Divendres 31 de març
- 19:00 – Presentació de la Xarxa de la Terra + Debat: Autonomia, Autosuficiència i Comunisme Llibertari
- 21:00 – Sopar de traje
- 22:30 – Música acústica
Dissabte 1 d’abril
- 9:00 – Esmorzar
- 10:30 – Presentació de la trobada + Curro col·lectiu (participem en obres de millora a la Guia, un barri en resistència contra un procés de desnonaments i enderroc).
- 15:30 – Dinar
- 17:00 – Enxarxament de projectes
- 19:00 – Tallers (autodefensa, fabricació artesanal de sabons, fotolitografia, taller de masculinitats)
- 21:30 – Sopar
- 22:30 – Jocs casolans i anticapitalistes
Diumenge 2 d’abril
- 09:00 – Esmorzar
- 10:00 – Debat: Territorialitat i Supervivència
- 13:00 – Espai no mixte per preparar la valoració transfeminista
- 14:00 – Dinar
- 16:30 – Valoració i reunió sobre la següent trobada
Les activitats de dissabte matí es faran a la Guia (CR La Guia, a prop de l’estació de Renfe)
Totes les altres activitats es faran a l’Ateneu Anarquista La Ruda (c/ Verge de l’Alba 12) Manresa.
Es pot aparcar gratis als parquings de la Renfe (Antiga Carretera de Manresa a Abrera).
Tenim allotjament per a totes, però siusplau, confirmeu assistència a infraestructures@riseup.net
Quantes persones, quantes nits. Veniu amb peques? Teniu necessitats especials (ex. necessiteu dormir en un llit?)
Per més informació (com arribar, que portar, etc.) http://infraestructures.alscarrers.org
Per què construïm infraestructures?
Amb la Trobada d’Infraestructures Llibertàries generem un espai per compartir recursos i coneixements amb el fi de potenciar els projectes ja existents i de facilitar la creació de noves infraestructures. Com entenem una infraestructura llibertària i per què ens sembla important?
Les infraestructures són les coses que serveixen de fonament, que fan possible una determinada organització social. En la societat capitalista, són les xarxes elèctriques, telefòniques i d’internet; les autopistes, vies de tren, aeroports i ports; l’organització geogràfica en urbanitzacions edificades i camps industrialitzades; i també la base de tècniques i coneixements que fan servibles tot l’anterior.
Com que nosaltres no pretenem imposar un model social a ningú, sinó que lluitem contra la societat autoritària per guanyar la possibilitat d’una autoorganització constant de cada aspecte de les nostres vides, les infraestructures del capitalisme no són les nostres.
La infraestructura llibertària seria qualsevol cosa que serveixi de fonament, que faci possible la lluita contra l’Estat, que implanti una relació social basada en allò comunal, que faciliti el suport mutu i qualsevol coneixement que ens faci servible tal infraestructura. Els tallers i les escoles lliures ens ofereixen l’oportunitat de posar en pràctica la pedagogia llibertària; els horts ecològics ens donen la capacitat d’alimentar-nos lliure del mercat i de desenvolupar una relació no explotadora amb la terra; les ràdios lliures estenen la nostra capacitat de compartir contrainformació i comunicació horitzontal; els ateneus ens permeten autogestionar la vida cultural; a les clíniques i tallers de salut podem desenvolupar un paradigma de sanitat no mercantilista, sinó basada en les nostres necessitats; els tallers i coneixements artesanals generen la possibilitat de complir les nostres necessitats vitals dins una xarxa solidària, lliure del xantatge del treball assalariat i el consumisme.
Si potenciem les infraestructures llibertàries, podem aconseguir diverses fites:
*El suport mutu cal que sigui més que paraules en paper. Com més necessitats alliberem del control del mercat i complim amb els nostres projectes constructius, més complexa i més real serà la nostra pràctica de suport mutu.
*No podem sabotejar les infraestructures de l’Estat si depenem d’elles.
*Les persones lluitan per defensar les coses que els sostenen, que els fan més sanes i felices.
*Sota el capitalisme, els vincles d’amistat i de família són superficials, perquè no compartim res més que temps morts. La nostra principal relació és amb el capitalisme mateix. Si ampliem les nostres relacions amb una vèrtebra material, si compartim la nostra supervivència i el nostre desenvolupament com a persones, les relacions socials es tornen comunals. Trenquem l’aïllament capitalista.
*Històricament, el patriarcat ha invisibilitzat les tasques de cura i les necessitats vitals, mentre el capitalisme està en procés de mercantilitzar-les. Posant atenció a les infraestructures llibertàries, donem importància—i un enfocament revolucionari—a aquestes tasques.
*La teoria és imprescindible, però ha d’existir en diàleg amb la pràctica. Crear infraestructures llibertàries és una de les formes més potents de posar l’anarquia en pràctica. La teoria s’enriqueix, fruit de l’experiència.
I si generem vincles, coordinació i xarxes entre les nostres infraestructures, processos d’aprenentatge i projectes constructius, ens fem més fortes:
*Evitem la comercialització dels nostres projectes. Ens recolzem mútuament, contra l’estrès de l’autoexplotació i la pressió a ser rentables.
*Ens defensem contra desallotjaments, precintes i altres amenaces.
*Facilitem la transmissió d’experiències, la continuïtat intergeneracional i així la creació de projectes nous i més capacitades.
*Generem una consciència col·lectiva de lluita. Busquem maneres de posar les nostres infraestructures a la disposició de tot el moviment.
*Creem la possibilitat de potenciar una economia de regal, una xarxa d’intercanvi no quantitatiu i d’una supervivència basada en la lògica de suport mutu, solidaritat i comunitat.