«101 són els articles de l’Ordenança de Civisme de Manresa aprovada l’estiu del 2012 i 101 són també les vegades que, si fa falta, li direm NO!». Així comença el fulletó editat per l’Assemblea Llibertària del Bages (ALlB) que es pot descarregar gratuïtament des del blog:
www.stop101manresa.wordpress.com
Acostumades a veure formes d’intervenció política directa a la capital del Bages, la campanya ha utilitzat una tàctica que històricament s’ha dut a terme des de múltiples lluites socials: fer servir el no significat com a significat. Quan els barris i les ciutats pràcticament ni s’immuten al veure frases i lemes de denúncia espargits per les seves parets, es juga amb l’anonimat d’un símbol (en aquest cas el 101) per crear almenys una certa expectació fins que es desvetlla el significat de la incògnita. Una tàctica que de moment sembla que ha donat prou bons resultats.
I és que fa almenys un parell de mesos, que diverses parets de Manresa anaren apareixent pintades amb la frase «Stop 101». Posteriorment, nombroses pancartes foren penjades a ponts i places de la capital del Bages amb el mateix lema. Al llarg del mes de gener, uns cartells firmats per l’ALlB, relacionaran directament aquestes irrupcions amb l’Ordenança del Civisme de Manresa. I finalment, el passat 8 de febrer es realitzà la presentació pública de la campanya a través d’una xerrada realitzada a l’Ateneu Popular la Sèquia a la qual participaren una vintena llarga de persones.
Les raons de l’STOP 101:
L’ Ordenança del Civisme de Manresa aprovada el juliol de 2012 resulta ser una còpia barata de la de ciutats com Barcelona que per posar uns mers exemples penalitza realitzats (com els til·lers o la prostitució als carrers) que ni tan sols estan presents a la ciutat. Una ordenança que fins i tot es cobreix les pròpies espatlles, ja que planteja en el seu si la possible il·legalitat d’algun dels seus articles tot afirmant que en cas de restringir alguna llibertat establerta legalment prevaldrà la legislació estatal per sobre de la municipal.
En tot cas, la crítica realitzada per l’Assemblea Llibertària del Bages es focalitza en tres punts: l’Ordenança Cívica de la ciutat es considera classista, enfocada al negoci i a la recaptació, i destinada al control social.
Classista per què no qüestiona les causes de la pobresa ni de la precarització de les vides, sinó que busca amagar-la i derivar-la a l’assistencialisme institucional. Penalitza la mendicitat, la venta ambulant o a les quals recorren als «botellons» i cerca la identificació dels interessos de la gent amb el de les elits (una ciutat aparador pensada merament pel negoci i per transitar). Una ordenança enfocada a la recaptació que basant-se amb la seva aleatorietat permet una interpretació més o menys rígida depenent de l’estat de les arques municipals tot acompanyada d’una progressiva privatització de l’espai públic. Una ordenança en mires al control social carregada de moral retrògrada, que cerca alimentar els policies interiors, enfoca els petits conflictes de convivència des de l’òptica d’ordre públic i persegueix moltes de les formes d’intervenció política de la dissidència (com els cartells i les pancartes) tot equiparant-los a la brutícia. Però més enllà d’aquests 3 eixos de denúncia, l’ALlB ha estès la seva crítica al ciutadanisme: aquesta reformista tendència que sembla estar de moda en algunes de les lluites del segle XXI i que segons Alain C. tindria com a trets principals: 1) la creença que la democràcia és capaç d’oposar-se al capitalisme, 2) el projecte de reforçar l’estat (o els estats) per engegar aquesta política i 3) els ciutadans com a base activa d’aquesta política. Per últim, des de l’ALlB convidem a la desobediència col·lectiva, a la deslegitimació i l’acció contra l’ordenança i al suport mutu i a la solidaritat entre iguals per a fer-li front.
L’oposició a l’Ordenança de Civisme:
Però la de l’Assemblea Llibertària del Bages no ha estat la primera mostra de rebuig a l’Ordenança de Civisme de Manresa aprovada amb els vots a favor per CIU, ERC, PP i PXC. Durant els mesos anteriors a la seva aplicació, des del Pèsol Negre intentàrem posar el nostre granet de sorra tot titllant-la (entre altres adjectius) d’autoritària. En el moment de la seva ratificació, sorgí una (a saber) efímera «Plataforma per un Civisme Popular» que entre altres accions enganxà nombrosos cartells irònics. Després del desallotjament policial a la Plaça Major produït durant la nit del Correfoc, l’Ordenança estigué de nou en el focus de les crítiques i de les protestes: «l’Ordenança s’aplica a cops de porra», digueren les afectades pel desallotjament. Al llarg del 2013, individualitats llibertàries realitzaren una tàctica subtil de guerrilla de comunicació tot emulant i subvertint els cartells cínics difosos per l’Ajuntament de Manresa. Des de Ràdio Bala —la ràdio lliure de Manresa—, també s’han realitzat alguns programes i han estat constants les crítiques a l’ordenança municipal. Un dels moments més àlgids de la lluita contra aquesta legislació fou la manifestació que el 28 d’agost passat, que recorregué el centre de la ciutat convocada per la Coordinadora de la Transformació Social, el Capitalisme i el Patriarcat i que aglutinà unes 300 persones. I ara sembla ser que és l’Assemblea Llibertària la què també assumeix aquesta lluita com a pròpia.
Article publicat al pèsol negre 63, signat per dàlmatesno a Manresa durant el mes de febrer de 2014