logo cgt
Berguedà

Puig-reig és al poble del costat

Xiquets tiren pedrades als gitanos,
la gent fa mala cara als forasters,
els negres són… són negres.

  1. Casasses

xenofobiaPuigreigPuig-reig, la Suïssa catalana. Sí, el poble del costat, on l’Albert Pla de passada hi va fer uns whiskys a peu de carretera i que pretén maneres de societat helvètica i madura. Tanta pretensió és desprèn de la immaculada negació d’un problema al municipi, Puig-reig deu ser l’únic municipi d’aquest empobrit país sense problemes per accedir a un sostre.

I ho dic així perquè l’alcalde i alhora responsable d’habitatge del Consell Comarcal del Berguedà amb la resta de regidors han negat de forma reiterada que al seu pulcre municipi hi hagi cap problemàtica d’accés a l’habitatge. Per tant, l’ocupació a finals d’any d’una casa per part de l’Obra Social de la PAHC no és res més que, al seu parer, una provocació intolerable a mans d’una colla…

Ah, per cert, i per dir-ho també de passada, la colla de la PAH va rebre el Premi Ciutadania Europea per la seva tasca social a Brussel·les, el 2013. Però és que Puig-reig és tan net i endreçat que aquestes iniciatives solidàries reconegudes arreu aquí només fan nosa. “Pels meus collons aquesta família marxarà” bramava el senyor alcalde al bar no fa pas gaire. La família en qüestió era pobre, mig gitana, castellanoparlant i el pitjor, amb la dignitat suficient per reclamar el dret bàsic de tots a l’habitatge. I els collons de l’Antoni Clement (l’alcalde) per aquí no hi passen, que serà suïs perquè vol ordre, però també és un mascle. Això sí que no, més mà dura contra la xusma que reclamaven algunes pancartes. Així amb consignes d’ultradreta populista és legitimava l’alcalde que tallava l’aigua i la llum al domicili ocupat on vivia la família amb tres menors d’edat al mig de l’hivern.

Ara que hi penso, la casa ocupada per la PAHC no era pas l’única amb els subministres punxats, el dia de l’ocupació vam comprovar que els veïns dels barris rics també punxen els subministres, el mancu de Cal Casas hi té certa traça.

Ai, Puig-reig es vol una Suïssa catalana, sense problemes socials, no perquè no n’hi hagin, si no perquè se’ls expulsa quan els pobres planten cara i plantegen solucions.

De les dues famílies que ocupaven Cal Casas, territori dels rics, una ha marxat cap a metròpolis més tolerants, on l’Obra Social es contemplada com una alternativa a la manca de respostes de les institucions i no com una amenaça.

I ja per acabar sense saber si riure o plorar, l’episodi de les notes difamatòries amb que alguns veïns il·lustres, de casa bona van empastifar les bústies del poble no semblen literatura massa pulcra, més aviat tàctiques peperes de la Badalona del García Albiol.

Aquí els que planten cara són uns apestats –tot s’hi val amb les races inferiors, fins i tot amenaçar els seus fills a les portes del col·legi- i que la resta de pobres ho vegin i els serveixi d’escarment. Alguns veïns amb problemes similars no van gosar alçar la veu en públic per por de l’estigmatització i allà esguarden tancats, de moment dins d’una casa que aviat ja no serà seva, muts i plens de ràbia acumulada.

Puig-reig és el poble del costat, aquell que va vendre una colònia als americans i ara els hi cau a trossos, aquell poble on el personatge insígnia és una eminència del tema dels marcianus i un alcalde feixista amb la xapa de xèrif del Far West. Això és Puig-reig, l’extensió feudal d’una colònia, Suïssa els hi queda un pèl més amunt o avall, tant si val.

De fet, aquest Puig-reig no és res més que la filla borda de les colònies, la rèmora d’un passat de gana i servitud que algun dia no gaire llunyà caducarà.

Cèlia Palau, Cal Vidal