És d’escàndol: l’Ajuntament haurà d’assumir un crèdit d’1,2 milions d’euros d’Inberga Tur que l’Institut Català de Finances li reclama com a avalador. Així ho va explicar l’alcaldessa de Berga en una sessió informativa que tingué lloc el passat 3 de novembre i on també va fer notar la seva indignació pel fet que sigui tot el poble qui hagi d’assumir col·lectivament el deute conseqüència d’un negoci ruïnós. L’equip de govern encerta en l’anàlisi de la situació: els convergents van avalar un crèdit de tercers amb interessos propis i particulars i ara, una vegada la seva aventura ha fracassat és completament injust que ara tots i totes hàgim de pagar la seva festa. Però el què no entenc és que si ho veuen tan injust, acceptin assumir el crèdit. Al cap i a la fi la CUP nacional no portava en el seu darrer programa l’impagament del deute que no hem generat?
Així de clar i senzill: coincideixo amb l’anàlisi de l’equip de govern però no amb la solució. És cansat que una vegada més ens tornin a repetir la impossibilitat que hi hagi cap alternativa al pagament del deute. L’impagament d’un deute no és cosa fàcil perquè requereix assumir unes conseqüències immediates, tanmateix i al meu entendre, el seu pagament té igualment conseqüències negatives: En primer lloc perquè reforça el missatge dominant que no hi ha alternativa al pagament del deute, en segon lloc perquè significa un cop fort a les arques públiques i en tercer lloc perquè no el paga qui l’ha generat.
Seguint amb l’argumentació no es pot donar per fet que no sigui plantejable l’impagament. Crec que aquesta mesura hauria de fer evident el conflicte, situar els responsables al centre del debat i exigir públicament als responsables que n’assumeixin les conseqüències. Entenc que judicialment la via està morta però socialment hi ha d’haver una pressió, a més l’impagament situaria el conflicte en un altre pla.
En tercer lloc i aprofundint en la visió de classe, els i les treballadores de Berga portem des de sempre enriquint als empresaris locals a través de la malventa legal de la nostra força de treball. És per això que és especialment insultant haver d’assumir aquesta socialització de les pèrdues. A més, es segueix rescatant a qui menys ho necessita.
En quart lloc, i per reblar el clau, cal recordar que Inberga Tur va incomplir els acords de concessió firmats amb el consistori raó per la qual l’Ajuntament de Berga va optar al 2010 per rescindir el contracte. No obstant això, Inberga Tur va portar als jutjats la decisió i el litigi encara s’arrossega. Això ha significat la impossibilitat de fer cap canvi en la gestió de l’hotel Berga Park i la part municipal de Queralt que segueix a les seves mans.
Finalment, més enllà de falses assemblees performàntiques, m’atreveixo a plantejar la possibilitat que l’equip de govern organitzi un referèndum sobre el tema. Comparteixo amb la CUP que la mesura és injusta: què menys que preguntar a la gent si volem pagar el deute que no hem generat encara que això signifiqui haver d’assumir altres conseqüències. Jo ho tinc clar: no al pagament del deute i escarni públic als paràsits que l’han generat. I la CUP també ho hauria de tenir clar si és que aspira a alguna cosa més que gestionar la misèria.
Barri