logo cgt
Berguedà

La temporalitat a Educació

La temporalitat està enquistada a les administracions catalanes: Educació, Sanitat, administracions públiques (Generalitat, diputacions, ajuntaments, etc.). Una mala pràctica que dura dècades i que provoca que dins les administracions hi hagi tres categories laborals (funcionaris, laborals i temporals de tot tipus). Això fa que gent amb la mateixa feina tingui condicions laborals diferents: administracions discriminant i practicant il·legalitats; lamentablement  però res de nou. Europa els ha tocat el crostó i per això volen reduir la temporalitat, fent oposicions —també de la gent que hi treballa de fa anys, generant grans injustícies—. La cirereta l’Izetazo que per poc malament que vagi deixarà un munt de persones sense feina.

A Educació són 38.000 les professionals que són temporals, un 45.6 % de la plantilla entre interinatges i substitucions. Les oposicions dels darrers quatre anys comencen a fer disminuir la xifra, tanmateix partim d’un número tant elevat que tot plegat va molt lent. D’altra banda, el sistema d’oposició deixa moltíssim a desitjar i no és com creiem que hauria de ser.

Docents que fa molts anys que treballen en condicions de temporalitat i incertesa constants, veuen ara com es poden quedar al carrer si no aproven un sistema d’oposició que no tan sols no té en compte l’experiència professional demostrada, sinó que afavoreix els qui acaben d’obtenir els estudis sense ni tan sols haver treballat.

Què ha generat mantenir durant tants anys aquesta situació abusiva de temporalitat?

Som dues categories de professionals: el funcionari i l’Interí o substitut. El segon els últims anys ha vist com la feina prenia altres dimensions. I és que més enllà de les tasques que implica treballar com a docent, ha de demostrar constantment que és un professional vàlid davant la resta de companys, direcció i famílies. Demostrar també que està disposada a treballar més hores que ningú fent les hores extra que se’ls demani o “proposi”. I finalment, fins i tot mostrar seguidisme cap a línia de treball marcada per la direcció (o si més no, no mostrar-s’hi en desacord),  per tal de poder mantenir la seva feina, per tal de ser RECLAMAT al juny.

A l’elevada temporalitat cal sumar-hi el poder que s’ha atorgat a les direccions dels centres (poder que cal dir que no sempre és ben rebut per totes les direccions, ja que encara n’hi ha que creuen amb un sistema educatiu just i públic), a través de:

  1. Decret de direccions
  2. Del de l’autonomia de centre
  3. Dels nous procediments per definir perfil i la provisió de llocs de treball docents

La combinació d’aquests decrets amb l’elevada temporalitat ha estat un cop dur per la dignitat professional, per la democràcia als centres i al final, és clar, per l’educació de l’alumnat.

A gran part dels centres, la majoria dels qui no són funcionaris i volen seguir treballant saben, com dèiem, que la seva continuïtat depèn dels ulls amb què se’ls miri la direcció del seu centre. Per tant, podem afirmar que coexisteixen dos sistemes de contractació dins el sistema educatiu català: la borsa de treball pública d’una banda i la clientelar de les direccions de l’altra, ja que si volen poden actuar com a encarregats de personal.

Al final aconseguiran plantilles totalment dòcils, acrítiques i poc participatives dins dels claustres. Plantilles que prefereixen no aixecar pols, no posicionar-se pedagògicament, etc. a defensar la seva professió que no és cap altra que educar. Ja que el valor que prima no és ni l’educació, ni el benestar de l’alumne, ni els drets de la comunitat educativa, ni contribuir a millorar la societat; sinó acatar per mantenir la feina.

MG i PC