logo cgt
Berguedà

Primer de Maig a Berga

Enguany fa 16 anys que les anarquistes recuperàvem la celebració del Primer de Maig a la ciutat de Berga sota el lema: l’1 de maig no és cap fira!

Volíem i volem fer saber a la gent de Berga que el dia 1 de maig és el dia internacional del moviment obrer. Dia en el qual es commemora l’assassinat de cinc treballadors anarquistes coneguts com a Màrtirs de Chicago. Aquests treballadors van ser executats a EUA el 1887 per participar en la revolta d’Haymarket el 1886, que reivindicava les vuit hores laborals.

A Espanya la jornada de vuit hores no es va aconseguir fins el 1919 amb la famosa vaga de la Canadenca, primera gran victòria de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Avui al país l’atur és elevadíssim i amb l’excusa de la crisi i per mitjà de les reformes laborals han aconseguit el que volien: reduir els costos salarials a costa dels nostres drets i sense reduir gaire l’atur. La conseqüència és que hi ha poca feina i per la que hi ha cobrem gairebé la meitat del que cobràvem abans i amb molts menys drets dels que teníem consolidats fa uns anys (que no eren cap meravella). En aquesta situació la majoria de treballadors s’han tornat uns porucs que pensen com burgesos mentre vivim cada dia semblant a com viuen els captaires. La patronal i l’estat han aconseguit el que volien i sense massa lluita en contra, ja que massa gent està distreta amb la nova política —més vella que el cagar— i el fals procés que no porta enlloc. Amb tot les èlits segueixen robant a mans obertes, la corrupció —la legal i la il·legal— és una característica pròpia del sistema polític que patim.

Estem farts que es protegeixi les grans empreses, els bancs, els polítics i les grans famílies mentre la resta patim acomiadaments, desnonaments i precarització de les nostres vides.

A Berga el panorama té l’afegit d’una depressió crònica que no té cap pinta de millorar. Si a Espanya el govern pagava les pèrdues privades dels bancs a Berga l’Ajuntament paga les pèrdues dels impresentables de IngbergaTur i lluny de fer cap política social mínimament socialdemòcrata es dedica al continuisme del qui dia passa any empeny. Ni tant sol resol els problemes simbòlics —que no econòmics— com reconèixer els lluitadors per la llibertat de la ciutat del passat segle xx.

Al Berguedà ens sobren els exemples de lluita obrera: les vagues de 1928 i de 1933, la proclamació del Comunisme Llibertari el 1932, la revolució social de 1936 o la resistència guerrillera de 1945 a 1963.

En un moment així les lliçons dels «anarquistes de Chicago» o dels vaguistes de la «Canadenca» o dels revolucionaris de 1932 o de 1936 són més vigents que mai.

Sobren els motius per la lluita social. Ningú lluitarà per tu.

Prou d’obeir, prou de submissió. Ha arribat el moment de respondre a les seves agressions. Visca el Primer de Maig combatiu!                                      

Berga, 20 d’abril de 2017

Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat   

Sindicat d’Activitats Diverses de Berga adherit a la CGT