Feta la llei, feta la trampa. L’intent d’enderroc del CSO la Tremenda de Manresa és (a saber) la tercera jugada extra-judicial que s’utilitza per a fer front a l’okupació. La fermesa i la vehemència amb la qual es demana el compliment de les lleis a tota la població queda en paper mullat quan l’han de complir aquells que la fan a la seva mida i que se la passen pel forro quan els hi convé.
Ara farà 9 anys, més o menys a la mateixa època que s’okupava el CSO la Tremenda, que s’alliberà una torre a la urbanització Sol i Aire que havia de servir de vivenda i que s’anomenà Cocktelera. Després d’un primer desallotjament policial, les okupants reokuparen l’immoble. Davant l’impossibilitat de fer-les fora per la via legal, la propietat, amb múltiples tentacles dintre la vida política Manresa, presentà una denúncia tot afirmant que les okupes l’havien agredit per justificar un segon desallotjament. Aquesta denúncia implicà que 6 persones tinguessin una ordre d’allunyament durant 2 mesos del Passeig de Manresa.
Uns anys més tard, va ser el torn de la ZTA Banzai, que a l’estar situat al vell mig del centre històric i durant una època en la qual no hi vivia ningú, hi entraren a robar l’enllumenat elèctric. En el moment que les okupants intentaren reparar la instal·lació, la propietària aprofità per afirmar que s’estava okupant el Banzai quan no s’havia deixat d’utilitzar. Malgrat les evidències i l’existència d’un procediment judicial en curs, els Mossos d’Esquadra desallotjaren el centre social i detingueren a 6 persones.
Ara ha estat el torn del CSO la Tremenda amb la vil estratègia utilitzada per FECSA- ENDESA i l’Ajuntament de Manresa. Operaris de la companyia elèctrica, trancaren la porta d’entrada al CSO i començaren a destrossar-la per dins en mires a justificar un hipotètic estat ruïnós de l’immoble per a possibilitar el seu enderroc tot saltant-se la via judicial.
A nosaltres, les anarquistes ens pot fer molta ràbia tot plegat, però vulguem o no, ja sabem de la naturalesa del poder que recorre a mètodes extra-judicials i il·legals quan li convé. I sabent d’aquesta realitat, no tenim problemes en saltar-nos les seves lleis injustes quan ho creiem pertinent. Però si fóssim demòcrates, si de veritat ens creguéssim aquest sistema, estaríem traient foc pels queixals per utilitzar mètodes dictatorials i autoritaris en un sistema democràtic.
A qui li piqui que es rasqui.
Tremendu
Manresa, 5 de març de 2014