La nit del 15 de desembre de 1992 és assassinat en la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat un jove de 20 anys, Pedro Álvarez, d’un tret al cap. Pedro acompanyava a casa a la Yolanda, amb qui sortia des de feia cinc anys.
Just després d’acomiadar-se, un cotxe que circula a gran velocitat per poc atropella la jove, la qual en una reacció instintiva increpa el conductor. Aquest surt de l’automòbil i comença a discutir amb la jove de forma violenta fins al punt que la copeja i la tira a terra. Pedro llavors torna corrent per defensar-la i inicia una discussió amb l’agressor, que es converteix en l’assassí en el moment que es dirigeix al cotxe (un Opel Vectra blanc), agafa un arma i li dispara tres trets al jove, un d’ells mortal de necessitat, davant l’intent de detenir-lo d’una dona que l’acompanyava. Després torna al cotxe, amb la mateixa sang freda, i arrenca mentre unes persones intenten socórrer Pedro, que ingressa cadàver a l’Hospital de Bellvitge, davant l’estat de xoc en què es troba Yolanda. Les sospites cauen sobre un policia nacional (José Manuel S. F), i és detingut de seguida. És igual que la descripció que es va donar d’ell, les proves balístiques coincideixen amb les de les armes utilitzades per les forces de seguretat de l’Estat i l’agent és assidu de la zona on passen els fets. Una persona conflictiva i amb “cert poder” en aquesta zona. A més, és identificat immediatament per Yolanda, l’únic testimoni del crim.L’agent presenta una coartada tan infantil com concloent per als encarregats de la investigació: “Estava a casa dormint després d’haver acompanyat la meva mare a l’hospital” i la investigació comença a tornar-se tèrbola. Es declara immediatament el secret de les investigacions, pel que la representació de la família no pot participar en elles. A Yolanda se la sotmet a una sessió maratoniana de múltiples reconeixements, qualificada d’irregular per juristes consultats. La jove al final manifesta dubtes sobre aspectes molt concrets del policia. Els familiars acusen en repetides ocasions que la titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de L’Hospitalet, María José Magaldi, i el comissari Llorente no estan portant a terme bé el procediment: la jutge no ordena analitzar les empremtes del cotxe per identificar la dona que acompanyava l’assassí, ni ordena la seva identificació posterior, per exemple. Finalment, es decreta l’exculpació de l’agent per falta de proves fiables.
Ningú ha seguit realitzant fins a avui cap tipus d’investigació posterior i no hi ha cap institució que hagi donat suport al cas Pedro Álvarez, a pesar que, per exemple, l’Ajuntament de l’Hospitalet es va comprometre a això, i els poders públics (polítics, forces de seguretat, jutges i fiscals) estan obligats legalment a vetllar per l’esclariment d’uns fets tan greus com aquests. Els policies que van iniciar les investigacions, d’altra banda, tracten des d’un principi de criminalitzar Pedro, buscant antecedents que no existien, per a culpar-lo del succeït i així defensar al seu company.
Extret del blog de Jordi Martí Font.
Tota la informació a: Plataforma Pedro Àlvarez.