logo cgt
Berguedà

Text llegit per la Sònia, la besnéta de Josep Puertas

La Interpol demana la detenció de vint franquistes pels seus crims. La resposta automàtica dels qui manen és que això és aigua passada. Mentida. Lluny de l’anonimat de la gran ciutat, als pobles, els fills dels botxins del Franquisme es creuen amb els fills de les víctimes. La memòria històrica es remena en un taüt, sota terra. L’amnèsia indigna de la Transició va reblar-ne els claus, i dècades de bipartidisme l’han enterrat. El grans partits no faran mai res per recuperar-la d’una manera seriosa. És per això que actes com aquests multipliquen al quadrat la seva importància: són una restitució de la dignitat a les víctimes i a les seves famílies. L’any 49, deu anys després que acabés la Guerra Civil, als companys Joan, Josep i al meu besavi se’ls va aplicar la llei de fugues. Això, es clar, és un eufemisme per dir que els van assassinar d’una manera covarda i criminal. 65 anys desprès, som ara i aquí: per recuperar aquesta memòria viva que formarà part dels records dels nostres fills.