La Manresa que no volem veure

Octaveta repartida durant la concentració realitzada sota el lema “No alimentis el racisme” el passat 3 d’Octubre

És molt fàcil mirar-parlar-jutjar-solucionar els problemes dels altres o que es creen en altres indrets; més difícil és reconèixer els problemes i misèries pròpies. Per què diem això, doncs perquè de fa temps veiem un augment del racisme en l’extrema dreta, les institucions i en el quotidià de la nostra societat.

Per racisme no ens referim a senyalar o atacar una persona que considerem diferent, sinó la complicitat i el silenci al mantenir aquesta diferència per mantenir un seguit de privilegis que comporta el fet d’haver tingut “la sort de néixer aquí”, com per exemple no ser sospitoses pel color de la nostra pell o per la manera de vestir, tracte diferencial a les administracions, accedir a una vivenda o al mercat laboral. Estès és la concepció que les persones migrants tenen “un xollo” al arribar aquí perquè reben ajudes de l’administració de tot tipus: escola, sanitat, habitatge, ajudes familiars… Que ens prenen la feina, quan la realitat és que treballen en feines menys valorades i moltes vegades sense prestacions socials.

Per contra han de suportar viure en la diferencia, la humiliació i la il·legalitat en el seu quotidià.

Viuen a la part més vella i degradada del nucli urbà.
Controls a la via de St. Ignasi per comprovar els papers del vehicle.
Redades antidroga sempre a la Baixada dels Drets, quan la venda d’estupefaents és clarament generalitzada a tots els barris.
Ja fa 4 anys de l’assassinat del Mustapha amb total impunitat policial i judicial.
Presons específiques per persones migrants amb situació “irregular” anomenades C.I.E. on són trepitjades.
Laberint burocràtic per aconseguir els papers.
Viure sota sospita tan sols per venir de fora i/o practicar una altre religió.
“Caceres” a persones sense papers.