Per una mala interpretació o una interpretació esbiaixada d’una entrevista a l’Express s’han començat els tràmits per a treure la llibertat condicional a Jean Marc Rouillan . En l’entrevista diu que no pot parlar de les accions d’AD Acció Directe, però que el fet que no en pugui parlar ja és una resposta, i que si hagués renegat de tot el que va fer , ara ja podria parlar”.
Aquesta censura de parlar sobre les accions d’AD tenien el límit d’un any. Li quedaven dos mesos.
Interpreten que al no renegar del seu compromís polític, està dient públicament que no se’n penedeix de la mort del Sr. Bess, el director de la Renault i la d’un general encarregat de la compra d’armes amb els Estats Units. S’estan atacant a un dret d’opinió i barrejant un delicte de sang, pel que ja ha complert la màxima pena, amb un dret d’opinió sobre el seu pensament, que a més no s’exposa.
Està clar que li volen treure la llibertat condicional per no penedir-se, malgrat que treballa i compleix totes les exigències que l’imposen. Els molesta que no se’n penedeixi públicament i hagi dit públicament que l’estant censurant.
Es veu que la crisi els ha augmentat la por. Aquesta augment d’atur, crisi, i protestes a les escoles i llocs de treball, els deu recordar temps de revoltes, i Jean Marc un exponent que no se’n penedeix.
Els jutges volen tancar a la presó a Jean Marc Rouillan per imaginar el que pensa en Jean Marc Rouillan, per creure que el que ells creuen que pensa en Jean Marc Rouillan té a veure amb el delicte de sang que no pot parlar.
Els jutges poden censurar el dret d’opinió d’un ciutadà, fet insòlit a França, país que era tradicionalment defensor dels drets humans, , ja que hi ha una clàusula en la llibertat condicional, que així ho decideix, essent dels pocs a França que no poden parlar de fets de fa més de 25 anys, per obra i art de la Justícia, la que hauria d’encarregar-se que ciutadà es pugui expressar i defensar els seus drets dels abusos dels polítics.
Mutilen un dret en base a interpretacions del que ells creuen que pensa. I en Jean Marc Rouillan òbviament no està pensant e en el seu silenci en el cadàver del senyor X, o en els fets de sang dels de les persones individuals que varen morir, sinó que ell s’interessa en la política, en la revolució, en la transformació del país, en la lluita de classes, i no dels fets de sang que el varen mantenir a 20 anys de presó. La premsa reprodueixen les opinions del jutges que diuen que no se’n penedeix d’haver liquidat al Sr. Bess.
Els diaris estan engrandint el tema, ja que viuen de sang, de morts, de les pors, i no saben com fer-ho per fer-ho per a que les víctimes siguin noticia any rera any. LA Crisi.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3016832
El jutge suspèn la semillibertat a l’ex-activista Jean-Marc Rouillan
A petició de la fiscalia, que considera que ha reivindicat la lluita armada en unes declaracions a la premsa
L’ex-activista d’Action Directe, Jean-Marc Rouillan, ha tornat a la presó (on ja va passar vint-i-un any) després de deu mesos de semillibertat. El jutge de l’aplicació de penes de París l’ha privat de la semillibertat, a petició del fiscal, que considera que Rouillan reivindica la lluita armada en aquestes declaracions, fetes a L’Express. Durant el règim de semillibertat, Rouillan passava la nit i els caps de setmana en una presó de Marsella.
Rouillan tenia prohibit pel jutge de fer declaracions sobre les accions polítiques per les quals havia estat condemnat, l’any 87. Fins ara havia concedit algunes entrevistes, com aquesta de Xavier Montanyà, publicada a VilaWeb el març passat. En totes les entrevistes havia complert el requisit del jutge. A la darrera, la publicada a L’Express, Rouillan manté la mateixa línia de discurs, amb declaracions com aquesta: ‘Aclarim les coses: el procés de la lluita armada, tal com va néixer després del 68, dins aquell formidable impuls d’emancipació, ja no existeix (…). Però jo, com a comunista, continuo convençut que la lluita armada és necessària en un moment del procés revolucionari.’ Uns quants mitjans de comunicació francesos les han contextualitzades com si Rouillan defensés la lluita armada o reivindiqués els fets que el van portar a la presó.
La privació de semillibertat durarà, pel cap baix, fins el 16 d’octubre. Llavors el jutge haurà de decidir les condicions penitenciàries de Rouillan. Cal tenir en compte que tan sols li mancaven dos mesos per poder obtenir la llibertat condicional.