Intifada
Manresa, juliol-setembre de 2014
El passat 8 de juliol, amb l’excusa de desmantellar la xarxa de túnels subterranis de Hamàs i aturar el llançament de coets cap a Israel, començà una nova agressió militar de les Forces de Defensa Israelianes a la franja de Gaza anomenada operació ”Marge protector”. Aquesta operació, produïda poc temps després que Hamàs i Fatah arribessin finalment a alguns punts d’entesa a la franja, provocà la mort d’almenys 2.100 palestins. El Ministeri de Salut de Gaza, afirmà que unes 10.500 persones resultaren ferides. Vora 11.000 cases foren destruïdes. Segons l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris, (almenys fins el 17 de juliol), el 77% de les víctimes mortals eren civils.
Les agressions militars de l’exèrcit israelià però, no són més que una part de la política d’apartheid, que pretén assegurar el control, l’accés a la terra i a la naturalesa d’un grup a costa d’un altre. La construcció de nous assentaments en territoris palestins, continua malgrat les prohibicions internacionals, enderrocant les vivendes de centenars de famílies palestines per a construir vivendes israelianes. La imposició dels check-points (punts de control militar), fa que milers de palestines hagin d’esperar a les llarguíssimes cues que es fan des de primera hora del dia per arribar a temps a treballar, tot passant diàriament per arcs de metalls, revisió d’equipatges, control de documentació, registres dactilars. La construcció del mur deixà el 60% de les terres fèrtils cultivades de poblacions com Bel’in a l’altre costat, impedint a moltes palestines accedir al seu únic mitjà de subsistència.
Per totes aquestes polítiques d’exclusió i explotació, el 2005, i a petició de la societat palestina, nasqué la campanya de Boicot, Sancions i Desinversions (BDS) a l’Estat d’Israel, tot emmirallant-se en la campanya contra l’apartheid sud-africà. La vessant amb la qual ens sentim més identificades i amb més possibilitats d’intervenir, la del boicot (econòmic, acadèmic, cultural i esportiu), intenta desemmascarar i actuar contra aquelles empreses o instàncies que s’enriqueixen o col·laboren amb el projecte colonitzador del sionisme. És dins d’aquest marc que podem entendre millor la necessitat de boicotejar a l’empresa Iberpotash.
Boicot a Iberpotash
Israel Chemicals (ICL) és una de les principals companyies mundials de producció de fertilitzants i de productes químics. Una de les seves filials és Iberpotash, creada el 1998 després de la compra per part d’ICL del Grupo Potasas i que explota les mines de Súria, Sallent i Balsareny. Multinacional afincada al Bages, que amb els seus múltiples tentacles ha aconseguit que avui en dia continuï la seva activitat malgrat haver estat denunciada reiteradament (i condemnada fins en 5 ocasions) per no respectar la ja de per si minsa normativa mediambiental i per salinitzar el Llobregat. Recentment el grup de BDS Bages ha fet públic que ICL col·labora amb l’Associació pel Benestar dels Soldats d’Israel (AWIS), tot unint-se al projecte “adopta un soldat”. Aquest projecte, a part de recolzar econòmicament les “activitats recreatives” de l’exèrcit,
busca per sobre de tot enllaçar comunitats i/o empreses amb les forces de defensa israelianes, tot cercant constantment la simbiosi entre població civil i exèrcit. En concret, ICL ha adoptat el Batalló Beduí de Reconeixement i el Batalló Rimon, tot aportant al llarg dels pròxims tres anys 200.000 shekels israelians (uns 42.000 euros) anuals. Ambdós batallons, operen a la franja de Gaza. Per si fora poc, una de les altres filials de ICL anomenada Dead Sea Works, es beneficia dels recursos minerals del mar Mort, vetats a la població palestina tot i que bona part de la riba s’enclava dins el seu territori. I també ven part de la sal que obté a l’empresa de cosmètics Ahava, que té la fàbrica més important a la colònia de Mitzpe Shalem (a la vall del Jordà), aprofitant-se econòmicament de l’ocupació. Fou per això que al llarg de la Festa Major passada s’exigí a l’Ajuntament de Manresa que retirés el patrocini d’Iberpotash de les festes de la ciutat, i el motiu pel qual el grup de Martorell Mamà Patxanga es negà a tocar en el què havia de ser el concert principal de la festa major oficial de la ciutat. Amb la finalitat de millorar la seva imatge corporativa i de mantenir la seva activitat, Iberpotash s’ha convertit en una de les principals patrocinadores de la comarca, tot
repartint les molles sobrants del suculent pastís que obté entre diversos projectes com el teatre Kursaal, la UPC, el Bàsquet Manresa, les festa majors de ciutats i pobles… Ara però, sembla ser que a Iberpotash se li obre un nou focus de denúncia.