activitat de l’empresa.
A l’abril del 2014, agents de duanes de la RCA van confiscar munició per escopetes que formaven part d’un enviament de 2.112 caixes amb 528.000 cartutxos a Camerun de gener del 2014. Formarien part d’un carregament de cartutxos Redstar de l’empresa Maxam Outdoors per escopetes que han estat trobats en diverses localitats de la República Centre Africana .
És aquest el model de desenvolupament i progrés que ens volen vendre?
L’estat espanyol: setè exportador mundial d’armes
Suposadament la llei 53/2007 sobre control del comerç exterior de material de defensa i doble ús, estableix que la exportació d’armament hauria de ser denegada sempre que existeixin indicis racionals de violació dels drets humans, mentre l’adhesió del Tractat Internacional del Comerç d’Armes prohibeix la venta a països que cometen atrocitats. Òbviament des del nostre punt de vista aquesta disposició impossibilitaria la venta d’armes arreu perquè tots els estats realitzen atrocitats contra la vida de les persones. Però si no filem tan prim, i per posar mers exemples, l’estat espanyol exportà el 2014 armament per valor de 292.862 milions d’euros a l’Aràbia Saudita o per 95,8 milions d’euros a l’Iraq, malgrat estar aquest últim embargat tan per la UE com per la ONU. Un terç de les exportacions del 2013 es realitzaren en països d’Orient Pròxim, tot alimentant el conflicte. El març del 2015, l’estat espanyol es situà com a setè país exportador d’armes a nivell mundial.
Perquè no hi hagi lloc a dubtes
Veiem necessari realitzar un apunt final aclaridor perquè no hi hagi lloc a dubtes. L’objectiu principal de l’article és el de senyalar la hipocresia i el cinisme de membres de les elits econòmiques i polítiques que utilitzen el pretext de la guerra contra el terrorisme per enriquir-se i visualitzar com la guerra es fabrica al costat de casa nostra. Ens sembla menyspreable vendre armes, sigui a l’Estat Islàmic com a Israel o a Colòmbia. La guerra de civilitzacions és una barbàrie, vingui defensada tan per l’OTAN com vingui defensada per l’ISIS.
Amb tot voldríem compartir les paraules (1) d’uns companys anarquistes de Trento expressades just després dels atemptats de París i que amb el seu toc provocador ens semblen prou clarividents:
(…)Tot i el finançament directa de la CIA als grups islàmics per destruir aquest o aquell govern, és la guerra permanent desencadenada del capitalisme per acaparar els recursos energètics i dividir-se les zones d’influència mundial, la condició objectiva que creà un escenari ideal pel ISIS(…).
Com algú deia, és massa tard pels discursos dels mestres d’escola declamats a una humanitat on tres quarts s’ofeguen. La violència no l’havíem volgut veure. Vam fer com si no passés res, perquè estava llunyana. Sorprendre’s ara és una hipocresia. Estem en guerra. (…)
Reflexionem. Si es considera legítim bombardejar cases i hospitals a l’Iraq, Afganistan o a Síria amb el pretext d’eliminar a aquest o aquell tirà local, ¿per què no s’hauria de considerar legítim disparar sense criteri als francesos per les polítiques imperialistes d’Hollande i de les multinacionals per les què treballa? Si els “atemptadors” de París són terroristes, ¿no són molt més terroristes els militars de l’OTAN? ¿És més covard fer-se explotar o desenganxar bombes des de la comoditat d’un avió? (…)
No ens fem il·lusions. No existeix control policial o militar que ens pugui protegir del gest més tremend i més senzill: disparar a la massa. Qui pensi que pot canviar les seves ja poques llibertats a canvi de la seguretat promesa de l’estat, perdrà les primeres i no obtindrà la segona.
El camí a seguir és un altre: dissociar-se de les polítiques de robatori i mort dutes a terme en el nostre nom; demostrar en la pràctica que Rajoy, Renzi, Hollande, Obama, Merkel,… no ens representen. Que els primers responsables d’una guerra que s’està tornant al remitent són ells. Ells i tota la classe dominant.
(1) Podeu llegir l’article sencer a: https://bllibertari.org/es-demasiado-tarde-para-la-hipocresia-a-proposito-de-los-sucesos-de-paris.html
Mínimam