Tot i les multes interposades per la policia local de Berga a través de l’ordenança de civisme la campanya no s’atura.
Barrikada
Berga, maig de 2014
Des de fa unes setmanes desenes de cors rojos i negres venen apareixent a les parets de Berga —i mes recentment també al Bages— acompanyats del lema «portem un nou món als nostres cors». Cors de tots els tamanys i per tots els racons: des dels petits —replicats fins la sacietat— passant pels murals de tamany mitjà més visible fins al mural gegantí situat a la C-16. Es tracta de l’extensió de la campanya iniciada ja fa uns mesos per Acció llibertaria de Sants i que s’està replicant mica a mica per tot el territori català allà on hi ha grups anarquistes. La frase triada correspon a l’històric militant anarquista lleonès Bonaventura Durruti, mort en combat al front de Madrid al novembre de 1936, i resumeix la voluntat de canvi de sistema que fa més de dos cents anys que defensen les anarquistes. Contra tota autoritat, contra tota explotació ja resaven les i els anarquistes que aquell estiu de 1936 van prendre les armes contra el feixisme i contra el capitalisme. La historia oficial els ha menystingut, oblidat o manipulat però l’ideari de transformació social radical segueix viu i amb més raons que mai, en un context de crisis econòmica com el que ens estan fent patir. En realitat la frase sencera de Durruti és: «portem un nou món als nostres cors, aquest mon esta creixent en aquest instant» fent clara referència al procés revolucionari iniciat a l’estat espanyol i sobretot a Catalunya un cop iniciada la guerra civil. Molt lluny queda aquell estiu del 36 i el moviment anarquista no és l’ombra del que va ser. Tot i això les idees antiautoritaries tenen més vigència que mai.
Contra el principi d’autoritat
La campanya ha anat acompanyada en molts casos de l’edició d’un fulletó on es fa un repàs històric de les lluites anarquistes fins a dia d’avui i es tracten qüestions més ideològiques com el principi d’autoritat. És la crítica al poder en sí mateix el que diferencia l’idea anarquista d’altres opcions revolucionaries. El principi d’autoritat i d’obediència s’assumeix de manera acrítica pel conjunt de la societat convertint les persones en súbdits que no poden desenvolupar-se lliurement i que necessiten de la supervisió permanent d’un estat. L’anarquisme aposta per la autoorganització, la no delegació i en definitiva per l’emancipació humana en col·lectivitat. L’estat, les institucions, acaben per servir sempre una classe aliena a la classe dominada i explotada (o sigui la majoria) i amb interessos oposats a la classe dominant o explotadora. Per això els i les anarquistes rebutgen la participació institucional. Per als i les anarquistes les finalitats no justifiquen mai els mitjans i són aquests els que determinen la finalitat, per això han de ser coherents amb el que diuen en el seu dia a dia. Per això han apostat per combatre l’autoritat i la injustícia a la vegada que construeixen una societat nova aquí i ara. De nou una frase de Durruti exemplifica aquesta voluntat: «Heu organitzat ja la vostra col·lectivitat? A que espereu? Ocupeu les terres! Organitzeu-vos de manera que no hi hagi caps ni paràsits entre vosaltres. Si no feu això, es inútil que continuem endavant. Hem de crear un món nou, diferent del que estem destruint».
Un mon món, avui.
Mentre el capitalisme es reestructura a través de la seva enèsima crisi la classe dominada ens veiem obligats, com sempre, a pagar els seus plats trencats. La democràcia s’ha descobert una farsa quan les polítiques econòmiques venen d’un altre lloc i els drets arrencats amb anys de lluites estan sent suprimits d’un dia per l’altre. Estem veient com els de dalt fan tot el possible per mantenir els seus privilegis mentre molts de nosaltres encara no ens creiem que això estigui passant. El sistema, basat en fortes desigualtats socials, està mostrant la seva cara mes dura, també a casa nostra. Economistes i intel·lectuals mesells s’afanyen a justificar un seguit de mesures que porten a l’empobriment generalitzat dels que encara teníem alguna cosa, tot per salvar un sistema que necessita créixer de manera infinita però en un planeta finit. Tot plegat un despropòsit absurd. Els que sí que ho tenen clar son els estats, que han incrementat els pressupostos en material antidisturbis i planejat l’enduriment del codi penal davant de les esperades protestes socials. Mentrestant el nacionalisme, un cop més, està servint per apaivagar la possible contestació social en pro d’una unitat interclassista nacional. El quid de la qüestió no és aquest, sinó si serem capaces de reaccionar davant d’aquesta ofensiva amb la mateixa virulència. Cal recuperar i estendre la desobediència, la revolta, la insurrecció i l’acció directa que han caracteritzat històricament les lluites del nostra territori i on les idees anarquistes hi han calat amb força. Cal denunciar, com sempre s’ha fet, les institucions i plantejar la batalla allà on és possible guanyar alguna cosa: al carrer.
L’ordenança de civisme de Berga contra la campanya
A mitjans de març i en el marc de la campanya una patrulla dels mossos va retenir i identificar a varies persones que realitzaven un dels murals en una tàpia d’obra, de la mateixa manera van confiscar tot el material emprat per la seva realització. També en el transcurs de la realització del mural a la C-16 els mossos van tornar a identificar als companys que feien el mural.
Dies després i estant davant del lloc de treball una de les companyes identificades va ser interceptada per un cotxe patrulla dels mossos d’esquadra. Un dels mossos de la unitat, amb ulleres de sol i sense sortir del vehicle, va cridar la companya perquè s’atansés fins al cotxe. Amb to xulesc li va demanar: «em coneixes?» la companya va respondre que no. Seguidament el mosso li va preguntar; «no t’ha arribat res?» la companya va respondre altre cop negativament, «doncs ja t’arribarà» va sentenciar el mosso just abans de marxar. Efectivament, dies després arribava a quatre companyes un procés sancionador en base a l’ordenança de civisme de Berga. El plec de càrrecs anava firmat per la inspectora de la policia local Vizuete i per l’alcalde de Berga i pot suposar una sanció de fins a 750 euros per a cadascú dels denunciats en base a l’article 46 de l’apartat de contaminació visual de la citada ordenança. Revelador que per les autoritats competents un cor roig i negre i la frase de «portem un mon nou als nostres cors» sigui considerat contaminació visual. Recordem que l’ordenança de civisme es un corpus legal que regula de manera minuciosa tots els comportaments a la via pública i que, per tant, permet aplicar-la discriminadament per les autoritats locals de torn contra qui interessi. De la mateixa manera i tal i com es va denunciar en el seu moment, (veure pèsol negre núm. 31,32,33,34…) és una ordenança classista que persegueix a la pobresa amb articles com el que prohibeix la mendicitat o el reciclatge de menjar. També va dirigit contra els col·lectius contestataris ja que prohibeix penjar cartells o posar pancartes a la via pública entre molts d’altres articles encaminats al control social. A més, es dona el cas que aquesta ordenança va ser maquillada, aprovada i defensada —a ultrança—, després d’un procés falsificat de participació ciutadana, per la CUP de Berga, tot això a esquenes de l’assemblea autònoma que portava mesos lluitant contra l’ordenança i les multes que se’n derivaven.
Més multes contra membres de col·lectius llibertaris
Aquests 3.000 euros de multa (quantitat que representa la suma de la quantia màxima a la que s’enfronten aquestes 4 persones) se sumen als 400 interposats contra dos membres més de col·lectius llibertaris berguedans. Els fets es remunten al primer de maig de 2013 quan una petita manifestació va assenyalar alguns culpables de la crisis actual amb l’empasquinada de les seves seus. Dos mossos de paisà van seguir la marxa i van denunciar dos dels manifestants sense que aquests mai fossin identificats. Això fa pensar que els mossos de Berga tenen fitxers il·legals sobre la filiació política d’activistes locals.
Totes les multes han sigut recorregudes però l’ordenança de civisme segueix vigent, això sí, ara amb el nom de «convivència i via pública». Independentment del que passi amb les multes sempre és un molt bon moment per ressuscitar la lluita contra l’ordenança de civisme de Berga en un marc antiautoritari. Un bon moment per denunciar la repressió contra qui lluita i seguir, com ja s’ha fet, amb la campanya dels cors sense doblegar-se a la voluntat del polític local de torn ni als seus matons. Perquè al cap i a la fi portem un món nou als nostres cors, mes enllà de polítics i d’autoritats.