Parlem amb la Xarxa de Bruixes. Col·lectiu feminista del berguedà que ha protagonitzat diverses accions y revindicacions per l’alliberament de gènere.
Qui sou i d’on sorgeix “la xarxa de bruixes”?
Tal com diu el nom “xarxa” és un espai (no físic) en el qual s’aglutinen dones amb inquietuds diferents.
Tot va començar pocs mesos abans de la vaga del 8 de març, quan diferents dones vam tenir la inquietud i la necessitat de parlar de temes que ens preocupaven: un dia ho parlàvem amb una dona, al cap d’uns dies parlàvem amb una altra, i sense saber com ens vam anar assabentant que en altres espais i moments també hi havia una inquietud d’ajuntar-nos. Fins que algunes vàrem decidir fer panfletos informatius sobre la vaga i cartells que indicàven el dia i el lloc de la primera assemblea, doncs pensàvem que havíem de posar en comú totes aquestes inquietuts i d’aquesta manera veure si podíem construir quelcom en comú.
Vam fer dos o tres trobades i cap a la vaga!
Com valoreu la vaga del 8 de març?
Els dies prèvis els vam viure amb cert estrès, nervis i fins i tot incertesa o dubte de si la gent faria vaga, o si participarien en la manifestació.
Doncs a Berga, quan hi ha vaga normalment s’implica poca gent, i les manifestacions són de poca afluència.
Per tant, va ser un èxit, per varies raons: per una banda perquè creiem que va ser la materialització de les inquietuts de moltes dones, que els mesos anteriors a la vaga ja teniem. I per altra banda perquè vam desbordar Berga i arreu.
El 8 de Març va venir moltíssima gent, vam ser moltes dones juntes que vam prendre els carrers amb molta alegria i emoció. La manifestació va començar a les 9 del matí i en aquell moment ja vam veure que erem moltes, i que podíem ser més ja que no hi erem totes, per motius evidents.
La valoració és que les que hi erem estàvem contentes, ens miràvem i veiem que allò que estàvem vivint era quelcom molt especial.
Va ser un dia molt intens on vam llegir un manifest escrit per totes nosaltres. Al llarg de la manifestació vam encartellar, vam posar música i a l’acabar el recorregut vam fer una acció simbòlica que consistia amb el canvi de nom de l’antiga plaça Sant Joan. Al migdia vam dinar a la plaça de les Fonts (un dinar fet pels nostres companys) i a la tarda vàrem participar de les altres activitats i propostes que ja s’estaven fent (vam intentar fer un cartell conjunt per poder difondre les idees i propostes de totes).
Vam tancar la jornada amb un espai de reflexió on van sorgir la inquietud de seguir construint quelcom juntes.
Com funciona la Xarxa de Bruixes?
En una de les darreres assemblees es va decidir dos punts centrals pel funcionament: per una banda l’ús d’un grup de wattsap on s’hi anirien afegint les dones amb el mateix interés (el boca- orella és el mitjà per formar-ne part), el qual es va decidir que seria únicament un espai on compartir informació i convocatòries feministes i de temes relacionats amb les dones i del col·lectiu LGTB, i que seria un grup únicament format per dones.
Per altra banda, el treball per comissions seria un dels nostres pilars organitzatius. Que consisteix en que es creen quan alguna té alguna inquietud o idea, o quan hi ha una convocatòria d’acció d’altres companyes, aquesta proposa data i lloc, i en la trobada les dones interessades decideixen com ho desenvoluparan. Cal dir que les comissions són autònomes i independents, i el motiu és que aquest grup de dones és gran i divers, i cada una s’implica com vol i pot. La comissió es desfà un cop assolit l’objectiu.
El que podem explicar en relació al nostre funcionament a dia d’avui són aquests dos pilars, doncs el fet d’estar en constant creixement implica canvi, per tant no sabem com evolucionarà aquesta xarxa.
Quines comissions hi han hagut o hi han actualment?
El mateix dia de la vaga ja va sortir una acció i es va crear la primera comissió “comissió placa”. L’acció era canviar el nom de la Plaça Sant Joan per La Plaça de les Dones. I així es va fer (ho expliquem més avall).
A dia d’avui, les comissions que hi ha són: Premsa, 25 de Novembre i 8 de Març. Tot i no tenir una comissió creada com a tal, ens hem trobat vàries vegades per compartir com ens sentiem i com ens afectaven les agressions constants que rebem com a dones.
Potser ens hem de plantejar crear un comissió de debat, ja que va ser un espai de reflexió i on poder compartir sentiments i vivències, que alhora va servir també per coneixe’ns una mica millor entre nosaltres.
D’on sorgeix la idea del canvi de nom d’una plaça?
El mateix dia 8 de març ja es va fer de manera simbòlica el canvi de nom. Es va fer una placa de cartró i es va enganxar sobre la placa, canviant així el nom de la plaça. I aquest acte simbòlic ens va motivar per fer el canvi real.
La comissió es va encarregar de l’organització d’aquell dia. La idea principal era canviar el nom de la plaça (vam canviar el nom per no cremar l’esglèsia) i acompanyar-ho amb una jornada matinal relacionat amb dones. En aquesta jornada es va fer recital poètic l’Adriana Bertran, una exposició de dones en diferents lluites (territori, social,…) i una altra exposició de la il·lustració del calendari 2017 del col·lectiu de dones “Adona’t” de Vic, vermut, pastissos i una placa de xocolata amb la reproducció de la placa!
Per què aquest canvi de nom? Amb aquest acte què reivindiqueu?
Creiem que la millor manera de respondre és amb el manifest del mateix dia:
“com a homenatge a les dones; a les refugiades, a les nostres àvies, a les lesbianes, a les migrants, a les que cuiden i resten invisibilitzades, a les racialitzades, a les nenes que hem sigut i que podem seguir sent, a les mares que ens han parit, a les que no veiem, a les que no volen ser mares, a les bolleres, a les que van parar i a les que voldrien però no van poder parar el 8 de març, a les bruixes, a les males pècores, a les guarres i a les putes, a les clandestines, a les supervivents de violència masclista i a les que no han sobreviscut i que tampoc volem oblidar, a les contrabandistes, a les mestresses de casa i de la seva vida, a les que es sobreposen malgrat els abusos i les agressions masclistes, a les histèriques, a les titllades de boges, a les que s’estimen tal com són, a les trans, a les exiliades, a les precàries, a les que contribueixen a que la història de la humanitat surti de l’espiral de violència heteropatriarcal capitalista i imperialista i no surten als llibres de text! A les que van lluitar perquè ara puguem estar aquí… i a totes i a tantíssimes dones diversament transgressores, que cada dia posem un granet de sorra perquè el present sigui digne de viure per a totes. Ens hem fet un homenatge simbòlic prenent l’espai públic per sensibilitzar-nos als carrers, a les places… allà on vivim.
A totes elles, a totes vosaltres, a totes nosaltres: Estem aquí i no som santes, però volem ser i som lliures: lliures de voltar pel món sense por, lliures de vestir com ens doni la gana, lliures de decidir si volem abortar o no, lliures i dignes de respecte! N’estem fartes d’aquest patriarcat que amaga les nostres fites en tots els àmbits: la cultura, l’art, les ciències… sí senyors: som importants! Per això ens mereixem aquesta plaça, us la mereixeu totes LA PLAÇA DE LES DONES !
Al ser un grup tan heterogeni que implica a la pràctica?
Doncs un creixement personal important i de respecte a les diferents mirades o idees.
Sóm dones que venim de diferents espais, algunes hem estat en diferents col.lectius i d’altres no, i aquesta realitat tan diversa i diferent ens dóna molta riquesa com a grup.
Encara ens queda molt per conèixer i per créixer, ens agradaria a arribar a més dones, i així compartir entre totes les preocupcions o lluites que volem dur a terme.
Malgrat aquesta diversitat, trobem a faltar moltes dones: refugiades, trans, negres… que esperem i desitjem en un futur pròxim que s’animin.
Hi ha una certa diversitat en la trobada, però no hi ha diversitat en el sentit de que totes som dones blanques, en som conscients.
És un grup de dones, sou feministes?
Si, és un grup únicament format per dones, però no hem tingut un debat intern per definir una línia ideològica concreta. Som dones inquietes, amb ganes de canviar coses, de lluitar a través de l’acció directa que volem estar al carrer i arribar al màxim de dones.
Pensem que les accions que hem fet i les propostes en les que estem treballant ens aniran definint allò que som.
I el 2019 hi haurà Vaga?
Doncs sembla que si! Ja hem creat la comissió on les que tenim ganes i interès per organitzar-la ens hi hem afegit. No sabem com serà, no podem avançar res, simplement que hi estem treballant i que el 8 de març ens trobem als carrer.