Ens trobem amb un membre de la Xarxa d’Aliments al lloc on es reuneixen: l’Ateneu Popular la Sèquia. Li realitzem una entrevista que resulta ser ràpida, concisa i molt clara.
Què és la Xarxa d’Aliments? Quan i per què va sorgir?
La Xarxa d’Aliments és principalment una xarxa de suport mutu, que se centra sobretot en la part alimentària. La seva essència però, és l’arrimar l’espatlla i ajudar-nos a uns i altres.
Va sortir ara fa un any i mig a punt de fer-ne dos, a partir de conèixer una iniciativa semblant que s’havia originat al Banc Expropiat del barri de Gràcia. Un projecte que ens va cridar l’atenció i el vam convidar a l’Ateneu Popular la Sèquia a fer una xerrada. La xerrada va quallar, hi va haver molta gent que li va agradar i es va decidir muntar una història similar aquí a Manresa.
Quin és el funcionament, com us organitzeu i què feu?
La idea és que per rebre aliment, per endur-te una caixa per unitat familiar, no es miren ingressos ni demès, l’únic que es mira és que facis alguna tasca que ajudi a fer funcionar el projecte. Per exemple, quedem els dimarts que és el dia que es fa l’assemblea i allà es plantegen totes les tasques que tenim per tota la setmana, d’anar a reciclar als mercats, a les botigues, de fer la tria, conserves, contactar amb llocs nous,… i aquestes tasques ens les repartim. Com a mínim has de fer una tasca cada setmana, i a partir d’aquí tens accés a una caixa d’aliment. Les caixes s’intenta que es reparteixin per igual, però com que no sempre és possible el repartiment de les caixes es fa per sorteig. I llavors si hi ha algú que li agrada una cosa i a un altre no, s’ho poden intercanviar lliurement.
D’on provenen els aliments?
Els aliments sempre provenen d’excedents. Per exemple, anem a una botiga de pasta fresca que sol tenir un control bastant concret dels aliments però que a vegades no acaba de vendre alguna cosa i ens la porta. I amb els mercats i els productors també: els excedents que no arriben a vendre i que estarien en males condicions i haurien d’acabar llançant ens els donen a nosaltres a canvi de què fem alguna tasca amb ells.
Què creus que us diferencia amb el Banc d’Aliments?
La diferència és com s’enfoca. El Banc d’Aliments es veu des de la caritat on hi ha una relació completament desigual on ells et donen el què consideren i encara has d’estar agraït i la Xarxa d’Aliments funciona des del suport mutu, des del tots som iguals, tots posem aquí el nostre gra de sorra per què tots en puguem treure algun profit.
L’altra diferència és que per tenir accés al Banc d’Aliments has de passar per Serveis Socials, has de complir unes característiques que ells consideren, i a la Xarxa no, això és completament indiferent.
Quines dificultats us heu trobat a l’hora de tirar endavant amb la Xarxa?
Dificultats moltes en molts sentits. La primera d’elles és que la Xarxa d’Aliments no és un grup d’afinitat. No tothom qui ve aquí comparteix les mateixes idees ni té la mateixa visió política, cosa que la fa molt enriquidora. Aquest fet és una de les coses que més m’agraden, però a l’hora de plantejar debats interns té la seva miga, no? Està molt bé, per què s’intenta fer bastanta pedagogia, debats molt pràctics, hi ha gent que canvia molt, s’apropen a consensos,… però si que té el punt de dificultat.
L’altre punt de dificultat és que ens trobem dos perfils de persones: els que venen aquí només per aconseguir aliments per omplir-se la nevera i que no vol veure res més enllà d’això. I la gent que veu en un projecte com la xarxa tot un potencial transformador. I a vegades el què acaba passant és que la gent que estava amb la idea transformadora, com que no s’acaba realitzant tanta activitat cap enfora com es voldria, s’acaba cremant i marxa.
Heu pensat en produir?
S’ha pensat moltes vegades. La Xarxa d’Aliments funciona ara, en certa manera com un pedaç al sistema actual, però desitgem que no calgui en un futur. Òbviament ens agradaria plantejar-nos la possibilitat d’autosubministrament. Hem tingut el debat de si tirar endavant un hort okupat o no, si el fèiem ecològic o no, però al final es va arribar a la conclusió de què en aquell moment no teníem ni prou forces per dedicar-hi ni suficient continuïtat, que són els elements principals per tenir un hortet.
Heu fet accions de denúncia?
La veritat és que no gaire. Si que s’ha fet algun sopar amb projecció de documentals parlant de tot el què és el malbaratament d’aliments i el què implica el sistema actual de producció i consum a gran escala, però més enllà d’això no hi ha hagut la capacitat de fer més coses.
Si vols afegir alguna cosa més…
Quan he explicat el què és la Xarxa lo normal seria dir que és un grup que quedem per repartir-nos menjar. Però la realitat és que sóm un grup de suport mutu i m’agradaria incidir en el poder transformador que té això. Ha vingut gent amb situacions bastant desesperades, mirant per si mateixes, per sobreviure i poca cosa més, amb actituds bastant egoistes. I s’han adonat que quan s’estén la solidaritat tothom hi surt beneficiat, canvien la seva manera de percebre el món, com es relacionen amb la gent i tot això porta a qüestionar-se moltíssimes coses. Estem acostumats a viure en una societat que t’aïlla i on estem atomitzats i en canvi aquí tens com una família que està allà per donar-te suport. Molta gent ve que se sent que no val res per aquest sistema, que no és capaç ni de portar-se aliment a casa, que com a molt pot dependre de la caritat dels altres. En canvi aquí se n’adonen que elles valen, que poden aconseguir les coses per elles mateixes i això provoca un canvi d’actitud molt important
Ah, i si algú li interessa participar del projecte ens reunim els dimarts a les 19h. a l’Ateneu Popular la Sèquia. És obert a tothom: és igual si et pots permetre un plat de fruita ecològica a casa o no, tothom és benvingut i convidar-vos a participar del projecte!!!!
Moltes gràcies! Salut i endavant amb la lluita!