El President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, estigué ahir al Teatre Conservatori de Manresa per respondre a tot un seguit de preguntes adulcorades en un programa populista que havia de servir per difondre el discurs dominant ofert per la televisió pública catalana.
Una vintena de persones es concentraren prop del Teatre per mostrar la seva contrarietat a la visita del màxim responsable polític a Catalunya. I diem a prop, per què un ampli dispositiu policial formava tot un perímetre de seguretat que feia impossible cap mena de contacte (ni tan sols visual) entre el responsable polític i les manifestants. Mossos d’Esquadra equipats amb subfusells són la viva imatge de la paranoia antiterrorista actual que difon a còpia de repetició el discurs de la por.
Per la seva banda, les manifestants anaven armats amb una pancarta que versava “Mai podreu donar resposta a les nostres preguntes” i cartells que realitzaven tot un seguit d’interpel·lacions que òbviament no sortiren per TV3. Saps què és passar fred? Com és que els Mossos realitzen batudes racistes? Per què col·laboreu amb l’estat genocida d’Israel? Quan serà la pròxima Operació Pandora?, són algunes de les preguntes que els sicaris uniformats de la generalitat no van permetre que es realitzessin al President.
I és que com no podia ser d’altra manera, la nota de la jornada la tornaren a donar els Mossos d’Esquadra. Per tal de fer més entretingut el programa, es tiraren alguns petardets. Òbviament això incomodà al cap dels Mossos de Manresa, que donà ràpidament l’ordre de requisar-los i d’identificar i registrar al sorollós manifestant. Es crearen uns moments de tensió on sempre hi ha lloc per la ironia: “ja teniu les proves per la pròxima Operació Pandora” fou la rèplica que hagueren d’escoltar els senyors uniformats. Tot i les diverses exigències, els policies no volgueren donar cap resguard de la per tan il·legal requisició.
I és que mentre a l’interior del Teatre Conservatori s’estava calentet i es parlava amb el llenguatge institucional, a l’exterior ens trobàvem amb la verdadera i freda realitat: una bona dona ens explicà com ella i la seva filla havien de sobreviure amb 426 euros al mes en un pis ple d’humitats.